El Complement Circumstancial i de Règim Verbal, Romanticisme i Jacint Verdaguer: Anàlisi i Obra

> El complement de règim verbal (o Preposicional d'objecte)

El complement de règim verbal és el complement verbal exigit per alguns verbs que Sempre va introduït per una preposició. Les preposicions més habituals són: a, de, en, amb, contra, Sobre. Alguns verbs admeten més d'una preposició:

El podem reconèixer perquè:

·Si se suprimeix, la frase no té sentit Complet:

·Porta un preposició al davant que ve Imposada pel verb.
Aquesta preposició s'ha de suprimir si el CRV és Una oració introduïda per que:

·Les preposicions i els verbs que les regeixen més habituals són: A, de, en, amb, contra,                                    sobre.   

El podem substituir per les formes de pronoms Febles següents:

·Si va introduït per la preposició de:

·Si va introduït per altres preposicions:

Pot presentar-se sota la Forma de:

·
SPrep      (preposició + SN)

·

Pronom feble

·
Oració (introduïda per que)

·
Oració (introduïda per a/de + infinitiu)

> El complement circumstancial

EI complement circumstancial Expressa les circumstàncies que envolten l'acció del verb. Segons quines Siguin, tenim diversos tipus de complements: lloc, temps, mane­ra, quantitat, Instrument o mitjà, causa, companyia, finalitat...

Podem reconèixer el complement circumstancial perquè:

·Sovint es pot Eliminar, ja que no és imprescindible perquè la frase tingui sentit:

CC lloc

·Gairebé sempre es pot canviar de posició:

·En una mateixa oració en pot aparèixer més d'un:

·Els adverbis sí, no, mai, potser actuen com a modificadors del verb i no tenen Valor sintàctic:

El podem substituir per les formes de pronoms febles següents:

·Si és un Circumstancial de lloc introduïts per la preposició de:

·Si va introduït per altres preposicions o és un altre tipus de Circumstancial:

Els complements circumstancials de quantitat, de temps de Finalitat no es poden substituir.

Poden presentar-se de les maneres següents:

·

Adverbi

·
Locució adverbial (conjunt de paraules equivalents a un adverbi)

·
SPrep (preposició + SN)

·SN

·

Pronom feble

·

Oració

El romanticisme i la Renaixença

El romanticisme fou un moviment que aparegué al Segle XIX i que va provocar grans canvis en la Cultura i en la manera de concebre l'estètica que imperava en aquells moments. Els Ideals ROMàntics van arribar a Catalunya a través de la Renaixença, mo­viment de Recuperació nacional i cultural que va aconseguir que la literatura i l'art en general Sortissin de la crisi en què havien caigut al llarg dels tres segles anteriors.

Els principis estètics del romanticisme van Ser:

·Valoració de la Imaginació, la fantasia i fins i tot la utopia per damunt de la raó.

·Valoració de la Realitat nacional i de la llibertat del seu poble.

·Valoració de les Emocions nostàlgiques, melangioses i properes a la depressió.

·Valoració de l'individualisme Artístic i de la subjectivitat.

·Rebuig de les Normes rígides del moviment anterior, el neoclassicisme.

·EI desig de donar una base literària sòlida A la llengua catalana, que arribés a la so­cietat en general, va fer que els Homes de la Renaixença, l'any 1859, recuperessin l'antiga festa dels jocs florals.

Els jocs Florals van ser uns certàmens literaris en què es premiaven les millors compo­sicions Presentades, i van servir de base per aconseguir la recuperació de la llengua catalana d'ús Culte i l'aparició de personalitats literàries de gran prestigi: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller...

Jacint Verdaguer

> Vida

Va néixer L'any 1845 a Folgueroles, a la plana de Vic. Als Déu anys va anar a estudiar la carrera de Capellà al seminari de Vic. Aviat va destacar per les seves composicions poètiques, en les quals ja es Manifestaven els tres grans temes que trobarem en tota la seva producció literària: la fe, la natura i els orígens de Catalunya.

Als vint anys guanyà dos premis als Jocs Florals de Barcelona i als s'embarcà durant dos anys, com a capellà, a La Companyia Transatlàntica, on per escriure un dels seus poemes èpics més Famosos: L'Atlànticia.

Un viatge a Terra Santa el va commoure profundament i li provocà un canvi d’actitud vers la Societat i l'Església. Les altes jerarquies eclesiàstiques i polítiques del Moment no van veure Amb bons ulls la nova posició de Verdaguer i el desterraren al santuari de la Gleva, D'on s'escapà. Com a resposta a aquesta fugida, li retiraren la lliçència de dir Missa, una Mesura que provocà una profunda crisi en el poeta. Pocs anys abans de la seva mort es va reconciliar amb el Bisbe de Vic i va poder tornar a exercir de capellà.

Va morir a Vallvidrera l'any 1902. Al seu Enterrament, hi va assistir una gran multitud de gent, com mai no s'havia vist a Barcelona, que li va voler retre el darrer homenatge.

> Obra

Verdaguer va destacar sobretot com A poeta, tot i que fou un prosista excel•lent L'obra poètica gira a l'entorn Dels tres temes cabdals que ja s'insinuaven en la seva producció de joventut: religió, Natura i país.

Tots tres Temes els trobem en un dels seus poemes èpics més destacats, Canigó (1886). El poema, que s'acaba amb Un diàleg entre els campanars de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, Narra el naixement de Catalunya a través del fill de Tallaferro, Gentil, que abandona La lluita que mantenia contra els musulmans al costat del seu oncle Guifré quan Se sent atret per una fada, Flordeneu.

L'altre gran poema èpic que va Escriure és L'Atlàntída (1877), en Què, amb la natura com a protagonista, narra l'enfonsament d'aquest continent i el Descobriment d'Amèrica.

La resta de la producció poètica Pertany a la lírica, amb poemes dedicats a la pàtria: Montserrat (1889), Aires del Montseny (1901), Barcelonines (1903); de temàtica religió­sa: Natzaret (1890), Idil•lis i cants místics (1879), I poemes que reflectien el seu mal­estar pels conflictes amb l'Església durant Els últims anys de la seva vida, Flors Del Calvari (1896), Eucarístiques (1904).

En prosa, cal esmentar Excursions i viatges (1887) i Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889). També Cal destacar una sèrie d'articles periodístics que va publicar a la prem­sa de Barcelona amb el títol En defensa pròpia.

S'ha dit de Verdaguer que fou el Poeta del poble perquè va ser capaç de connectar-hi amb poemes com L'emigrant o Virolai, que la gent canta Sense ser conscient de qui els va escriure.