Components de la Personalitat, Autoestima i Mecanismes de Defensa

Components de la Personalitat i Autoestima

Definició de Personalitat

La personalitat és l'organització dinàmica dels sistemes psicofísics que determina una forma de pensar i actuar, única en cada persona en el seu procés d'adaptació al medi.

Autoestima: Concepte i Impacte

L'Autoestima és la percepció que una persona té de si mateixa i és un aspecte determinant de la personalitat. És la valoració que fem de l'autoconcepte, i aquesta determina el desenvolupament de la persona.

Autoestima Adequada

• Contribuirà al desenvolupament adequat de les habilitats personals i socials.
• Augmentarà el nivell de seguretat personal.

Autoestima Baixa

• Predisposarà negativament a la relació interpersonal.
• Serà un obstacle molt important per al desenvolupament de la competència social.

La Teoria dels Trets de Personalitat

• Els trets són elements o característiques perceptibles i constants en una persona que la fan diferent d'altres.
• Es combinen de manera diferent en cada persona, donant lloc a diferents tipus o modes de personalitat.
• Un dels principals representants va ser R. Catell, que va elaborar el qüestionari 16 PF per mesurar els 16 factors oposats o trets de la personalitat que ell va definir.

Mecanismes de Defensa de la Personalitat

Són una estratègia de seguretat que la persona construeix inconscientment per minimitzar les conseqüències dels esdeveniments o pensaments que poden amenaçar les seves defenses psicològiques. Els mecanismes de defensa permeten transformar o adaptar els desitjos, sentiments o objectes molestos.

Tipus de Mecanismes de Defensa

Segons com sigui la seva acció, podrem diferenciar entre:

Mecanismes d'Adaptació

Tenen com a finalitat buscar estratègies adaptatives davant dels esdeveniments estressants.

1. Afiliació: La persona busca ajuda en els altres.
2. Altruisme: Fer front als conflictes dedicant-se a satisfer les necessitats dels altres.
3. Anticipació: Preveure les conseqüències de certes amenaces.
4. Sublimació: Canalitzar els sentiments desadaptatius cap a comportaments socialment acceptats.
5. Sentit de l'humor: Fer front a les situacions donant importància als aspectes divertits.
6. Supressió: Evitar intencionadament pensar en els problemes que provoquen malestar.

Mecanismes d'Evitació o Negació

Afronten les situacions estressants a partir de la inhibició de la situació, és a dir, evitant-les perquè no causin malestar.

• Negació: Negar-se a reconèixer la realitat o el problema.
• Projecció: Atribuir incorrectament als altres sentiments inacceptables.
• Racionalització: Buscar explicacions tranquil·litzadores, però encobertes, per encobrir la realitat.
• Desatenció relativa: Esborrar de l'experiència aquells elements que poden resultar inquietants si en prenguéssim consciència.

Mecanismes de Distorsió de la Realitat

Distorcionen la realitat de les situacions estressants per adequar-les a una situació tolerable.

1. Idealització: Atribuir qualitats exageradament positives als altres.
2. Devaluació: Atribuir qualitats exageradament negatives als altres.
3. Omnipotència: La persona actua davant del conflicte com si fos superior als demés.
4. Fantasia: La persona fa front a la situació estressant mitjançant la creació de fantasies que substitueixen la resolució del problema.

Dèficit en Habilitats Socials

Cada persona neix amb una informació genètica que la fa diferent a les altres persones. Aquest codi genètic perdurarà tota la vida i determinarà algunes capacitats que facilitaran o dificultaran l'adquisició d'habilitats socials.

Causes del Dèficit

a) Falta d'Aprenentatges

Les habilitats socials es van aprenent durant el procés de socialització a partir de la imitació i el reforç de les figures de referència, però si la persona ha viscut en un ambient pobre d'estímuls, el seu repertori d'habilitats estarà limitat.

b) Dificultat de Posar-los en Pràctica

La persona sap quina conducta és apropiada i disposa d'un repertori d'habilitats socials, però no les posa en pràctica perquè li és difícil.