Comparativa dels sistemes educatius a l'antiga Grècia: sofistes, Sòcrates, Plató i Aristòtil

Sofistes vs. Sòcrates

Pel que fa al diàleg, tant Sòcrates com els sofistes en fan ús. Tot i això, la finalitat és totalment diferent. Sòcrates l'utilitza en forma de preguntes i respostes (maièutica) perquè l'interlocutor aprengui/descobreixi per ell mateix. Els sofistes l'utilitzen en forma de discurs, és a dir, l'interlocutor intenta persuadir al receptor. L'avantatge de la maièutica socràtica és que fomenta l'esperit crític i l'agilitat mental, però, de vegades, provoca lentitud a l'hora de respondre. Els sofistes, en canvi, formen els infants per a la rapidesa de resposta. Una altra diferència és que els sofistes utilitzen la lliçó magistral (el mestre ensenya una cosa determinada), mentre que Sòcrates fa pensar a través de preguntes i respostes perquè l'infant descobreixi i aprengui per ell mateix. Sòcrates parla del bé, la pietat, l'amor i la justícia, i respecta les lleis de la ciutat, mentre que els sofistes tenen un únic objectiu: formar per al triomf polític.

Plató

Per a Plató, la finalitat de l'educació és formar guardians de l'Estat, que sàpiguen ordenar i obeir la justícia, mentre que els sofistes formen infants aptes per al triomf polític. L'objectiu és el mateix (educar), però la idea és diferent. Tant per als sofistes com per a Plató, l'educació l'ha de fer l'Estat. Ambdues educacions es basen en una educació bàsicament intel·lectual. En l'educació de Plató, apareix l'educació de la dona, que ha de ser semblant a la de l'home, mentre que els sofistes no fan referència a l'educació de gèneres. Plató introdueix el concepte de selecció segons les capacitats, mentre que els sofistes no en feien ús. Plató critica els poetes que s'inventen històries; ell voldria, a la seva Ciutat Ideal, tenir poetes que escrivissin, per encàrrec, textos oficials per als nens. Els sofistes, en canvi, utilitzen poetes grecs ja escrits. Pel que fa a la metodologia educativa platònica, s'utilitza el diàleg socràtic. S'utilitzen quadres i es discuteix. També hi havia classes d'influència sofistica, que eren més magistrals. Per a Plató, hi havia períodes educatius (ideal): segons les edats, s'havia de formar d'una cosa o d'una altra. Aquests períodes eren cinc, mentre que els sofistes no fan referència a cap període educatiu.

Aristòtil

Aristòtil parla de diverses disciplines educatives: escriptura i lectura, gimnàstica, música i dibuix, que han de ser presents en la formació dels individus. Els sofistes no fan ús de cap disciplina educativa com a tal, sinó que ensenyen coneixements per a una finalitat concreta: formar individus competents per al triomf polític. Ensenyen aquests coneixements a través del discurs.

Educació sofista vs. educació actual

Aquest tipus d'educació sofista està relacionada amb l'actual, ja que algun aspecte, com ara el treball de les habilitats socials, hi és present i és molt important en l'educació d'avui dia. No són ensenyades per a la mateixa finalitat: els sofistes pretenien que els infants tinguessin bones habilitats socials per formar-los per a una determinada professió (manipulant-los). Avui dia, les habilitats socials estan destinades a formar infants amb un gran desenvolupament integral, que sàpiguen posar-se en la pell dels altres i sàpiguen dir les coses de la millor manera per a no ferir els altres.

Educació a Grècia abans dels sofistes

L'educació a Grècia, abans dels sofistes, era reglamentada per l'Estat. El nen havia de rebre un tipus d'educació establerta per aquest, tant a la família com a les escoles particulars. Un reglament cuidava de la moderació i la decència, i diferents personatges vigilaven les escoles i els nens, en diferents moments, perquè complissin amb els requisits establerts per l'Estat. Els sofistes, pel que fa a l'educació, creen una nova pedagogia. Són els primers que es preocupen pel fet educatiu, és a dir, la comunicació educativa (la relació mestre-alumne). Són els primers que discuteixen l'educació política tradicional. A Grècia, només podien anar a escola els fills d'aquells que tinguessin diners. Per tant, només podien optar a ocupar càrrecs de l'Estat els fills d'aquells que s'havien format a escola i al gimnàs. Això afavoria les classes riques, mentre que els fills dels pobres havien de seguir els passos dels pares/família (treballar). L'educació dels sofistes, en canvi, ensenya el saber pràctic a places i llocs públics. També és important observar la gran diferència que a Grècia només existia una educació per a tothom, i els sofistes consideraven que hi havia tantes educacions com cultures, i que totes tenien el mateix valor. En ambdues educacions es pretenia el mateix: domesticar l'individu. A Grècia, per ensenyar l'amor a la pàtria, a les institucions i als déus, per formar individus aptes per defensar el seu Estat, per combatre en possibles enfrontaments. Els sofistes també pretenien "domesticar" l'individu, però per socialitzar-lo, perquè aprengui habilitats lingüístiques que el condueixin a l'èxit polític.