Composició Cel·lular i Estructura dels Cromosomes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,21 KB
Composició Cel·lular
Unitat estructural → tots els éssers vius estan construïts per una cèl·lula o més.
Unitat fisiològica → tota cèl·lula fa les tasques necessàries per estar viva, les funcions vitals:
Nutrició: capacitat d’obtenir l’energia i la matèria necessària per viure.
Relació: capacitat de captar informació del medi que l’envolta (estímuls) i elaborar les respostes adequades per la seva supervivència.
Reproducció: capacitat de generar nous organismes semblants a ells.
Unitat reproductiva → totes les cèl·lules provenen, per divisió, d’altres preexistents.
Precedents Històrics
1665, Robert Hooke → microscopi que arribava fins a 50 augments. Observació de teixits vegetals i establí el concepte de cèl·lula.
Van Leeuwenhoek → perfeccionament de les lents, fins a 200 augments.
1831, Brown → descobreix en les cèl·lules vegetals un corpuscle al que anomena nucli.
1839, Schwann → en la cèl·lula, a més de l’estructura, és important també el seu funcionament: el metabolisme.
Schwann i Schleiden → pensaven que les cèl·lules es podien formar mitjançant l’agregació d’orgànuls.
Teoria Cèl·lular:
Tots els éssers vius estan construïts per cèl·lules.
La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se amb vida.
1855, Virchow → més importància a l’interior cel·lular (citoplasma).
3. Les cèl·lules tan sols poden sorgir a partir d’unes altres d’existents.
1902, Sutton i Boveri → s’acaba d’actualitzar la teoria cel·lular.
4. La cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels éssers vius.
La Cèl·lula Animal i la Vegetal
Reticle endoplasmàtic llis: síntesi i transport de lípids
Reticle endoplasmàtic rugós: síntesi i transport de proteïnes.
Ribosomes: participen en la síntesi de proteïnes.
Aparell de golgi: transport i emmagatzemament de diferents substàncies. Finalment s’aboquen a l’interior o exterior de la cèl·lula.
Centríols: reproducció cel·lular. Reparteix els cromosomes entre les cèl·lules filles en la reproducció cel·lular.
Lisosomes: digestió cel·lular. Transformen substàncies complexes en altres de més simples.
Vacúols: emmagatzemen substàncies de reserva o de rebuig.
Mitocondris: obtenció d’energia a partir de la respiració cel·lular.
Cilis i flagels: desplaçament cel·lular.
Cloroplasts: realitzen la fotosíntesi.
Citoesquelet: filaments llargs i purs que subjecten coses i donen forma a les cèl·lules. En el moment de la divisió, organitzen.
Diferències entre la Cèl·lula Animal i la Vegetal:
La cèl·lula vegetal té paret cel·lular, que li dona rigidesa.
La cèl·lula vegetal té cloroplasts, uns orgànuls que s’encarreguen de la fotosíntesi.
La cèl·lula animal té molt vacúols petits i la vegetal en té pocs i grans.
La cèl·lula animal té centríols per realitzar la divisió cel·lular i la vegetal no.
Què és l’ADN?
L’ADN és un polímer, una unió de moltes molècules, però enlloc d’estar formats per aminoàcids estan formats per nucleòtids. (fosfat, sucre, glúcid)
Bases Nitrogenades
N’hi ha de dos tipus: pures i pirimidíniques.
ARN-ADN: la diferència és que en la seva composició l’ARN té un oxigen més que l’ADN.
*Representació dels àcids nucleics*
PirimidínicaPúrica
El Cicle Cel·lular
Segons la teoria cel·lular, tots els organismes estan formats per cèl·lules i aquestes provenen de les cèl·lules anteriors.
Estructura dels Cromosomes
Un cromosoma és cadascun dels petits cossos en forma de bastonets què es formen quan la cromatina del nucli cel·lular es condensa i empaqueta durant la divisió cel·lular.
La cromatina és el material genètic de la cèl·lula eucariota que es troba al nucli. Està construïda principalment per molècules d’ADN associades a histones i altres proteïnes.
La cromàtide és cadascuna de les dues cadenes idèntiques d’ADN que unides pel centròmer constitueixen un cromosoma.
El conjunt de cromosomes d’una cèl·lula o d’un individu s’anomena cariotip. Per estudiar el cariotip, s’agrupen els cromosomes i es distribueixen segons la seva mida i forma.
Cromosomes semàntics o autosomes: són els que no determinen el sexe d’un individu.
Cromosomes sexuals o heterocromosomes: són els que determinen el sexe. N’hi ha de dos tipus: X i Y, molt diferents entre ells. En els mamífers, els mascles son XY, i les femelles XX.
Mitosi
En la mitosi les cèl·lules es divideixen en dos totalment iguals.
Fases:
Interfase: al final de la interfase l’ADN es duplica, però els cromosomes encara no es fan visibles.
Profase: l’ADN es condensa i es fan visibles els cromosomes. És forma el fus mitòtic.
Metafase: els cromosomes es desplacen al centre de la cèl·lula. S’uneixen als filaments del fus mitòtic formant la Placa Equatorial.
Anafase: es separen les dues cromàtides germanes de cada cromosoma. Cada cromàtide es dirigeix a un dels pols de la cèl·lula.
Telofase: quan hi ha un joc complet de cromosomes a cada pol de la cèl·lula, els cromosomes es descondensen formant la cromatina. Es torna a formar la membrana nuclear.
Citocinesi: consisteix en la fragmentació del citoplasma, que es reparteix en dues cèl·lules filles. En les cèl·lules animals es produeix per estrangulació a l’equador de la cèl·lula. I en el cèl·lules vegetals es produeix per la formació d’un envà de separació anomenat fragmoplast.
Meiosi-Mitosi
Meiosi
L’objectiu de la meiosi és produir els gàmetes en els organismes que es reprodueixen sexualment. Amb la meitat de l’ADN. El nou individu que s’origina de la fusió dels dos gàmetes té el mateix nombre de cromosomes que els seus progenitors.
Fases: