Comparació tirant lo blanc i curial e güelfa

1.LES PRIMERES NOVEL.LES

1.1.LES NOVEL.LES IDEALISTES GREGUES

Les primeres mostres conservades són del segle II, escrites en grec, i expliquen històries d’amor i d’aventures en indrets famosos, per tant, són novel·
Les que ens fan viure vides fictícies.

Hi apareix la lluita entre bons i dolents; els bons són els dos protagonistes (un noi i una noia) de gran bellesa i aquest fet els porta a les pitjors desgràcies, causades pels personatges dolents. El final sempre és felíç.

1.2.ELS ROMANS DE CAVALLERIA FRANCESOS

Són les primeres mostres de ficció novel·lesca en llengua ROMànica a l’Edat Mitjana. Recullen temes de la mitologia grega i també una sèrie de llegendes de tradició bretona sobre el rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona on expliquen els ideals de l’heroi de l’època, el cavaller.
L’ideal del cavaller era salvar una noble donzella que estimava i que era presonera dels seus enemics.

Els protagonistes principals de les llegendes bretones és el rei Artur i els cavallers de la taula rodona. L’objectiu d’aquestes històries és presentar l’ideal del cavaller, és a dir, presentar-lo com un heroi.

1.3.LES NOVEL·LES BIZANTINES I LA LITERATURA ÀRAB

Són la fusió de les novel·les idealistes gregues i les novel·les de cavallers. Es van escriure en grec a partir de l’època de les croades (sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per estats europeus a fi d’alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans. Van tenir lloc durant els segles XI i XIII.

Aquestes novel·les bizantines estan molt relacionades amb la literatura àrab. En aquella època la literatura àrab era coneguda a tot Europa en forma de contes i novel·les breus (recollits a Les mil i una nits), amb unes característiques especials: uns herois d’una gran bellesa física eren ideals a la fortuna per cula de la màgia i de genis malignes en un ambient de luxe, de sensualitat i de seducció.

A les novel·les catalanes del Segle XV hi trobem elements de tots aquests tipus de narració: de la novel·la idealista grega, dels romans de cavalleria francesos, de la novel·la bizantina i dels contes àrabs orientals.

2.EL NAIXEMENT DE LA FICCIÓ DE LA PROSA LITERÀRIA EN CATALÀ

Ramón Llull, va introduir la ficció en prosa. Més endavant, entre els segles XIII i XIV, es van escriure en català les Quatre Grans Cròniques que contenen elements de ficció. I finalment, l’humanisme.

A finals del Segle XIV, es produeix la primera novel·la de ficció a Catalunya a grans trets i molt esquemàtic. Tenim tota una cort traslladada a Itàlia.

Els humanistes aporten:

 Ús de la prosa llatinitzant.

 Ús d’elements mitològics, un exemple, és Bernat Metge, en el llibre de Lo Somni, apareixen personatges mitològics com: Orfeu o Tirèsies.

 Revisió de l’amor cortès. Parlem dels trobadors i de la donna angelicata.

 Visió de l’home. L’home i el món interior dels protagonistes són el centre de la història.

Totes les característiques dels humanistes, arriba a Catalunya, però amb una evolució molt lenta. I més endavant, l’aparició de la prosa en ficció, també comportarà una evolució bastant lenta.

TIPUS DE NOVEL.LES

 Novel·les exemplars: Són novel·les anònimes, no són religioses però proposen un ensenyament moral que estan presents a totes les literatures ROMàniques.

 Narracions al·legoricosentimental: Són novel·letes molt breus. Totes semblen versions diferents d’un mateix problema amorós que es resol a través d’una al·legoria. L’al·legoria més repetida és la del déu Amor, on es debaten temes amorosos per trobar-ne una solució. Aquestes sí que se’n coneixen autors

2.1.ELS LLIBRES DE CAVALLERIA

A Segle XIV, ens arriba a Catalunya la llegenda artúrica. D’ aquesta manera apareixen unes obres anomenades llibres de cavalleria que van estar molt de moda a l’època.

Les característiques principals són:

Herois errant amb capacitat sobrehumanes que s’enfronta a ésser imaginaris.

El tema central de la novel·la és l’ideal cavalleresc.

