Comparativa Filosòfica: Mill, Plató, Locke i Descartes

Comparativa Moral: Mill vs. Plató

Considero rellevant comparar Mill amb Plató, ja que Plató és considerat un autor idealista i, d'alguna manera, racionalista, mentre que Mill és utilitarista i liberal. Tot i això, ambdós tenen opinions diferents sobre com hem d'actuar.

Per a Plató, per a “actuar bé”, cal conèixer el “Bé” en si mateix. Aquest procés de coneixement comporta la capacitat d’abstreure’s de la informació sensorial –sempre enganyosa– i percebre les idees universals i infinites. El tret característic de Plató és que la veritat és objectiva i immutable, independent de les circumstàncies empíriques. D'altra banda, Mill és un empirista modern. El seu coneixement s'arrelar a l'observació empírica i s'obté per inducció (a diferència de Plató, per a qui la veritat és intuïtiva), responent a les pautes de la ciència, en aquest cas, la sociologia. Què s'ha de fer perquè una situació sigui justa i bona? Per a Mill, la satisfacció depèn de la quantitat de gent que fa feliç l'acció. Com més gent, millor; més feliç sóc, degut a la interdependència entre la felicitat social i la individual. Mill entén el bé com una realitat sensible, emocional i intel·lectual. Plató, en canvi, identifica el bé amb el coneixement, amb el “saber fer”. Per a Mill no hi ha veritats ni valors morals absoluts: la utilitat en cada situació i cas és el que compta, mostrant la dependència de la moral a la realitat sensorial. La virtut, per tant, no és una entitat en si mateixa. Plató deia que cada individu té virtuts innates que li atorguen un paper social. Mill, en canvi, entén la virtut com a mitjans empírics; les persones adopten actituds i hàbits relatius segons la conveniència. Tothom ha de tenir l'opció, facilitada per l'Estat, d'assolir les virtuts necessàries per al bé comú. El fonament de l'acció no és la raó instrumental, sinó la felicitat, que és emocional. La felicitat depèn del benestar de la gent que m'envolta.

Comparativa Coneixement del Món Material: Locke vs. Plató

Plató té una obra extensa, escrita en forma de diàleg i sovint recorrent al mite i la metàfora. Locke, en canvi, presenta un tractat filosòfic amb temes ordenats sistemàticament.

Segons Plató, existeixen dos mons: l'intel·ligible i el sensible, que és una còpia del primer. Locke, en canvi, pressuposa l'existència d'un món exterior com a causa de les nostres idees.

Plató creu en una realitat extramental, immaterial, eterna i immutable, fonament i model dels objectes sensibles, que formen part del món intel·ligible i són innates a l'ànima. Locke, en canvi, afirma que totes les nostres idees procedeixen de l'experiència i són continguts mentals, no pertanyents a un altre món. No accepta les idees innates; la nostra ment, en néixer, és una “tabula rasa”.

Comparativa Descartes-Plató: Relació Cos-Ànima

Igual que Descartes, Plató era dualista. Ambdós defensen que el cos (mortal, físic i imperfecte) és inferior a l'ànima (immortal, intangible i perfecta). Tanmateix, difereixen en el perquè d'aquesta superioritat. Plató afirmava que l'ànima prové del món perfecte de les idees i va caure accidentalment al món terrenal, quedant presonera del cos; és superior perquè prové d'un món superior. Descartes, en canvi, defensava que l'ànima és superior perquè el cos està lligat a lleis mecàniques, mentre que l'ànima és lliure.

Per a Plató, cos i ànima formen una unió violenta; l'ànima busca evadir-se de la percepció sensitiva per retornar al món de les idees. Per a Descartes, cos i ànima formen una unió natural i necessària, ja que l'ànima necessita el cos per existir i viceversa.

Plató i Descartes coincideixen en què el coneixement vertader s'assoleix a través de l'ànima. Plató proposa la reminiscència, ja que l'ànima ja ha conegut la veritat en el món de les idees i no hem de refiar-nos dels sentits. Descartes defensa que el coneixement indubtable es descobreix amb la raó, però no podem refiar-nos del coneixement que prové del cos.

Comparativa Política: Plató vs. Mill

Plató considerava l'aristocràcia com el tipus d'estat més apropiat, dirigida pels governants-filòsofs que coneixen la idea de Bé. Cada ciutadà ha de fer allò que li és propi per mantenir l'ordre, l'harmonia i la justícia, proporcionant felicitat.

Mill, en canvi, defensava la democràcia, la llibertat de pensament, creença, expressió i acció, promovent l'individualisme. Creia que l'Estat ha de fer allò que la majoria creu, però evitant la coerció de les minories. Defensava la importància de l'Estat per actuar quan les decisions individuals perjudiquin els altres, buscant la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Comparativa: Plató vs. Locke sobre l'Existència de les Veritats Universals

Plató presenta una obra extensa en forma de diàleg, recorrent al mite i la metàfora, mentre que Locke escriu un tractat filosòfic sistemàtic.

La metafísica de Plató postula dos mons: l'intel·ligible i el sensible, sent aquest últim una còpia del primer. Locke, en canvi, creu en un món exterior com a causa de les nostres idees.

Plató defensa una realitat extramental, immaterial, eterna i immutable, fonament dels objectes sensibles i innata a l'ànima. Locke afirma que les idees provenen de l'experiència i són continguts mentals, rebutjant les idees innates i considerant la ment una “tabula rasa”.

Segons Plató, la raó ens condueix al món vertader, classificant-se en:

• Noesis: intuïció de les idees
• Dianoia: raonament a partir d'idees
• Pistis: creença raonable
• Eikasia: representació, conjectura

Els dos primers constitueixen l'episteme i els dos darrers són del terreny de l'opinió.

Locke, per la seva banda, afirma que l'experiència és el substrat del coneixement, classificant-se en:

• Intuïtiu: coneixement evident, el més cert
• Demostratiu: precisa d'idees secundàries i proves
• Sensible: coneixement probable, no evident