Comparativa Filosòfica: Descartes vs. Hume i Marx vs. Aristòtil

Comparació Descartes - Hume

Per una banda, Descartes és un autor de l'Edat Moderna i un pensador racionalista, mentre que Hume és un autor de l'Època de la Il·lustració i un pensador empíric.

D'altra banda, Descartes es basa en un mètode científic fonamentat en la deducció, segons el qual l'origen del coneixement es troba en la ment. Hume, al contrari, es basa en la inducció, afirmant que tot coneixement ha de partir de l'experiència, no de la ment.

Per a Descartes, el coneixement és necessari i universalment vàlid; és innat, ens ve donat. Aquest coneixement és el de les substàncies: el Jo, Déu i el Món. Per a ell, l'única substància real és Déu, perquè no necessita res més que ell mateix per ser.

La teoria de les substàncies cartesianes és criticada per Hume. D'una banda, considera un error per part de totes les filosofies parlar de substància quan aquesta no existeix; el terme substància no és res més que una creació de la nostra ment per a facilitar-nos el coneixement de la realitat.

La substància cartesiana és el que Hume anomena el substrat, un substrat que ho sustenta tot i que és el que hi ha extraient les qualitats secundàries als elements. Per aquest motiu, no existeix, ja que ningú ha pogut tenir coneixement a través de l'experiència de la substància exempta d'atributs.

Els dos autors també discrepen en la concepció d'idea. Mentre que Descartes diu que les idees són a partir de les quals captem la realitat o l'essència de les coses, per a Hume les idees són o bé una còpia debilitada d'una impressió, o bé el resultat que, per hàbit, es produeix a la nostra ment en associar diverses impressions.

Comparació Marx - Aristòtil

Marx coincideix amb Aristòtil en la consideració de l'home com a ésser social, un "animal polític". Tanmateix, ho fan des d'enfocaments diferents:

• Aristòtil pensa que la condició de ser polític és l'únic aspecte que diferencia l'home de la resta d'espècies.
• Marx opina que l'home posa el centre de la seva sociabilitat en les condicions materials, deixant en un segon pla la contemplació.

En definitiva, mentre que per a Aristòtil l'home és un ésser pensant que es caracteritza per la seva racionalitat, per a Marx el que caracteritza l'home és el seu treball.

Tant l'ètica de Marx com la d'Aristòtil estan vinculades a les conseqüències de les conductes. No obstant això:

• Per a Marx, els processos intel·lectuals estan condicionats per la posició ideològica que s'obté de les seves relacions laborals.
• Per a Aristòtil, els processos dianoètics no són importants en la recerca de l'ordre just.

Per a tots dos, les persones s'han d'organitzar sota el principi d'equitat i la justícia és la mateixa proporció de riquesa per a tots. Tanmateix:

• Per a Marx, la justícia rau en l'abolició de la propietat privada.
• Per a Aristòtil, aquesta no és una condició necessària.