Comparativa de les Teories Ètiques de Kant i Mill: Deure, Felicitat i Conseqüències

Teories Ètiques: Deontologia i Utilitarisme

1. Teories Deontològiques i Conseqüencialistes

Les teories deontològiques del deure jutgen la correcció o incorrecció d'una acció segons el deure o obligació ètica (Immanuel Kant).

Les ètiques conseqüencialistes basen la bondat en les conseqüències. L'utilitarisme, per exemple, sosté que la presència de tanta felicitat com sigui possible és l'únic fi de tota acció humana.

2. L'Utilitarisme: Conceptes Clau

2.1. Dimensions de l'Utilitarisme

• Teoria de la vida: Què és valuós.
• Teoria de l'obligació: Teoria moral.

L'utilitarisme és hedonista: el fi humà és la felicitat, el plaer.

2.2. Tipus de Valor

• Valor intrínsec: Allò valorat per si mateix.
• Valor instrumental: Allò valorat per ser un mitjà per aconseguir una altra cosa.

2.3. El Càlcul Felicífic

El càlcul felicífic considera factors com la intensitat, la durada, el nombre de persones afectades, la proximitat, la puresa, etc.

2.4. La Distinció de Plaers de Mill

John Stuart Mill distingeix qualitativament els plaers:

• Plaers superiors: Llegir poesia, estudiar filosofia, crear... Són aquells que basen l'autoestima.
• Plaers inferiors: De naturalesa sensorial.

Problemes d'aquesta distinció: No queda clara la diferència i és massa simplista.

3. Objeccions a l'Utilitarisme

3.1. És la felicitat el fi últim de la vida?

1. La felicitat és inassolible.
2. La felicitat no és necessàriament el fi últim de la vida.
3. El càlcul felicífic no es pot realitzar.
4. És massa exigent demanar interès general als individus.
5. L'utilitarisme no és egoista.
6. L'utilitarisme no és anticristià.

3.2. Altres Objeccions

• L'obtenció de plaer no és condició suficient per considerar una vida bona.
• L'activitat que dona plaer no és condició suficient (ex: manipulació).
• Proporcionar plaer no és condició necessària.

3.3. Tipus d'Utilitarisme

• Utilitarisme de l'acte (Bentham): Busca la màxima felicitat per al major nombre de persones en cada acció.
• Utilitarisme de la regla (Mill): Busca la màxima felicitat total a través de normes que regulen la conducta.

3.4. Crítiques als Arguments Utilitaristes

Crítica a l'argument 1:

• No és vàlid en canviar el significat de 'desitjable'. La premissa 1 és descriptiva, la conclusió té un significat normatiu.
• No queda clar que la felicitat sigui desitjable.

Crítica a l'argument 2:

• Moltes coses com els diners, la fama, el poder i la virtut ens satisfan a part de la felicitat.

4. Fonaments i Crítiques Addicionals a l'Utilitarisme

4.1. Acceptació del Principi d'Utilitat

Per què s'accepta el principi d'utilitat? Hi ha dos tipus de sancions per seguir-lo:

• Sancions externes: Imposades per agents externs.
• Sancions internes: Escrúpols de consciència o sentiment d'obligació.

El nostre caràcter moral neix del sentiment d'unitat amb els semblants. Existeix un sentiment moral inscrit en la naturalesa humana, natural però no innat, sinó adquirit i cultivable.

4.2. Aspectes Positius de l'Utilitarisme

• Igualitarisme.
• Defensa dels drets dels animals.
• Criteri clar per respondre dilemes morals.

4.3. Crítiques Generals a l'Utilitarisme

• És difícil realitzar el càlcul.
• És una ètica massa exigent.
• Implicacions inacceptables de l'utilitarisme de l'acte.
• Incompatibilitat amb el respecte dels drets humans (permetria justificar polítiques inacceptables).
• Objeccions a l'hedonisme utilitarista.

5. Comparació entre Kant i Mill

5.1. Accions Correctes

• Kant: S'ajusten a l'ètica deontològica, és a dir, a deures o obligacions establertes prèviament.
• Mill: Depenen de les conseqüències que se'n derivin (ètica conseqüencialista). Una acció és correcta si té conseqüències útils i bones; és incorrecta si no proporciona bé ni utilitat.

5.2. Què és Bo o Valuós?

• Kant: Allò valuós és la bona voluntat, actuar pel sentit del deure, contra els biaixos.
• Mill: La felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor, és el fi últim de les accions humanes (hedonisme). La felicitat o el plaer és l'únic valor intrínsec; la resta de coses, com els diners, són mitjans per aconseguir la felicitat. Mill defensarà les crítiques i la felicitat assolible.