Comparativa Corona Castella i Aragó, Reis Catòlics i Felip II

1. Diferent paper de la Corona i les Corts a Castella i a la Corona d'Aragó a l'Edat Mitjana

Corona de Castella: Monarquia Autoritari i Centralisme

L'estructura política de Castella era la d'una monarquia autoritària on el rei posseïa tot el poder. Es caracteritzava per un fort centralisme, agreujat per la unificació del Regne de Lleó i el Regne de Castella, que van formar la Corona de Castella. Amb l'aparició de l'Ordenament d'Alcalà, es va establir un nou marc jurídic unificat, eliminant diferències entre els territoris.

Economia i Societat Castellana

La seva economia es basava principalment en la ramaderia, especialment la producció de llana de gran qualitat destinada a l'exportació, fet que va impulsar el seu desenvolupament econòmic. Es va crear la Mesta per defensar els interessos dels ramaders enfront dels agricultors.

• Els grans propietaris de terres i l'Església gaudien de privilegis atorgats pel Rei.
• La Mesta regulava la transhumància dels ramats (rutes de circulació nord-sud).
• La Mesta va dificultar el creixement de la burgesia.

Corona d'Aragó: Monarquia Pactista

En la Corona d'Aragó, el poder del Rei estava limitat pel Pactisme. Aquest sistema implicava dos poders:

1. El poder reial.
2. El poder institucional, format per consells (Consell de València, de Catalunya i d'Aragó).

Aquests consells estaven constituïts per nobles, clergat i ciutadans representants de les ciutats. El Rei havia de comprometre's a respectar els costums i drets de cada regne, reflectits en codis legals com els Usatges (a Catalunya) i els Furs (a València i Aragó).

Economia i Burgesia Aragonesa

La Corona d'Aragó tenia una economia de mercat, la qual cosa va propiciar el naixement d'una burgesia potent. La gent es va enriquir amb el comerç, arribant a competir amb l'aristocràcia. Es van crear rutes comercials per la Mediterrània i institucions com els Consolats de la Mar per protegir els interessos dels comerciants.

2. Política religiosa dels Reis Catòlics i tractament de musulmans i jueus

A la Monarquia dels Reis Catòlics coexistien diferents religions: el catolicisme, el judaisme i l'islam. Els monarques van voler imposar i difondre el catolicisme com a element unificador.

La Santa Inquisició i la Unitat Religiosa

Per aconseguir la unitat religiosa, es va utilitzar la Santa Inquisició, la funció de la qual era exercir un control ideològic i perseguir els jueus i musulmans convertits al catolicisme (conversos i moriscos).

Expulsió de Jueus i Submissió de Musulmans

• El 1492, els jueus que no van voler convertir-se al catolicisme van ser expulsats. Tot i tenir un gran poder econòmic, estaven exclosos de la vida pública i obligats a viure en barris separats (calls jueus).
• Els Reis Catòlics van plantejar la conquesta de Granada com una guerra contra els infidels.
• L'any 1502, els musulmans van ser forçats a canviar de religió o a exiliar-se.

3. Política de Felip II: Institucions, Religió i Conflictes

Felip II, successor de Carles I, va heretar l'Imperi Hispànic, aleshores la primera potència europea. Va adoptar una política activa, dedicant-se directament als assumptes del regne, a diferència del seu pare.

Centralització i Institucions

Va consolidar i reestructurar les institucions heretades dels Reis Catòlics per posar-les sota el poder reial, aconseguint una gran centralització del poder. Les institucions tradicionals van perdre pes en favor d'institucions úniques i comunes a tot el regne.

El 1566, Felip II va fundar Madrid com a capital, escollint-la per la seva posició cèntrica a la Península.

Defensa del Catolicisme i Enemics Externs

Felip II va mantenir l'ideal de defensar el catolicisme, intensificant la persecució de qualsevol persona que no fos cristiana (la Inquisició va seguir activa).

Conflictes amb Anglaterra i els Països Baixos

Els enemics principals van ser similars als de Carles I, sumant-s'hi Anglaterra. Les batalles es van centrar en el control de les rutes comercials amb Amèrica. Espanya va crear l'Armada Invencible, que va ser derrotada, fet que va suposar el traspàs del poder comercial a mans angleses.

El conflicte amb els Països Baixos (Holanda) es va originar per l'aplicació d'impostos molt alts, la qual cosa va generar desitjos d'independència. Finalment, el nord va aconseguir independitzar-se, creant-se les Províncies Unides d'Holanda.