Presència d’elements meravellosos i inversemblants: nans, monstres, dracs, boscos encantats.,..

L’acció es situa en terres llunyanes i exòtiques en un temps intemporal.

Els herois no tenen trets humans, són invencibles, molt valents... I acostumen a vèncer gràcies a l’ajuda d’elements sobrenaturals: un llamp, una tempesta, unes terres que es separen.

2.2.LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES

Són novel·les que es basen en les històries del rei Artús, és a dir, el mite del rei Artús.

No incorporen elements meravellosos.

Els protagonistes són forts i valents, però dins de la mesura humana mengen, dormen, es cansen i emmalalteixen. Per tant, no guanyen per la força, però sí perquè són molt intel·ligents i pensen estratègies.

Els llocs on passa l’acció són localitzables.

el temps és contemporani, contemporani a l’autor, és a dir, Segle XV.

En català s’han conservat dues grans novel·les cavalleresques: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

3.CURIAL E GÜELFA

És una novel·la anònima. La data no és exacte però es creuen que pot ser en el període de 1435-1462, però aquest autor anònim el situa al Segle XIII, és a dir, un segle abans perquè es menciona el regnat de Pere el gran.

És una novel·la total:

• Cavalleresca: El relat és ple de lluites i batalles entre cavallers.

• Sentimental: La narració avança gràcies a la relació que Curial té amb diverses dones i, a més, l'autor dedica tota l’obra a una dona, la Güelfa.

• D’aventures: Curial viatja, s’enamora, és atacat pels moros, és fet presoner...

• Moresca: Tot el llibre tercer se situa al nord d’Àfrica.

• Psicològica: L’autor posa molta atenció als sentiments i apareixen diferents monòlegs dels protagonistes.

3.1.ESTRUCTURA I ARGUMENT

Està dividia en 3 llibres

1 LLIBRE

Curial s’inicia al món de l’aventura cavalleresca incitat per Güelfa. Güelfa és una noia jove, guapa, rica, de 15 anys i que dona diners a Curial perquè pugui ser nombrat cavaller i pugui pujar graons a l’escala social. Curial comença aquesta aventura acompanyat de Jacob de Cleves perquè ha de defensar l’honor d’una duquessa. Com que guanyen la batalla defensant-la, el pare d’ella vol que Curial es casi amb la duquessa que se’n diu Laquessis, la filla deshonrada del duc. La noticia arriba a Güelfa, s’enfada, i es tanca en un monestir.

2 LLIBRE:

És un llibre de grans aventures protagonitzades per Curial. Curial i Festa, donzella de Güelfa, l’acompanya i tots dos, se’n van a Melú a un torneig. La Festa i Laquessis competeixen per bellesa. Hi ha uns vells bocamolls i li diuen a la Güelfa que Curial està enamorat de Laquessis. Quan Curial torna tot content cap a la cort on hi és la Güelfa, ella no vol saber res. Güelfa no el vol veure fins que no li demani perdó públicament.

3 LLIBRE:

Curial tot trist, decebut, desanimat, pensatiu, se’n va cap al pròxim Orient. Hi apareix una donzella bella anomenada Càmar, filla de Fàraig. Ella, s’enamora bojament de Curial, però el seu pare ja la té compromesa amb un altre home. Càmar, li deixa una nota i li diu que vagi a buscar un tresor. Com que no es pot casar amb Curial, i no vol casar-se amb l’altre home, es suïcida. Curial, torna disfressat de captaire a

Montferrat amb el tresor. Com que té un gran tresor a la butxaca, comença a viure molt bé i se’n va a la celebració del torneig de la nostre dama del Puig perquè allà hi ha Güelfa. En aquest torneig, Curial és anomenat cavaller i demana el desig de suplicar el perdó de Güelfa. Güelfa el perdona i es casen i tots dos són felíços.

