Complement Atributiu i Predicatiu: Guia Completa

Català Unitat 6

El Complement Atributiu

L'atribut és un complement que indica una qualitat o estat del subjecte. Va unit a un verb copulatiu (ser/ésser, estar i semblar).

• Apareix amb els verbs copulatius: ser/ésser, estar i semblar.
• Sovint concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
• No pot aparèixer juntament amb el complement directe. El podem substituir pels pronoms següents:

• Si va introduït per un determinat article, demostratiu o possessiu.
• En altres estructures:

Pot presentar les estructures següents:

• Adjectiu. El problema sembla difícil.
• Sintagma nominal. Pere Calders és un gran escriptor de contes.
• SPrep – (preposició + SN). Aquesta barca és de Cadaqués.
• Adverbi o locució adverbial. No em sembla bé. Està com un llum de ganxo.
• Pronom tònic. La mentidera era ella.
• Pronom feble (Substitueix qualsevol de les estructures). Aquesta barca ho és.
• Oració subordinada substantiva. El pacient era qui es mostrava més tranquil.

El Complement Predicatiu

El complement predicatiu explica qualitats o estats del subjecte o del complement directe. Els verbs que poden portar aquest tipus de complement no són copulatius.

El podem reconèixer perquè:

• Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe.
• No és mai un adverbi.
• El podem substituir pels pronoms següents:

Pot presentar les estructures següents:

• Adjectiu o participi. En Marc anava polit.
• Sintagma nominal (SN). Consideràvem en Pep un bon amic.
• SPrep – (preposició [de/per/a] + SN). La tracten de senyoreta.
• Com (a) + SN. Els reclamen com a socis.
• Pronom feble (Substitueix qualsevol de les estructures). En Marc hi anava.
• (Preposició +) oració subordinada substantiva.

Els Camps Semàntics

Les paraules es poden reunir segons si comparteixen part del seu significat, encara que presentin lexemes diferents. D'aquestes agrupacions en diem camps semàntics, ja que presenten semes –unitats de significat- comuns.

Els Hiperònims i els Hipònims

Hiperònims: Són paraules que tenen un significat general que inclou significats d'altres paraules.

Hipònims: Són paraules que tenen un significat més específic.

Francesc Vicent Garcia i la Literatura Popular

Introducció

Durant els segles XVI i XVIII, una sèrie de fets històrics van influir negativament en la producció literària en català. Les classes populars van conservar ben viu l'ús de la llengua catalana i el conreu de la literatura de tradició oral. Cal destacar, també, una literatura culta que va seguir els corrents estètics de l'època:

• El Renaixement abraça el període que va des del darrer terç del segle XV fins a l'inici de la segona meitat del XVI. Aquest moviment estètic es caracteritza per la valoració de la persona per sobre de tot i pel redescobriment de la cultura clàssica.
• El Barroc és el moviment del segle XVII. Les actituds, els temes i l'estil dels autors barrocs són una reacció davant el desengany polític, religiós i moral. Temes com la brevetat de la vida, l'obsessió del pas del temps o la lluita constant contra un ordre són tractats amb un estil artificiós i exagerat.
• La Il·lustració és un corrent de pensament basat en la raó humana que imposa l'esperit crític com a mètode de coneixement, conseqüència de la fe en els descobriments tècnics i científics del segle XVIII. Es coneix també com el ''Segle de les llums''.

Francesc Vicent Garcia

Conegut amb el nom de Rector de Vallfogona, va néixer a Tortosa entre els anys 1579 i 1582, i va morir a Vallfogona de Riucorb el 2 de novembre de 1623. Presenta una obra poètica molt variada que no va ser impresa fins a l'any 1703 amb el títol de L'harmonia del Parnàs.

Va tractar tant els temes típics de l'estètica barroca (desengany, pas del temps, soledat, mort...), de to greu i seriós, com una poesia burlesca, obscena i escatològica que va arribar a tenir nombrosos seguidors.

La Literatura Popular als Segles XVI, XVII i XVIII

Les classes populars, que no coneixien el castellà ni sabien llegir i escriure, s'aprenien de memòria les lletres de les cançons o de les rondalles i les transmetien oralment de generació en generació.

És una producció que es manifesta a través d'una gran varietat de gèneres poètics:

• Els goigs són cants dedicats a sants o a verges venerats a les parròquies.
• Les nadales són també cançons religioses, d'origen medieval, que tracten temes relacionats amb el naixement de Jesucrist.
• Les cançons de pandero reben aquest nom perquè el cant era acompanyat de la percussió d'un pandero.
• Les corrandes tracten temes amorosos, del treball, de bressol, etc. Adopten l'estructura de quatre versos de set síl·labes.
• Els romanços van ser el gènere més conreat. Cal destacar els que es dediquen a bandolers.

El teatre medieval s'escrivia en el seu origen en llengua llatina, però es va anar substituint progressivament pel català. Tot i néixer a l'interior de les esglésies, es va traslladar a les places públiques, on es va convertir en tot un esdeveniment social. Era un teatre lligat als cicles religiosos.

Aquesta literatura anònima va començar a ser recopilada durant el segle XIX per erudits com Marià Aguiló i Manuel Milà i Fontanals.