Comparativa Gòtic: Notre-Dame Chartres vs Santa Maria del Mar

Comparativa: Notre-Dame de Chartres i Santa Maria del Mar

1. Context històric i geogràfic

Notre-Dame de Chartres: Es troba a Chartres, construïda entre els segles XII i XIII. Va ser un important centre religiós de pelegrinatge gràcies a la seva relíquia més preuada, el vel de la Verge Maria.

Santa Maria del Mar: Situada al barri de la Ribera de Barcelona, es va construir al segle XIV. És coneguda com l'església del poble, ja que la seva construcció va ser finançada i realitzada per la gent del barri, especialment per mariners i comerciants.

2. Estil arquitectònic

Notre-Dame de Chartres: Exponent màxim del gòtic francès. Destaquen els seus arcs apuntats, contraforts volants i grans vitralls. La catedral té una planta de creu llatina amb tres naus i un gran transsepte. L'alçada de la nau central i la seva estructura verticalitzada busquen elevar la mirada cap al cel, transmetent una sensació de grandiositat i majestuositat.

Santa Maria del Mar: Presenta el gòtic català. Es caracteritza per una nau única amb capelles laterals entre els contraforts i unes línies més horitzontals. L'estructura és més sòlida i menys ornamentada, transmetent una sensació de serenor i espai.

3. Vitralls i il·luminació

Notre-Dame de Chartres: És famosa pels seus vitralls, especialment la rosassa del transsepte nord. Els colors profunds dels vitralls creen una llum mística a l'interior, ideal per a la meditació espiritual.

Santa Maria del Mar: Tot i tenir vitralls, aquests són menys monumentals que a Chartres i més senzills. L'interior rep molta llum natural gràcies a les seves grans finestres.

4. Decoració i escultura

Notre-Dame de Chartres: Té molta decoració, especialment a la seva façana amb escultures detallades que expliquen històries bíbliques. Les portes principals tenen escultures que són com un llibre de pedra que ensenya la religió cristiana.

Santa Maria del Mar: És més simple, té menys decoració a l'exterior i l'interior se centra més en l'arquitectura. Això la fa destacar per la seva elegància sense necessitat d'excessius adorns.

Glossari de termes d'art i arquitectura

Arc apuntat o ogival:

Arc format per dos segments de cercle de radi igual i inferiors a un quart de circumferència, molt utilitzat en el gòtic.

Arcbotant:

Arc que transmet la càrrega de les voltes a un contrafort situat a l’exterior de l’edifici.

Catedral:

És una església principal d’una diòcesi, on el bisbe té la seva seu, símbol de la seva autoritat espiritual i administrativa.

Contrafort:

Element arquitectònic vertical adossat a l’exterior d’un mur per sostenir el pes de les voltes i dels arcs dels edificis.

Cor:

L’espai destinat als clergues o cantors que participen en les celebracions litúrgiques. Normalment es troba situat entre la nau principal i el presbiteri.

Díptic:

Retaule de pintura, d’escultura o orfebreria que està format per dos compartiments que s’articulen un amb l’altre i es poden obrir i tancar com un llibre.

Donant:

És una persona que apareix representada en una obra d’art, sovint en actitud de pregària o devoció.

Flamíger:

Darrer estil de l’art gòtic propi del segle XV, caracteritzat per l’ús de línies decoratives complexes i semblants a les flames.

Girola:

Deambulatori.

Grisalla:

És una tècnica pictòrica que utilitza únicament tons de gris per imitar l'efecte del relleu escultòric.

Llotja:

Edifici públic, característic de la baixa edat mitjana, on es feien les transaccions mercantils.

Merlets:

Són les estructures en forma de blocs o dents que coronen els murs o torres d’una fortificació, com castells o muralles.

Motllures:

Element continuat que sobresurt del pla d’un mur i serveix com ornamentació o per separar elements arquitectònics.

Nervis:

Espècie de motllura que sobresurt i insereix l’intradós d’una volta per reforçar-la o decorar-la.

Pa d’or:

Làmina fina d’or que s’aplica en tècniques decoratives, com daurats en retaules, marcs o escultures, per donar un acabat brillant i luxós.

Pinacle:

Acabament de forma piramidal molt utilitzat en l'arquitectura gòtica.

Pintura a l’oli:

Tècnica pictòrica en què es barregen els pigments amb olis secatius, permet colors brillants, textures riques i una gran durabilitat, sent molt popular des del Renaixement.

Pintura al fresc:

Tècnica mural que consisteix a aplicar pigments dissolts en aigua sobre una capa de guix o calç encara humida. La pintura es fixa químicament quan s’asseca el guix, aconseguint gran resistència.

Pintura al tremp:

Tècnica pictòrica en què els pigments es barregen amb un aglutinant a base d’aigua i ou, s’utilitzava molt en l’edat mitjana.

Pintura flamenca:

Estil pictòric que es va desenvolupar als Països Baixos, caracteritzat per l’atenció al detall, l’ús de l’oli i la representació realista d’escenes religioses, retrats i paisatges.

Pintura profana:

És la pintura que no té temàtica religiosa, sinó que representa temes quotidians, mitològics, històrics o alegòrics.

Pintura sobre cavallet:

És la pintura realitzada sobre un suport portàtil, com tela, fusta o cartró, col·locat sobre un cavallet. Contrasta amb les pintures murals, que són fixes.

Planta de creu grega:

Planta de forma de creu, normalment d’una església, en la qual els quatre braços que la formen tenen la mateixa mida.

Planta de creu llatina:

Planta d’una església en la qual el transsepte divideix la nau principal en dues parts desiguals, sent la de l’àbsis més curta.

Políptic:

Retaule de pintura, d’escultura o d’orfebreria que està format per més de tres compartiments, que s’articulen sobre un central de manera que es poden tancar com un llibre.

Preciosisme:

Moviment artístic caracteritzat per l’atenció minuciosa al detall, la delicadesa i la cerca de la perfecció tècnica en la representació.

Retaule:

Estructura o conjunt pictòric-escultòric que adorna l’altar d’una església. Pot estar format per diverses escenes religioses.

Rosetó / rosassa:

Gran finestra circular decorada amb traceries de pedra, pròpia de l’art gòtic.

Sòcol:

És la part inferior d’una paret o mur que sol estar protegida o decorada.

Traceria:

Decoració geomètrica de pedra pròpia dels finestrals o arcs gòtics.

Trifori:

Matroneu.

Tríptic:

Retaule de pintura, d’escultura o d’orfebreria que està format per tres compartiments que s’articulen sobre un central i es poden tancar com un llibre.

Vitralls:

Composició ornamental formada per peces petites de vidre policromades, engalzades en una estructura de plom. Aquesta tècnica és característica de l’art gòtic i apareix més en edificis religiosos com catedrals o també en l’arquitectura civil del mateix període.

Volta de creueria:

Volta formada per dos arcs apuntats que s’encreuen en diagonal i formen els nervis, amb una clau comuna.