3.2.LES DONES COM A MOTOR DE L’ACCIÓ DE LA NOVEL·LA

Curial és un personatge que evoluciona psicològicament i socialment, és a dir, el coneixem com un nen, passa per tots els estadis, i finalment, l’anomenen cavaller. Per tant, passa de ser un infant a ser un cavaller conegut, ric i famós. Tot el que ha aconseguit ha sigut gràcies de les dones. Les dones que han intervingut en ell són:

GÜELFA

No evoluciona en la novel·la en cap estadi, i és qui li dona la sortida a Curial per ser nombrat cavaller i creixi socialment. És qui li dona els primers diners i l’objectiu i el motiu de superació per aconseguir l’amor de Güelfa. És un personatge femení, intel·ligent, bella, culte i en fragments de la novel·la està llegint els clàssics grecollatins. Curial sense Güelfa no hagués arribat a cap lloc. És molt dominant.

LAQUESSIS

És el personatge descrit més detalladament per la seva bellesa que captiva directament a Curial. Laquessis és una dona de gran bellesa i fa que Güelfa agafi gelosia d’ella i la menyspreï.

FESTA

És una donzella de güelfa. Té poc protagonisme, acompanya a curial a totes les aventures. Entre ells hi ha una relació d’amistat molt humana, molt sincera.

CÀMAR

És la dona més sensual i la que té més empremta. És la filla de Fàraig. Proporciona a Curial per aconseguir Güelfa.

3.3.PERSONATGES MASCULINS

Sempre estan en un segon terme

Passen desapercebuts.

Mai li fan prendre una decisió a Curial, no tenen cap influència cap a ell.

4.TIRANT LO BLANC

4.1.JOANOT MARTORELL (Gandia 1413 – 1468)

Joanot, és el principal autor de l’obra, però va morir abans de la publicació de Tirant i va parar a mans de Martí Joan de Galba, que la va revisar i la va publicar. Joanot Martorell, fill d’una família de la noblesa mitjana valenciana. Educat com un cavaller cortesà, va llegir molt i va aprendre a lluitar; volia ser un cavaller perfecte quan l’època de la cavalleria ja feia temps que havia entrat en crisi. Sembla que era força bel·licós i que va voler lluitar a mort contra un cosí seu, fet que mai va arribar a produir-se. L’única manera que podia continuar viu aquest món era dins de la literatura.

Una germana de Martorell, Isabel, es va casar amb Ausiàs March, per tant eren cunyats. Ell no es va casar mai i va morir Arrúïnat. Era la decadència de la noblesa davant l’auge de la nova classe social que pujava amb força: la burgesia.

4.2.Característiques PRINCIPALS DE TIRANT LO BLANC

 Escrit al 1946.

 Doble autoria. Per una banda Joanot Martorell i Martí Joan de Galba.

 Martorell, expressa el desengany personal a partir d’un personatge sense característiques sobrehumanes. També, presenta l’ideal cavalleresc, perquè ell li agradava tot aquest món de cavalleria i tenia un cert d’interès.

 En el moment que es va publicar aquesta novel·la, va tenir molt èxit.

 És una novel·la que hi ha autors importants de tots els temps com per exemple: Cervantes, Shakespeare.

4.2.ARGUMENT

Tirant lo blanc són dues històries paral·leles. Per una banda, els episodis amorosos i per l’altre banda el món cavalleresc. Dins el món amorós, ens entra pinzellades, el desig carnal i l’erotisme. En canvi, en el món cavalleresc, tots aquests èxits del cavalleresc, de la batalla, és a dir, que veiem dos mons completament diferents però que estan units.

Tirant lo Blanc està dividit en 487 capítols i als 39 primers capítols no hi surt cap cavaller anomenat Tirant lo Blanc, sinó que el protagonista és Guillem de Varoic.

PRIMERA PART: Passa a Anglaterra des de el capítol 1 al 97, que representa un Tirant lo Blanc molt jovenet.

SEGONA PART: Passa a Sicília i Rodes, des de el capítol 98 a 114.

TERCERA PART: Passa per la ruta de l’Imperi Bizantí del 115 al 927.

QUARTA PART: Passa al nord Àfrica i del capítol 928 al 407.

CINQUENA PART: Torna a l’Imperi Bizantí des de el capítol 408 fins el 487.

CONCLUSIÓ: Tirant lo Blanc es considera la novel·la precursora de la novel·la moderna perquè deixa de banda tot aquest món medieval de manera irònica i s’adapta a la realitat. Ens presenta personatges ideals burgesos amb personatges reals contemporanis i que parlen en una llengua del Segle XV. Hi ha un enriquiment del lèxic, i unes estructures complexes. Per tant, Tirant lo Blanc no es res més que un reflex d’una societat que ha canviat de mentalitat de tancada, és a dir, la piràmide estamental, a una mentalitat oberta, perquè la burgesia és amant de la ironia, de l’amor i dels plaers de la vida.

4.3.LES AVENTURES DEL MILLOR CAVALLER DEL MÓN

El Tirant lo Blanc està dividit en 487 capítols i als 39 primers capítols no hi surt cap cavaller anomenat Tirant lo Blanc, sinó que el protagonista és Guillem de Varoic. Un cavaller que ha salvat tota l’illa d’Anglaterra de l’atac del rei de la Gran Canària, que ha col·laborat a crear l’orde cavalleresc i que, cansat de la vida militar, ho deixa tot i es retira a viure en una ermita. La novel·la fa un gir al capítol 38, en el qual trobem el cavaller retirat Guillem de Varoic la seva ermita llegint un llibre, L’arbre de batalles (que no és altra cosa que una còpia del Libre de l’orde de cavalleria, de Ramón Llull). De sobte passa per allà un “gentil home bretó” que es dirigeix a les festes que ha convocat el rei d’Anglaterra en ocasió del seu casament. És Tirant lo Blanc. Aconsellat per l’ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França, Sicília i Rodes, on Tirant arriba a ser cap dels exèrcits bizantins. Després d'una sèrie d’aventures al nord d’Àfrica, torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l’emperador, la princesa Carmesina, i és nomenat Cèsar de l’Imperi. El matrimoni mor poc després i Tirant té una malaltia i Carmesina a causa del dolor per la mort del seu marit. Al costat de l’acció militar de Tirant corre l’acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina, sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania, la de l’emperadriu i Hipòlit, la de l’emperador i les donzelles del palau, la del príncep Felip i Ricomana i les extraordinàries col·laboracions de Plaerdemavida i la Viuda Reposada.

4.4.MODERNITAT DE LA NOVEL.LA

Tirant lo Blanc és considerada una novel·la moderna perquè representa un veritable trencament amb la narrativa anterior. En efecte, l’obra de Martorell suposa la renuncia definitiva dels ideals medievals (religió, cavalleria) i l’apropiació ràpida dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) per la qual cosa no podem considerar Tirant lo Blanc com una novel·la cavalleresca convencional. A més, el seu protagonista no és un cavaller que rebi ajuda d’elements sobrenaturals, sinó que és un hàbil capità. Un altre signe de modernitat és, com en Curial e Güelfa, l’explicitació dels fets mitjançant la lògica i la raó i no mitjançant la fe i els seus misteris. Així la novel·la és d’;estratègia militar. Més importants que les escenes de batalles i les festes cortesanes- tan detalladament explicades- , són les escenes de la vida diària, en els quals els protagonistes es mostren tal com són realment, amb total espontaneïtat. Aquestes escenes venen del sensualisme, amb invasió freqüents d’erotisme, i l’alternança de narració-diàleg. La sensualitat i l’erotisme responen a una filosofia vitalista allunyada de la immortalitat i a la condició d’adolescents i joves dels protagonistes principals.

La modernitat també es troba en la versemblança i el Realisme així com en el tractament de l’humor i ironia en els diàlegs així com l’ús de la llengua del Segle XV a València, una llengua col·loquial, dinàmica i mordaç.

4.5.NOVEL.LA TOTAL

És una novel·la total perquè recull diferents aspectes que veiem reflectits en el protagonista, Tirant. Els diferents aspectes són:

 Novel·la de cavalleries: Considerant el alt nivell de versemblança i l’absència de personatges fabulosos (encara que no del tot).

 Novel·la històrica: s’inspira en la realitat i en la historiografia en el setge de Rodes entre altres, però barregen esdeveniments separats per segles.

 Novel·la militar: és un manual de formació de cavallers. Però trobem crueltat, cobdícia, covardia i d’altres actituds miserables que conviuen amb els grans ideals.

 Novel·la de costums: Veiem descripcions dels diferents estrats socials de l’època explicada de forma detallada. Té una barreja de realitat i ficció a vegades, però gràcies a Tirant podem aprendre moltes coses de la vida quotidiana .

 Novel·la eròtica: Amor, sensualitat, passió i sexe cru. El tractament del tema és d’extrema llibertat. Des de l’amor cortès fins a la frescor dels primers contactes íntims.

 Novel·la psicològica: Els personatges manifesten una caracterització psicològica

TEMA 5. LA POESIA DEL Segle XV: AUSIÀS MARCH 4ª TONGADA CATALÀ

1.Jordi DE SANT Jordi

1.1.LA POESIA CATALANA A LA CORT DE NÀPOLS

Anomenat també com el Segle d’Or, és la poesia de màxima esplendor. La cort catalana està situada a Nàpols. La poesia del Segle XV serà la suma de dos grans conceptes:

 Influencia de la poesia trobadoresca

 Influencia del Renaixement italià. Dante, Petrarca i Bocaccio i el Dolce Stil Nuovo.

Els grans escriptors/poetes del Segle XV són: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joan Roís de Corella. Però Ausiàs March és el poeta més gran respecte als altres.

1.2. CARCTERÍSTIQUES

Jordi de Sant Jordi a diferencia de la poesia dels trobadors, es comença a donar un tractament més personal i individual dels típics amorosos cavallerescos. I la segona cosa important és que comença a tractar la reflexió sentimental. Tot això ho fa utilitzant imatges sensuals. Per tant, és l’inici de la ruptura de la modalitat en poesia de temes presó d’amor es conserven 18 poemes.

2.AUSIÀS MARCH

2.1.CARACTERÍSTIQUES

 Se’n conserven 128 poemes.

 La poesia d’Ausiàs March és basa en la innovació però algunes velles les adapta de Jordi de Sant Jordi. Això es veu reflectida en la temàtica, en l’estil i en la llengua.

 Tracta de temes molt populars però amb un gir innovador. L’amor de la manera que tracta la dona, la moralitat i l’espiritualitat i finalment la mort.

 La poesia del Segle XV té aspectes de la poesia trobadoresca, sobretot en l’aspecte formal, és a dir, el tipo d’estrofa, el senyal (en ves de dir el nom de la dama, es dirigeix a ella amb unes expressions occitanes)

 S’hi destaca la força i passió.

 Utilitza comparacions per comunicar al lector tota la passió que duu a dins i ple de metàfores.

 No apareix el nom de les dames en els poemes. Només el senyal.

2.2.POESIA INNOVADORA. PERQUÈ?

Perquè la idea bàsica dona una imatge de la dona molt més humana i real. Fa una reflexió sobre els sentiments amorosos, és a dir, és un amor més humà no espiritual. Parla sobre la relació entra la dona i l’home, que parteixen de l’amor sensual i el desig i també intel·lectual que no es pot evitar. La sinceritat per davant de tot i finalment accepta molt el patiment.

2.3.ESTIL DE LA POESIA

 Abandona els tòpics literaris dels trobadors.

 El llenguatge està ple d’imatges literàries de la vida quotidiana.

 Apareix l’individualisme.

 Comparacions llargues.

 Utilitza versos decasíl·labs ausiasmarquians.

2.4.LLENGUA

 Està ple de comparacions, metàfores, hipèrboles.

 Ús del català pur ja que la poesia estava escrita en occità.

 És el primer poeta que pren consciencia i substitueix l’occità per el català.

2.5.LA SOLEDAT DEL POETA

 El poeta se sent sol i això ho mostra en els poemes. Vol aquest amor pur, espiritual però en el fons és una persona humana, que té sentiments i començarà a perdre.

 Ausiàs March sent una gran contradicció davant l’amor: l’amor perfecte que ell ha idealitzat és un amor espiritual, pur, però ell és humà i sap que té uns desitjos, uns sentiments, “la carn vol carn”.

 Aquesta lluita el porta a una tristesa i a pensar. Pensa que el seu amor és tan perfecte que no el pot entendre, i diu que si no l’entenem no acabem de situar-nos en la seva alçada. Diu que si el lector que llegeix els seus poemes no percep aquesta tristesa, no entendrà la seva poesia.

