Components del Sistema Operatiu: Gestió, Seguretat i Interacció

Components Essencials del Sistema Operatiu

El sistema operatiu està format per diferents elements interrelacionats entre si, que funcionen com un tot comú, però que permeten definir les polítiques d'acció segons la responsabilitat de cadascun d'ells.

La principal finalitat és la d'administrar els recursos del sistema perquè els programes de l'usuari els puguin utilitzar i compartir de la manera més eficaç i eficient possible. Hi ha elements que, per l'arquitectura pròpia de l'ordinador, tenen una atenció prioritària controlada pel SO, com són l'ús de la memòria i de la CPU del sistema. Altres components, per la seva diversitat, tenen una comunicació entre els programes desenvolupats pel fabricant del component, amb accés preferent al nucli del sistema operatiu i als canals de comunicació establerts pel SO.

Emmagatzemament Massiu i Seguretat de Dades

Un altre element clau, reflectit en l'arquitectura de Von Neumann, és l'emmagatzemament massiu. El SO disposa d'un component encarregat de distribuir la informació de manera ordenada en la immensitat de bytes d'un disc dur o sistema similar. Aquesta gestió està estretament relacionada amb un aspecte cada vegada més important en la societat de la informació: la seguretat. Un apartat específic del SO s'encarregarà de gestionar la seguretat i l'accés, tant a l'administració del sistema com a dades o programes sensibles.

Comunicació i Sincronització entre Programes

Finalment, un altre component essencial proporciona la capacitat d'intercomunicar diferents programes de l'usuari entre si, amb un àrbitre que gestiona aquesta comunicació. Aquest àrbitre de la comunicació i el sincronisme entre els diferents processos és el propi SO.

Interfície de Crides al Sistema Operatiu

Perquè els programes de l'usuari puguin accedir a cadascun dels elements de gestió del sistema operatiu, s'ha de definir la comunicació disponible. A aquesta comunicació l'anomenem interfície de crides. Anomenem crida al sistema la petició d'un procés a un servei del SO i la resposta relacionada.

Interacció amb l'Usuari: La Shell del Sistema

Entre els processos i programes que pot utilitzar l'usuari, n'hi ha un que permet interactuar amb el sistema. En un origen, aquesta comunicació es feia en format text i al programa se l'anomenava shell del sistema. En els sistemes actuals, aquesta comunicació es fa de manera gràfica, tot i que, normalment, hi ha un programa al sistema que permet accedir a una comunicació de tipus textual. Per exemple, en el cas de Windows, la shell gràfica s'anomena Explorer i la shell de text s'anomena CMD. En altres casos, l'accés en format textual està deshabilitat i només tenim accés limitat a certs programes d'interacció molt específics. Aquests serien els casos d'un telèfon mòbil, que, amb un sistema propietari, no permet altre accés a l'usuari; o en un sistema obert com Android, que permet un accés per a usuaris experts aliens al fabricant; o el cas extrem d'un caixer automàtic que, independentment del SO que hi hagi al darrere, només ofereix al públic un programa amb accions limitades a l'especificitat del sistema.