Composició en les Arts Gràfiques

Tipus d’esbós

·Esbós manual: dibuix que es realitza amb llapis, en paper, a mà alçada i sense entrar massa en detalls, simplement es tracta d’idees bàsiques per escometre la posterior obra definitiva.

·Esbós digital: té el mateix propòsit que un esbós manual, la diferència és l’eina i el suport on es realitza.

Eix axial

En tota composició existeix un eix axial, una línia vertical imaginària que divideix el pla en dues parts iguals, i que no es modifica. Segons aquest eix i la disposició dels elements en el pla, la imatge posseirà simetria, asimetria o tensió.

Simetria

És l’equilibri absolut. La composició posseeix la mateixa disposició d’elements als dos costats de l’eix. En general, busquen generar la sensació d’ordre.

Asimetria

Es segueix distingint l’eix axial, però no es posseeix el mateix pes i/o elements en tots dos costats.

Arquitectura gràfica

Composició és l’art de coordinar, en funció decorativa, els diversos elements que disposa l’artista per a expressar determinats sentiments. (Matisse)

Composar

És, sintèticament, reunir i disposar en un espai diversos elements, de manera que constitueixin un sol conjunt armònic.

La composició en les Arts gràfiques.

Disposar en un espai format, diferents signes segons una idea directriu per a obtenir un resultat estètic que provoqui l’efecte desitjat, així com una lectura fàcil i agradable.

Els 4 tipus de composició en les Arts gràfiques.

·Organitzar i dissenyar diferents signes

Tots els signes gràfics posseeixen una tensió, una energia i un llenguatge particular propis.

·Idea directriu

Es basa en l’ús de la intel·ligència, la reflexió i la fantasia creadora.

·Per obtenir l’efecte desitjat

Provocar l’interès

·Fàcil lectura

Aconseguir una bona percepció a través dels òrgans sensorials

Lectura visual

Tota composició ha de formar-se creant un primer punt d’atracció i col·locant diferents elements jerarquitzats en volum o intensitat que ens indueixin a un recorregut visual totalment entenedor.

La situació i els volums dels elements de la composició ens poden donar diferents recorreguts visuals.

Equilibri

·La disposició d’un o diversos elements d’una manera que siguin visualment equivalents crea l’equilibri.

·Aconseguir l’equilibri físic: el pes d’un objecte ha d’estar compensat per un altre situat a l’extrem oposat de la balança

·Si els objectes són de materials diferents, es pot trencar l’equilibri.

·El pes visual dels elements no és constant, cada cop que afegim o traiem un element l’equilibri es desplaça.

Més info equilibri

L’equilibri pot ser simètric o asimètric.

El simètric és visualment igual en pes i to en els dos costats. Quan un dels pesos s’acosta al centre, el pes es desplaça. Per aconseguir restablir l’equilibri asimètric, hem d’incrementar la intensitat: canviar el tamany, la forma o el to.

Contrast (tensió constructiva)

Quan dos signes no tenen ni formes ni relacions iguals, manquen d’afinitat i originen contrast o oposició.

·Contrast de forma: línia i massa

·Contrast de dimensió: proporcions diferents

·Contrast simultani: forma / línia / massa / direcció / orientació

·Contrast de valor: estructura, color

Harmonia

·Harmonia de forma i to

·Harmonia de forma i de color

Alternància

És la composició que combina repeticions de signes i relacions de dimensions, valors, orientacions o posicions diferents.

·Alternància de línia i massa

·Alternància de signe invertit

Gradació

És una seqüència de signes o de relacions en la qual els elements intermedis són harmònics i els dels extrems són contrastats.

·Gradació de formes: línia, massa

·Gradació de direcció

·Gradació de color o de valor

Simplicitat

Economia d’elements gràfics (es relaciona amb pobresa i puresa)

Complexitat

Excés d’ornamentació i elements (es relaciona amb riquesa i opulència)

Previsible

Convencional i controlat

Espontani

Aparenta poca planificació (es relaciona amb les emocions i els impulsos)

Unitat

Globalment, malgrat molts elements, visualment semblen integrats en un tot

Fragmentació

Conjunt d’unitats separades, relacionades entre elles, però que conserven el caràcter individual

Es diu que un element dins d’una composició pesa, quan crida l’atenció del receptor del missatge.

Equilibri

Sensació de pes distribuït per igual

Inestabilitat

Absència d’equilibri visual

Regularitat

Distribució dels elements de manera uniforme i regular

Irregularitat

Trenca estructures rígides, sense cap previsió

Simetria

Distribució equitativa del pes en relació a l’eix, normalment vertical

Asimetria

S’aconsegueix l’equilibri amb la compensació entre els elements de la composició

Fletxa

Com indicatiu de direcció, el signe canvia notablement la seva expressivitat segons l’obertura d’angle

·A partir del 20g es quan veurem l’angle com a fletxa

·Si li apliquem a l’angle una línia es quan aconseguirem la fletxa agressiva. El signe es converteix en arma