 La tristesa i el desengany augmenten quan intenta trobar una dona que entengui les seves reflexions sobre l’oposició entre l’amor bestial (la folla amor), és l’amor carnal, home amb home i l’amor espiritual (la fina amor), amor perfecte que traspassa fronteres i es correspost. Totes les relacions que té acaben en fracàs. Mentre que tothom està content.

 Davant la incomprensió de les dames dels seus poemes, March tria la soledat. El resultat de la seva poesia són les reflexions d’un home que se sent sol, perquè ningú no entén el seu amor. Ell es considera el millor amant del món, ja que pot portar un amor espiritual i perfecte.

 La poesia és com una fugida, per refermar-se, per alliberar-se de totes les angoixes que no el deixen viure.

 Es caracteritza per ser una poesia abrupta, directa, contradictòria, molt personal i encara que reculli els temes i tòpics trobadorescos, els canvia radicalment i els fa seus.

2.6.CLASIFICACIÓ TEMÀTICA

L’obra poètica es pot dividir 6 cicles segons els senyals. El senyal l’escrivia a l’inici del primer vers de l’última estrofa i era el pseudònim que rebia cada dama.

Cada cicle parla de preocupacions i maneres diferents d’enfrontar una relació amorosa. En els cicles hi ha una evolució del pensament degut a les experiències que viu March.

2.7. CICLES

1) Plena de senys: És un total de 19 poemes. El centre d’atenció és ell mateix, i està orgullós de patir a causa d’una història d’amor.

Ausiàs March descriu l’enamorament i acusa a Plena de seny perquè no li correspon com ell volia. Per tant, ataca a la damaagressivament de manera verbal perquè no entén l’amor basada en la puresa.

2) Lliri entre cars: És un total de 35 poemes. Va dirigida a una dama que és la més bella que totes les altres. El títol és significatiu perquè es una comparació d’una dama que és un lliri (flor) entre un conjunt de dames. Diu que la culpa no es seva, sinó de la dama. Recull una idea més purista i intel·lectual de l’amor. L’amor és culte i ple de religiositat. El poeta s’allunya del món de la carn, dels valors materials i se sent més pur i perfecte, però alhora, buit i sol, perquè la dama no entén la seva idea de l’amor, perquè vol tenir una relació carnal.

3) Oh foll’amor: És un total de 10 poemes. En aquests poemes, es manifesta que el món no sigui de la immortalitat del comportament de la dama. El poeta reflexiona i arriba a la conclusió que si la dama és pecadora i ell l’estima, ell també serà pecador i això fa que l’entengui.

4) Amor, amor: És un total de 12 poemes. En aquests poemes, el poeta admet no és pur ni perfecte, que com a home també necessita caure en els plaers de la carn i acceptar-se tal com és, tot i que entre els dos sexes no hi haurà una comunicació absoluta.

5) Mon darrer bé: És un total de 2 poemes i Bel·lab bon seny és un total de 1 poema: Aquests, són poemes escrits en un to més relaxat, sense la desesperació de poemes de joventut i de maduresa amorosa. Ha passat per tots els estadis, de l’espiritual i del carnal. S’ha sentit acceptat i no acceptat.

6) Cant espiritual: És un sol poema de 224 versos. És com un examen de consciència on el poeta confessa que té por de la condemna eterna per la seva actitud amorosa impura, ja que, si no sap actuar d’una altre manera, potser prefereix la mort. En aquests versos, el destinatari és Déu. Té por per com li castigarà Déu depèn de si ell és decanta per l’amor impur o pur.

2.8.L’AMOR I LA MORT

 El desig de la mort i la incomunicació és reflectit en els versos de March.

 El tema de la mort és tractat de manera diferent i amb més contundència a Cants de mort: Són 6 poemes sense senyal, tot i que per les característiques són dedicats a la mateixa dama, concretament, Joana Escorna, la seva segona esposa de March.

 Són poemes de profund dolor en què el protagonista, March, intenta raonar els sentiments i es preocupa pel destí de la seva ànima.

 March parla de l’absència de l’estimada, enyora els objectes i fan que ella continuï estimant malgrat que s’hagi mort.

 Podem dir que la reflexió de la mort va unida a la reflexió de l’amor on ha intentat buscar el sentit de la vida.

