Components de les actituds i tipologies: cognoscitiu, afectiu, conductual i somàtiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,64 KB

Components de les actituds:

  • Component Cognoscitiu (Intelectual...):

    el que es coneix a partir de les pròpies creences, valors, experiències, idees i opinions.
  • Component Afectiu:

    el que se sent cap a l'objecte social, acceptació o rebuig.
  • Component Conductual:

    el que hauria de fer davant aquesta situació.

Tipus de Tipologies:

  • Tipologies somàtiques:

    Tenen com a criteri de classificació l'estructura corporal.
  • Tipologies psíquiques:

    Tenen com a criteri de classificació segons estructures mentals i de reacció.
  • Tipologies somato-psíquiques:

    Tenen com a criteri de classificació la relació de l'estructura corporal amb les estructures psíquiques.

El temperament

És l'aspecte emotiu de la personalitat: forma de reaccionar enfront d‘emocions o estímuls. El temperament es basa en l’herència biològica que hem rebut; per això és difícilment modificable.

Tipus d'intel·ligència:

  • D'acord amb el procés de solució de problemes:

    • Intel·ligència comprensiva: capacitat de captar amb claredat les dades del problema i analitzar-los amb precisió. Entendre.
    • Int. inventiva: capacitat per plantejar vies de solució. (Desenvolupadors de solucions, Inventors...).
    • Int. crítica: capacitat per verificar o comprovar la validesa i les solucions adoptades. (Crítics d'art, auditors...).
  • D'acord amb les diferents situacions que poden presentar-se:

    • Int social: capacitat per manejar el llenguatge i influir en els altres. (Polítics, advocats)
    • Int. espacial o concreta: capacitat per manejar amb eficàcia objectes situats en l'espai. (Processos industrials, mecanismes).
    • Int. abstracta: capacitat per resoldre problemes a nivell d'idees. (filòsofs).

Tipus de Motivació

  • Motivació intrínseca:

    és la que resulta a causa de la satisfacció pel meu treball ben fet, satisfacció personal. (Una maqueta per a mi)
  • Motivació extrínseca:

    és la que resulta de les conseqüències agradables que obtindrà a canvi del meu treball, elogis, recompenses.... (Una maqueta que em paguen i no m'agrada fer-la)
  • Motivació transcendent:

    resulta del fruit que obtindran altres persones gràcies al meu treball. (Dono la maqueta als pobres)

Quan està motivada una conducta?

  • Intensitat:

    com més vigorosa és la conducta significa que està més motivada. Més vigor, velocitat a fer alguna cosa...
  • Persistència:

    com més constant, continu, durador...
  • Direcció:

    com més definida està la meta o objectiu.

Motivacions primàries de l’activitat física

El joc

Cal satisfer les necessitats biològiques, cognitives i afectives.

  • La motivació biològica envers el joc: Necessitat d’exercici.
  • La motivació cognitiva envers el joc: Creativitat, comprensió, modificació de situacions, control, exploració...
  • La motivació afectiva envers del joc: Emocions, cohesió, col·laboració, solidaritat...

L’agonisme

L’atleta manifesta l’agonisme contra els elements següents:

  1. La dificultat de l’especialitat esportiva. Tècnica, moviments...
  2. Ell mateix a través de sacrificis molt durs i d’entrenaments molt intensos dirigits a una meta rigorosa.
  3. L’adversari: element que s’ha d’imitar i de superar més que no pas eliminar.

Factors que influeixen en l'efectivitat del Reforçament

  • Escollir el Reforçador apropiat.
  • Immediatesa del reforçament: més efectiu com més immediat es proporcioni.
  • Usar-ho amb moderació.
  • Castigar la conducta no la persona.
  • Facilitar que participin en la invenció de càstigs.

Comportaments a la zona d'activació excessivament alta.

  • Es proposa
  • Focalitza la seva actuació en el
  • Donar
  • Se

Tipus de concentració

  • Concentració externa - àmplia: Facilita l'estat d'alerta necessari per a la ràpida avaluació automàtica de tot el que passa al voltant.
  • Concentració externa - estreta: Facilita la precisió en les accions i és la més adequada per a l'aplicació de la tècnica adquirida enfront de l'acció del contrari.
  • Concentració interna – àmplia: Facilita l'anàlisi pròpia conscient de situacions passades i futures.
  • Concentració interna – estreta: Facilita la bona preparació per a l'acció immediata.

Entradas relacionadas: