Comparativa Utilitarisme i Vitalisme: Moral, Plaer i Política

Tendència filosòfica

M (Mill): Utilitarista i liberalista.
N (Nietzsche): Vitalista.

Moral

M: L'utilitarisme és una ètica constructivista. Considera que podem fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats (mètode inductiu).
N: En la crítica i la fonamentació de la moral, busca l'origen etimològic de les paraules "bo" i "dolent" (mètode genealògic).

Plaer

M: Rebutja el dolor, encara que a vegades és inevitable sentir-lo. La felicitat implica plaer.
N: No rebutja el dolor, perquè és part de la vida; cal saber-ne treure l'energia de superació. "Allò que no ens mata ens fa més forts".

Utilitat

M: Allò útil és bo; per tant, la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l'acció i les seves conseqüències.
N: Primer hem de qualificar la persona; si aquesta és bona, el que fa està bé. El noble fa les coses espontàniament; l'esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (critica el fet que no importi si s'és egoista o no, sinó que importa el tipus d'acció).

Política

M: Defensor de la democràcia representativa i del liberalisme. Accepta la idea d'Estat en tant que regulador dels afers públics, però rebutja la seva intromissió en la vida privada dels individus.
N: Rebutja l'Estat modern i les tendències demòcrates i socialistes. Critica l'Estat, catalogant-lo com "el monstre més fred" perquè ens intenta fer creure que s'identifica amb el poble.

La moral segons Nietzsche

La moral, entesa com a judici valoratiu i imposada com a norma de conducta a Occident, és el símptoma més gran de decadència ("Nihilisme"). La moral es converteix en el judici negatiu de la vida i es justifica en Déu: "La vida acaba on comença el regne de Déu".

Nietzsche critica la moral cristiana perquè és una moral de ressentiment vers els valors de la vida. (El cristianisme té la seva base filosòfica en el platonisme, doncs, el món de les idees serveix de més enllà religiós per als cristians).

És necessari construir una nova moral. Si el concepte de Déu ha estat fins ara la gran objecció contra la vida, cal negar Déu per redimir el món: "Déu ha mort". Cal, doncs, crear una supermoral que condueixi a una identitat amb la vida.

Nietzsche divideix la moral en:

• Moral d'Esclaus: (Cristianisme i socialisme). És la moral dels dèbils que, per tal de fer-se forts, han creat els anivelladors o maneres que ha trobat el dèbil per afirmar-se: igualtat de drets, fixació de l'espècie, guerra al poderós.
• Moral de Senyors: (Superhome). És la moral dels forts i està dirigida per la voluntat de poder: força cega, passió pura, apetència, pulsions... És l'essència del món, és la llei última de cada ésser que vol el propi desplegament, que vol ser més... Tot l'univers físic, moral i artístic no és res més que força, energia, necessitat, impuls... Justifica, com a condició necessària de l'afirmació de la vida, l'error.