AUSIÀS MARCH

CONTEXT LITERARI

Anteriorment: Edat Mitjana → poesia trobadoresca: amor cortès

El s. XV sorgeix el corrent literari humanista a Itàlia (grans autors com Dante, Petrarca o Boccaccio), que s’expandeix arreu d’Europa i suposa un canvi de mentalitat general.

Pel que fa a la llengua, Barcelona perd poder i la ciutat de València esdevé la seu de la cultura i la literatura en català.

VIDA

Nascut a Gandia (València) el 1400 i va morir amb 59 anys.

Família de cavallers cultes (orígens nobles), creix en un ambient literari culte.

Es va casar amb dues dones (Isabel Martorell i Joana Escorna), però va enviudar en els dos matrimonis. La seva mort va ser font d’inspiració per la seva obra.

IMPORTÀNCIA

1r autor medieval que fa poesia en català.

Suposa un trencament amb la poesia trobadoresca anterior: RENOVA el vers català amb un discurs propi de manera que s’acaba convertint en un gran referent per poetes posteriors (més enllà del s. XX)

Considerat el gran clàssic de la literatura medieval.

OBRA

128poemes dividits en 4 apartats:

- Cants d’amor: els més trencadors, rellevants i extensos
. El tema central són les pròpies experiències amoroses, de les quals fa un anàlisi de pensamenti expressa els dubtes i neguits interiors. Es considera el “millor amador de tots els temps” (mestratge amorós).

Hi utilitza 5 senhals o sobrenoms per referir-se a les dones a qui dedica els poemes

1. Plena de Seny (19 poemes)

2. Llir entre Cards (35 poemes)

3. Oh, foll amor (10 poemes - enfadat amb el món, la vida, l’amor… disconformitat)

4. Amor, Amor (12 poemes - admet que l’amor no és pur/perfecte, l’ésser humà necessita la part sexual)

5. Mon Darrer Bé (vellesa, to relaxat i d’acceptació)

- Cants morals: aspectes doctrinals i filósòficsbasats en la concepció teològica de Tomàs d’Aquino  el Segle XIII.

- Cants de mort: Es troba en una situació d’aïllament, incomunicació i soledat:INCOMPRENSIÓ.6 cants, pensa en la mort de la seva segona esposa (Joana Escorna) i intenta racionalitzar el dolor sincer que sent davant l’absènciade l’estimada.

- Cants espirituals: 224 versos que recullen la visió de l’autor sobre la morti el més enllà. Dirigit a Déu, visió global de la vida, reflexió on confessa que té molt clar que prefereix l’intel·lecte però que no pot evitar la carn i per tant, conclou que la únicasolucióa això és la mort.

MÈTRICA

Continuista en l’aspecte formal (estructural) dels versos.

Empra el vers decasíl·lab amb cesura amb accents a la quarta i desena síl·laba (hemistiquis 4 + 6). Estrofes de 8 versos d’art major i rima femenina o masculina (normalment de tipus ABBA CDDC…).

ESTIL

Temes principals: relacions HOME-DÉU i AMOR
- La dama no és un ésser inaccessible, perfecte i idealitzat com la donna angelicata de Petrarca, sinó que és una dona concreta, de carn i ossos, a qui tant estima com odia.

- Concepció de l’amor en dos tipus, el sensual (de cos) i l’intel·lectual (de raonament). El seu principal objectiu és obtenir el segon, és a dir, busca una dona amb qui poder conversar i reflexionar, dotada d’intel·lecte.

- Sempre es troba amb la gran contradicció que el seu cos també desitja carn. Finalment, quan acaba caient en l’atracció sensual, pateix de remordiments i es decep d’ell mateix enormement. Culpabilitza les dones de temptar-lo i de no entendre la seva reacció.

- Utilitza la poesia per fugir de la realitat + via d’expressió i justificació del seu comportament

Recursos: Molta riquesa retòrica / Figures de pensament que resulten noves per l’època

- COMPARACIONS: sovint molt llargues i utilitzades per començar una estrofa.

-Metàfores

- Antítesis

- Paradoxes

Estil clar i directe, no és rebuscat: expressa les idees de manera concisa

To passional, sincer i expressiu

Sempre en llengua catalana, tot i que hi trobem uns pocs provençalismes