Components elèctrics: resistors i condensadors — guia bàsica

Components elèctrics

Components passius: no subministren guany ni control al circuit i es divideixen en resistors, condensadors i bobines.

Generadors estàtics: transformen energia química en energia elèctrica; els més importants són les piles i els acumuladors.

Resistències o resistors

Definició: és un component electrònic passiu fabricat especialment per oferir una determinada oposició al pas del corrent.

Característiques d'un resistor

Són la seva resistència nominal (Rn), la tolerància, la potència nominal (Pn) i el coeficient de temperatura (α).

• Valor o resistència nominal: el valor teòric esperat quan finalitza el procés de fabricació del resistor.
• Tolerància: és la diferència entre la desviació màxima superior i la inferior respecte del valor nominal del component, expressada en ±%.
• Potència nominal: és la potència màxima que el dispositiu pot dissipar de manera contínua, sense que es faci malbé.
• Coeficient de temperatura: indica la variació de la resistència per cada grau que varia la temperatura a la qual es troba el component.

Resistors fixos

Proporcionen un determinat valor que no interessa que variï.

Tipus de resistors

• Resistors aglomerats: estan formats per una mescla de carbó col·loïdal, grafit, material aïllant i una resina aglomerant (baquelita).
• Resistors pirolítics o de pel·lícula de carbó: es fabriquen dipositant una fina pel·lícula de carbó sobre un tub ceràmic que forma el nucli. Al nucli s'afegeixen dos casquets metàl·lics que suporten els terminals inserits als extrems.
• Resistors de pel·lícula metàl·lica: són els resistors més precisos. El mètode de fabricació és semblant al dels de pel·lícula de carbó, però en aquest cas la pel·lícula és d'òxids metàl·lics.
• Resistors bobinats: es caracteritzen pel fet d'emprar com a suport un nucli ceràmic sobre el qual s'enrolla un fil o tira d'un aliatge metàl·lic d'elevada resistivitat.

Carrega del condensador

Carrega del condensador: En l'instant en què el condensador comença a carregar-se, la seva tensió als borns u_c és 0 i el corrent de càrrega i_c és el màxim que permet la resistència R. No obstant això, un cop ha passat un temps t igual a aproximadament t = 3 · R · C, el condensador es considera pràcticament carregat i el corrent és aproximadament zero. Quan comença a carregar-se, el comportament d'un condensador en corrent continu és semblant al d'un conductor, i una vegada carregat, al d'un aïllant.

Descàrrega del condensador

Descàrrega del condensador: Amb el condensador carregat, la seva tensió als borns és pràcticament la tensió d'alimentació U. Si, en aquestes condicions, passem el commutador a la posició 2, el condensador es descarrega amb un i_d de sentit contrari al d'abans, cosa que dóna lloc a una tensió als borns u_c que disminueix fins a 0 en un temps t = 3 · R · C.