Complements Verbals i Literatura Catalana Medieval

Complements Verbals en Català

Els complements verbals són elements que acompanyen el verb per completar-ne o modificar-ne el significat. Alguns són obligatoris, mentre que d'altres són optatius.

Tipus de Complements

• L'atribut: És un complement obligatori requerit pels verbs ser, estar o semblar. L'atribut indica la característica essencial del subjecte i normalment és un sintagma adjectival o nominal, tot i que també pot ser preposicional.
• El complement directe: És un complement obligatori de molts verbs. El complement directe és un sintagma nominal que expressa l'entitat sobre qui recau l'acció expressada pel verb.
• El complement indirecte: Sol ser un complement optatiu, tot i que alguns verbs el requereixin igual com exigeixen el complement directe. El complement indirecte és un sintagma preposicional que comença per a i designa el destinatari de l'acció expressada pel verb.
• El complement de règim: És un complement obligatori exigit per certs verbs. Es tracta d'un sintagma preposicional que és necessari per complementar el sentit de l'oració i que comença per una preposició adient a cada verb.
• El complement circumstancial: És un complement optatiu que aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l'acció (temps, lloc, manera o quantitat). Pot fer aquesta funció el sintagma adverbial, però també el nominal o el preposicional.
• El complement predicatiu: És un complement optatiu del verb que modifica el subjecte o el complement directe. Es troba amb verbs predicatius. Fan aquesta funció els sintagmes adjectival i nominal.

Literatura Catalana Medieval: El Segle XV

El segle XV va constituir la culminació de la literatura catalana medieval. En poesia, es va produir l'emancipació del model líric dels trobadors i la consolidació de poetes que ja no escrivien en occità sinó en català. En prosa, es va desenvolupar la novel·la de cavalleries, considerada com la primera pedra de la novel·la moderna.

La modernització de la literatura té a veure amb la introducció de la cultura clàssica a casa nostra i l'augment de lectors gràcies a la difusió de la impremta. València és la capital d'aquest moment culminant, amb autors com Jaume Roig, Joan Roís de Corella, Ausiàs March o Joanot Martorell, entre altres.

La Poesia Lírica del Segle XV

La lírica trobadoresca va evolucionar lentament gràcies a poetes com Andreu Febrer, Gilbert de Próixita i Jordi de Sant Jordi, que van crear una estètica personal, sense incorporar, però, les innovacions estilístiques que estaven produint els poetes italians de l'època.

La renovació profunda de la lírica no es produeix fins a l'entrada en escena d'Ausiàs March, que va néixer a Gandia vers l'any 1437 (correcció probable de 1937). Era descendent d'una família burgesa barcelonina, enriquida i ennoblida, instal·lada a València. Va participar en campanyes militars i fou nomenat falconer major del rei. Es va casar amb Isabel Martorell, germana de l'autor del Tirant lo Blanc i, en segones núpcies, amb Joana Escorna. March morí a València el 1459.

La Novel·la Cavalleresca

A diferència de les narracions de cavallers errants, que eren relats inversemblants situats en paisatges imaginaris o exòtics, sense referents temporals ni espacials, plens de personatges i elements fantàstics (dracs, gegants, mags, fades...), la novel·la cavalleresca té un plantejament realista: no hi ha elements fantàstics, la geografia és coneguda, l'època és contemporània a l'autor i els cavallers són psicològicament versemblants.

Joanot Martorell va néixer a Gandia entre 1413 i 1415, en el si d'una família de la noblesa mitjana valenciana. Era un gran coneixedor de la vida militar, cosa que va marcar la redacció del Tirant lo Blanc.