Competències de la UE: Subsidiarietat i Proporcionalitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,4 KB
Competències (Tema 12)
Competències exclusives i control del principi de subsidiarietat
Donat que ens trobem davant d’una competència exclusiva de la UE, que en aquest cas té la potestat d’exercir la Comissió, no esdevindria necessari el control del principi de subsidiarietat. Tot i així, això no eximeix la Comissió d’escollir una base jurídica adequada, que fonamenti legalment la proposta legislativa i que acompleixi el test de suficiència, és a dir, el principi de proporcionalitat (assegurar que les mesures siguin proporcionals al seu fi).
Competències de suport, coordinació o complementàries i funció legisladora UE
És fals que la UE pugui legislar en aquest àmbit. En les competències de suport, coordinació o complementàries, la UE no pot legislar mai; simplement pot complementar l’acció dels Estats:
- Qui legisla en aquests àmbits són els Estats.
- Qui dicta les polítiques i les regula són els Estats.
- La UE hi pot intervenir complementant, donant suport i coordinant, però sense substituir la competència dels Estats en aquests àmbits.
Principi de subsidiarietat: eficàcia de la UE
El principi de subsidiarietat ens indica que la Unió Europea només actuarà quan es consideri que els objectius no es podran dur a terme de la manera més eficient pels Estats membres i que, amb l’ajuda de la UE, es podran realitzar millor. La UE només actuarà quan l’acció d’aquesta sigui més eficaç que la dels Estats membres.
Principis de les competències
Els principis rectors de les competències són el principi de subsidiarietat, el principi de proporcionalitat i el principi d’atribució:
- Principi de subsidiarietat (art. 5 TUE): La UE intervindrà només en el cas que, i en la mesura en què, els objectius de l’acció no puguin obtenir-se de manera suficient pels Estats membres, sinó que es puguin obtenir millor per la Unió.
- Principi de proporcionalitat (art. 5 TUE): Suposa que cap acció podrà anar més enllà d’allò que sigui necessari per obtenir els objectius fixats.
- Principi d’atribució (art. 5 TUE): La UE només pot actuar en el marc de les competències atribuïdes pels Estats als Tractats.