Comparativa de Coneixement: Descartes vs. Locke - Filosofia i Mètodes

Comparació del Coneixement: Descartes i Locke

El Mètode Universal de Descartes

René Descartes busca establir un mètode universal basat en la raó. El seu punt de partida és el dubte metòdic, que consisteix a dubtar dels coneixements rebuts per tal de cercar veritats indubtables. Es fonamenta en la incertesa de les dades sensorials, els errors del raonament, la dificultat de destriar el somni i la vigília, i finalment, la hipòtesi del geni maligne.

Aquest dubte no és escèptic, sinó provisional i s'autosupera (proposta antisèptica). Així, Descartes conclou que dubta perquè pensa, per tant, si pensa, existeix: Cogito ergo sum. Aquesta és la primera veritat.

El Discurs del Mètode

En el seu Discurs del Mètode, Descartes exposa la teoria per assolir el coneixement. Considera que la raó humana és una eina valuosa i eficaç que ha servit a la ciència, però que en filosofia no ha assolit seguretat perquè li manca un mètode adequat. El mètode cartesà es basa en quatre regles fonamentals:

• Evidència o intuïció: Comprensió directa i immediata de la veritat.
• Anàlisi: Dividir el problema en tantes parts com sigui necessari per resoldre'l millor.
• Síntesi o deducció: Conduir per ordre els pensaments, del més simple al més complex.
• Enumeració: Fer recompte i comprovar l'anàlisi i la síntesi.

L'Empirisme de John Locke

John Locke sosté que cal aclarir les possibilitats i capacitats de l'enteniment humà per assegurar-nos de la veritat de la informació que proporcionen. Només podem conèixer el món a través de les representacions que ens fem, ja que les idees constitueixen els continguts amb què treballa l'enteniment.

La raó no és infal·lible ni completament autònoma; treballa amb el material de l'experiència. Per tant, l'experiència (d'origen extern o intern) fixa els límits del coneixement. Segons Locke, no hi ha idees innates; no hi ha cap contingut anterior a l'experiència, ja que aquesta és l'origen de les nostres idees.

Classificació de les Idees en Locke

Locke distingeix entre:

1. Idees simples: Provenen de la sensació o la reflexió.
2. Idees complexes: Provenen de l'enteniment, que combina idees simples. N'hi ha de tres tipus: substàncies, modes i relacions.
3. Idees generals: Resultat d'un procés d'abstracció que permet pensar col·leccions d'individus o característiques.

La nostra ment és una tabula rasa (full en blanc) que es va omplint d'informació progressivament.

La Idea de Substància en Locke

Qualitats i Substrat

Les idees de qualitats es presenten a la ment formant grups on solen aparèixer qualitats primàries i qualitats secundàries associades a la mateixa experiència, amb petites variacions segons el moment, lloc i circumstàncies.

Com que no podem concebre la manera com aquestes qualitats puguin subsistir per si mateixes, suposem l'existència d'algun substrat que els serveixi de suport, al qual anomenem "substància".

La Substància com a Inferència

Això no implica que Locke consideri la idea general de substància com un simple producte de la imaginació sense existència real. La idea general de substància és el resultat d'una inferència, realitzada a partir de l'existència de qualitats que "necessiten" un suport on existir. Aquest suport roman desconegut per a nosaltres, però la seva existència i realitat queda suficientment provada, segons Locke, amb aquesta inferència, tot i que tal idea de "substància" no sigui ni clara ni distinta.

Substàncies Particulars

Al costat de la idea general de substància, trobem les idees de substàncies particulars, que resulten de la combinació d'idees simples. Mitjançant aquestes combinacions ens referim a les coses particulars com a substàncies. Per exemple, la combinació d'idees simples (forma, mida, color, etc.) que trobem en l'experiència la designem amb un nom ("arbre", "taula", "cosa"...), amb el qual ens referim a tal combinació com una "substància" particular.