La complexitat de les ciutats i els seus problemes

CIUTAT: un espai multiusos complexe

CIUTAT és un espai multiusos altament complex i molt polisèmic. És un nucli de poblament compacte, amb molts serveis, activitats econòmiques i densitat alta. També és un espai d’urbanisme i arquitectura amb activitats socials i culturals. Un espai rural té nuclis de població on predominen les activitats del sector primari i no tenen gaire equipament. En aquests casos parlem d’aglomeracions. Hem de distingir sis criteris bàsics:

• numeric: una quantitat d’habitants que varia segons el país o la regió.
• forma: es relaciona amb el medi construït i els espais densament ocupats.
• funcionalitat: residencial, industrial, comercial, financera, administrativa i política.
• densitat: densitat de la població i d'edificacions elevades i col·lectives.
• activitats econòmiques: sector secundari, terciari i quaternari.
• forma de vida: lloc de trobada i intercanvi de productes i idees. Transformació cultural, política i econòmica.

La quantitat de persones que viuen a les ciutats

La quantitat de persones que viuen a les ciutats i les ciutats són trets del procés d’urbanització històrica. També ha implicat la varietat de les funcions urbanes i la influència de les ciutats sobre el seu entorn. Tres fases:

• urbanització preindustrial.
• industrial.
• postindustrial.

Els països desenvolupats tenen un grau major d’urbanització pel creixement de les ciutats en els S. XIX i XX. La immigració és estrangera. Als països subdesenvolupats les migracions són rurals a causa de la pobresa i la gana. Les noves formes urbanes són:

• les àrees urbanes: perifèria edificada i densament poblada.
• les àrees metropolitanes: formades per una metròpoli i un conjunt de nuclis menors.
• conurbacions: ciutats de categoria semblant que arriben a unir-se físicament.
• megalòpolis: densa extensió urbana que sobrepassa l’espai d’una regió.

COM SÓN LES CIUTATS

La morfologia urbana és l’aspecte extern de les ciutats. Factors:

• emplaçament: lloc concret on es troba la ciutat. Depèn de la finalitat de la ciutat.
• situació: posició geogràfica de la ciutat, relació amb el seu voltant.
• planta: estructura final de la combinació d'espais construïts i no:
  • planta irregular: sense planificació. Carrers estrets i sinuosos. Condicionaments topogràfics.
  • radio-cèntrica: carrers situats radialment al voltant del nucli central.
  • octogonal: carrers rectes que formen illes de cases.
  • lineal: longitudinal (riu, carrer...) que organitza la resta de carrers.

Construcció: dos aspectes: la trama que és la disposició dels edificis. Pot ser oberta o compacta, l'edificació fa referència als edificis. Pot ser individual o col·lectiva. Usos de sòl: finalitat dels espais urbans.

Les zones amb funció econòmica

Les zones amb funció econòmica són:

• de negocis: activitats financeres, comercials i de serveis.
• industrials: activitat industrial. Tradicionalment a la perifèria i actualment a les afores.
• comercials: distribuïdes per tot l'espai urbà. Al centre comerç especialitzat i a les afores superfícies comercials.

Zones amb altres funcions:

• centre històric: part més antiga amb una llarga tradició històrica.
• franges preurbanes: espais al voltant de les ciutats.
• residencials:
  • alt nivell: unifamiliars, amb serveis.
  • barris classe mitjana: en altura i equipaments.
  • ciutats dormitori: massificats, manca serveis.
  • infrahabitatges: autoconstrucció, perifèria i caràcter marginal.

PROBLEMES URBANS

Els problemes urbans són diversos:

• el barraquisme a Barcelona s'ha convertit en el S. XX, creant una ciutat informal al costat de formes de creixement perifèric. S'estén per Montjuïc, front marítim i els turons (Eixample). A causa de la postguerra molta gent va emigrar cap a Barcelona. L’augment de població va suposar l’auge de les barraques. Creixien nuclis i apareixien nous. Era un paisatge urbà ocultat pel règim autoritari.
• problemes arreu del món a causa del nivell de concentració urbana:
  • mig ambient: la contaminació acústica i l'acumulació de residus.
  • transport: problemes de trànsit i de contaminació mediambiental. La xarxa de transport públic no és suficient, sobretot en hora punta.
  • habitatge: manca d'habitatge. Falta de sol per construir i especulació immobiliària.
  • problemes socials.

SOLUCIONS URBANES

Les institucions públiques són les encarregades de fer una planificació prèvia de les ciutats. L’objectiu és millorar la vida dels ciutadans i aconseguir un model de ciutat sostenible. L'Estat espanyol té els plans generals d'ordenació urbanística, per planificar el creixement. El sol el qualifica en 3 tipus: urbà, urbanitzable i no urbanitzable. Els ajuntaments catalans han de respectar les lleis estatals i autonòmiques. Hi intervenen 3 grups: els agents públics, els privats i els ciutadans. Els agents urbans són totes les persones i entitats que intervenen en la creació, articulació, gestió i ús de l'espai públic. Els més importants són:

• propietats: títol de propietat dels espais urbans.
• promotors immobiliaris: promouen la construcció, la venda i el lloguer.