Composició i enquadrament en la fotografia

La composició és la disposició equilibrada dels elements de la imatge que s'ordenen per expressar sensacions favorables en un espai determinat. La distribució d'aquests elements s'ha de fer en funció d'una estructura interna que tingui una significació clara o una intenció coincident amb el missatge que es vulgui transmetre. L'enquadrament concreta els límits de la imatge. Determina la part seleccionada de la realitat representada. En l'enquadrament s'han d'analitzar els següents elements:

• Els plans:
  • Gran pla general
  • Pla general
  • Pla tres quarts o pla americà
  • Pla normal
  • Primer pla
  • Primeríssim primer pla o pla de detall

L'angulació: és l'angle que forma el punt de vista del fotògraf davant de l'objecte. Pot ser: Picat (punt de vista de dalt a baix), Contrapicat (de baix a dalt), Normal (punts de vista del fotògraf i objecte en el mateix pla). La Iluminositat: Quantitat de llum amb què es presenten o s'exposen els elements de la imatge. Serveix per determinar quins elements tenen més realç i quins menys. Pot ser suau, tonal o contrastada. El color: Estudi de la iconicitat del color (grau de realisme), contrastos cromàtics, simbologia del color. El format: Espai on es desenvolupa la composició i que fa referència a les relacions d'altura i amplada de la imatge. Pot ser: Horizontal. L'autor busca equilibris triangulats. Quadrat. L'autor busca simetries. Vertical. L'autor busca ressaltar la precarietat dels objectes.

Centres d'atenció o punts focals: En qualsevol format, el centre d'atenció visual és el punt d'un espai rectangular o quadrat que amb més probabilitat selecciona la mirada de l'observador. Està per sobre de la línia horizontal imaginària que divideix el format en dues parts iguals. A més, existeixen punts focals, on la detenció de la vista resulta més habitual. El punt focal és la intersecció tracada des d'un vèrtex a la perpendicular oposada del rectangle.

El muntatge és l'organització dels diferents plans d'un film segons determinades condicions d'ordre i durada. Les funcions del muntatge són, fonamentalment, donar sensació de moviment; donar ritme, atorgar ideologia (només en alguns casos molt concrets).

Muntatge narratiu: Aquest tipus de muntatge té per objecte relatar una acció, desenvolupar una sèrie d'esdeveniments. Hem de distingir quatre tipus de muntatges narratius: lineal, invertit, en paral·lel i altern. Muntatge lineal: En aquest tipus de muntatge, l'acció transcorre sense cap salt en l'espai ni en el temps.

Muntatge invertit: Les accions no es relaten seguint un ordre cronològic i, per tant, són freqüents els salts de temps. David Wark Griffith va rodar la pel·lícula The Great Train Robbery. Flashback: Un exemple d'aquest tipus de muntatge es troba en la pel·lícula Citizen Kane, d'Orson Welles, on el protagonista explica tota la seva vida a partir d'un record infantil com és el seu trineu. Muntatge en paral·lel: Consisteix a muntar, de forma successiva, fragments de dues o més escenes que passen en moments o llocs diferents, intercalats entre si amb la intenció de potenciar un clímax dramàtic o conduir la narració cap a un punt de convergència. Muntatge altern: Consisteix a relatar diverses accions de diversos personatges que es produeixen de forma simultània i que acaben confluint en el temps i en l'espai.

Muntatge expressiu: Són aquells muntatges que busquen comunicar a l'espectador un determinat efecte (rítmic o ideològic) a més de relatar unes accions. És l'ús més "artístic" del muntatge, el de creadors com Eisenstein o Griffith. Hem de distingir entre el muntatge intel·lectual, el constructiu i el rítmic. Muntatge intel·lectual (Eisenstein): Eisenstein és el cineasta que destaca en el panorama cinematogràfic amb els muntatges intel·lectuals presentant les imatges d'una manera difícil d'entendre per la majoria del públic. Aquest tipus de muntatge està basat en el sentit metafòric dels plans completament diferents per expressar una idea que no té per què tenir relació amb el dramatisme de la història.