Comportament col·lectiu i teories associades

Acció col·lectiva

Definició: La conducta col·lectiva es defineix com una acció voluntària, dirigida a una meta, que es produeix en una situació relativament desorganitzada, en la qual les normes i valors predominants de la societat deixen d'actuar sobre la conducta individual. Consisteix en la reacció d'un grup a alguna situació. Exemple: Refugiats climàtics: el comportament col·lectiu és espontani, aliè a l'ordre institucional, no organitzat, sense planificació de la conducta i sovint aliè a la política. La necessitat de la migració climàtica sorgeix de la necessitat espontània dels integrants de traslladar-se a causa d'un fet puntual (inundacions) o sostingut en el temps (sequera). No hi ha líders, no tenen un programa clar d'actuació, ni normes per assolir els seus objectius, no tenen idees de promoure o anar en contra dels patrons socials establerts, com ocorre amb els moviments socials, com ara els activistes climàtics (Wojewoda, 2015).

A lo largo de la historia, diversos autors han donat connotacions negatives sobre aquest conjunt de persones, otorgant-los despectivament el concepte de massa. Per a Le Bon i Ortega y Gasset, el concepte de massa està associat a violència i destrucció (Muñoz y Vázquez, 2015). Teories actuals com la de Reicher avalen aquest comportament pacífic, afirmant que la conducta dels grups no és violenta o destructiva per naturalesa, sinó que depèn del caràcter social del grup (Muñoz y Vázquez, 2015).

5 autors que defineixen la conducta col·lectiva:

1) Sighele: Suggestió i imitació: 6 principis: Llei de la unitat, llei de la no deduibilitat del caràcter de la multitud a partir del caràcter dels seus membres, llei del nombre, llei de la predisposició al mal (crim), llei del guia o instigador i llei de la composició de la multitud.

2) Garbriel Tarda: Imitació (individus fan conductes de models previs de forma automàtica) i invenció (nou pensament o acció de idees combinades adquirides per imitació)

3) Gustave Le Bon: + influència a la massa: desapareix la individualitat i apareix una ànima col·lectiva. La massa adopta un caràcter destructiu, desordenat i primitiu. És necessita un líder, l’anonimat de l’individu dins la massa el fa invencible i s’allibera de responsabilitat i consciència, l’actitud diferent de comportament es contagia

4) José Ortega i Gasset: Classifica les masses i minories: La massa (per la gran quantitat que la composen admet molta gent no qualificada, perill: imposar idees de gent no qualificada a tenir-les amb violència) i la minoría (composada per gent qualificada, forgen la societat del progrés).

5) Freud: Suggestió i imitació: vincles amorosos/afectius entre el “jo” i la massa. L’individu no es desindividualitza (que perd la identitat) sinó que la modifica. L’afectivitat emocional als membres del col·lectiu crea un sentiment d’unitat, S’imita el comportament dels membres integrants del grup com a models de comportament i d’aquí fomen el seu nou “jo” dins el grup.

Teories dels comportaments col·lectius:

1) Tº del contagi: Blumer: Homogenietat de la massa: reacció circular i d’efecte reforçador, part del procés per ser un col·lectiu. Les persones s’influencien i la conducta, sentiments i comportaments es contagien.

2) Tº de convergència: Milgran i Toch: Homogenietat de la massa: els membres de la massa comparteixen una característica comuna, per això la conducta és similar.

3) Tº del valor afegit: Smelser: Parer reivindicatiu orientada al canvi, la unió fa la força, un comportament col·lectiu aconsegueix + que per altres vies.

4) Tº de la norma emergent: Turner i Killian: Conducta normativa: la interacció amb el grup fa necessari normes formades pel propi grup i estàndards de conducta que influenciaran al grup.

5) Tº de la identitat social: Tajfel, Turner i Reicher: