Comparatius i superlatius en llatí

Comparatius

C. d’= i d’< perifrastics:

• tam... quam… TAM+ADJ+QUAM

• minus... quam… MINUS+ADJ+QUAM

C. d’> (2formes):

• amb perífrasis: magis... quam..., plus... quam...

• amb sufix: -ior (masc. i fem.), -ius (neutre).

Els adj que en grau positiu tenen un nomin. sing. masc. acabat en –ius, -uus, –eus o intercalen amb -ent- del participi de present:

SINTAXIEl 2TC se pot expressar de 2 maneres:

• en el = cas que el 1r terme, i precedit de quam: Galli audaciores quam Romani erant. (Els gals eren més audaços que els romans).

• en abl: Galli audaciores Romanis erant.

De vegades trobam un abl. de limitació queRESTRINGEIXel sentit de la comparació: Graeci philosophia doctiores erant quam Romani. (Els grecs eren més instruits en filosofia que els romans). || Quan NO2TC,es adj i es tradueix: molt, bastant, massa… : Senectus loquacior est. (La vellesa és bastant loquaç. (= Els vells xerren molt [o massa])).

Superlatius

El superlatiu ufixes al lexema de l’adjectiu:

- issimus, -a, -um quan el lexema de l’adj acaba en consonant distinta de -l:

audax (audac-is).............. audac-issimus

iustus (iust-i) ...................... iust-issimus

prudens (prudent-is)........ prudent-issimus

-illimus, -a, -um quan el lexema de l’adjectiu acaba amb –l-:

facilis, -e ........................ facillimus –a –um

humilis, -e ..................... humillimus –a –um

-rimus, -a, -um quan el nomi sing. masc. acaba en –e:

pulcher, -chra, -crum ............ pulcherrimus –a –um

acer, acris, acre ....................... acerrimus –a –um

Els mateixos adjectius que no admeten sufix per formar el comparatiu, fan el

superlatiu precedits pels adverbis maxime i valde (també poden expressar

inferioritat amb l’advi minime):

maxime idoneus: molt / el més idoni

minime idoneus: gens adequat, el menys idoni

SINTAXI El superlatiu absolut expressa la qualitat en el seu grau màxim.:

Aristóteles sapientissimus fuit.

Aristòtil fou sapientíssim / Aristòtil va ser molt savi.

El superlatiu relatiu posa aquella qualitat en relació a un conjunt que la limita. Genitiu, o també amb diversos complements preposicionals (inter+acusatiu, de/ex+ablatiu, gen): és el règim del superlatiu.

Omnium Graecorum sapientissiums fuit Aristoteles.

(Aristòtil fou el més savi de tots els grecs.)

Genitiu

SUST

-Posesivo: la casa del padre

-Explica: la virtud de la justicia

-Partitivo: gran parte del discurso

-De cualidad: hombre de gran talento

VERB

-Posesivo: casa del padre

-Cualidad: la legión era de 9000 hombres

-Precio: cuánto?

ADJ

-Deseo: deseoso de gloria

-Memoria: q se acuerda d los favores

-Participa: partícipe de...

-Judiciales: convicto de crimen