Comparació entre el racionalisme de Descartes i l'empirisme de Locke

Origen del coneixement

Empirisme

És un moviment filosòfic que fonamenta el coneixement en l'experiència (ciències naturals, inducció).

La raó és un sistema d'operacions, és un mecanisme que treballa amb dades que rep.

El que fa possible el coneixement és el conjunt d'operacions que realitza la ment humana.

"Si jo entenc el funcionament de la nostra ment, sabré què és la ciència"

Les dades amb les quals treballa la raó provenen sempre de l'experiència, les dades bàsiques del coneixement provenen de l'experiència sensible.

El seu origen és la informació que ens proporcionen els sentits.

L'experiència és una cosa que em passa a mi quan la meva sensibilitat entra en contacte amb un altre cos.

Neguen absolutament l'existència de les idees innates --> totes les dades amb les que treballa la nostra ment provenen de la sensibilitat (ens dóna dades sobre el que ens envolta i sobre mi mateix).

Idees --> són fruit de les operacions de la raó amb les dades sensibles.

Què passa amb les idees abstractes?

Si d'una idea abstracta no hi trobem cap impressió o referent empíric, aquesta idea no té cap fonament, no hi ha cap dada sensible que es refereixi a aquesta idea.

Terminologia

Divideix les percepcions: impressions i idees.

Impressions: són les nostres percepcions més vives i fortes, i les idees són les impressions més vagues i dèbils (sentir i pensar).

• Les idees provenen de les impressions.

Crítica a les idees innates

En el nostre enteniment no hi ha res que no sigui una impressió o una idea, per tant no hi ha idees innates, ja que cada idea s'ha de contrastar amb la impressió de la qual depèn, i si aquesta impressió no es troba, vol dir que aquesta idea no existeix (p. ex. còpia).

Crítica de la causa

Les forces mitjançant les quals operen els cossos no les podem conèixer, són totalment desconegudes per a nosaltres, ja que no hi tenim cap impressió.

El que hi ha és confiança, un hàbit o costum que automàticament ens fa preveure el que passarà, ja que en ocasions anteriors ha succeït el mateix, i la creença és la que distingeix entre el que em sembla que passarà i el que no.

Causa --------------> efecte

Com que no hi ha impressions no podem saber si les forces que actuen són sempre les mateixes.

Ex. llet que bull

Com a conclusió tenim que no és la raó la guia de la vida sinó el costum.

Crítica de la substància

L'ànima no és més que un conjunt d'impressions reunides però sense una identitat pròpia, agrupades per la imaginació i la memòria (qui perd la memòria perd la identitat).

Al contrari del que deia Descartes, les idees no pertanyen a la ment, sinó que la componen.

A part d'això no tenim cap impressió de la idea de substància, no coneixem més que qualitats i percepcions particulars.

Crítica a la idea de Jo

Segons Descartes el JO era un subjecte permanent que justifica els nostres actes, que jo, Déu, Món eren considerades la causa del coneixement, però Hume ja ha demostrat que en el món no hi ha causalitat sinó casualitat, és a dir...

Jo tinc impressions de mi mateix, no tinc impressions d'aquest "JO", no tinc impressions només de que passen coses sinó de que a mi em passen coses, i això és obra de la memòria, si perdo la memòria perdo el meu Jo.

Crítica al concepte de Déu

Hume diu que només podem afirmar que una idea és vertadera quan prové d'una impressió.

En canvi no tenim cap impressió sobre Déu, i en conseqüència és impossible respondre a la pregunta de si Déu existeix o no, ja que les impressions són els límits del nostre coneixement.

Associació d'idees

La nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees, i no hi ha idees que la imaginació no pugui separar, unir o combinar.

Tres principis:

• Semblança: una idea que ens porta a una altra que s'assembla, ex. quadre d'un paisatge et fa pensar en el paisatge real.
• Contigüitat: idees que a partir d'una en podem pensar en d'altres.
• Causa i efecte: una idea que ens fa pensar en la idea per la qual s'ha creat.

Aquests principis són els únics vincles que ens connecten amb l'univers.

Teoria ètica

Emotivisme

Teoria a la qual les idees ètiques i morals provenen de l'emoció, o sentiment, i no tenen una justificació racional.

L'origen de les idees morals es troba a dins de cadascú, dins de l'home es troben els sentiments, però no és cap fet de raó sinó que és un fet de sentiment i l'origen està en mi mateix, no en la cosa.

Els judicis de valor es fonamenten en els sentiments, la raó no pot de cap manera determinar la conducta humana.

Els sentiments són irracionals i propis de cadascú i no hi pot haver normes (irracionalisme).

Per contra, el sentiment moral, és universal, i tots els humans ho tenen, és a dir, és comú a tothom i és desinteressat i altruista, que ens permet l'opció sempre de ficar-nos en la pell dels altres --> simpatia (la capacitat dels humans de deixar-se impressionar per allò que li passa a una altra persona).

Encara que la raó pugui preveure les conseqüències útils o pernicioses de les accions, no pot produir per ella mateixa l'aprovació o rebuig, ja que si el fi ens dóna exactament igual, el camí que seguim també ens hi serà igual (necessitem un sentiment, que és el que dóna valor a les coses), en canvi si sentim un interès i admiració per aconseguir aquest fi ho farem mirant per la felicitat dels demés (simpatia).

Les accions no sempre són ofensives o virtuoses, depèn del context, una acció pot ser ofensiva per a algú i repetir aquesta mateixa acció a una altra persona i no fer-li cap mal.

La bellesa d'una cosa es troba en nosaltres mateixos, l'objecte causa un efecte en la nostra ment i segons el que ens desperti li podrem atorgar bellesa o no, és a dir la meva ment determina la bellesa d'una cosa.

El plaer i el dolor, són les úniques coses desitjables per elles mateixes, totes les accions humanes es fan o per plaer o per no sentir dolor, és impossible que hi hagi un procés infinit o que sempre hi hagi una cosa que explica l'altra, si preguntem per què no volem sentir dolor, l'únic que podem respondre és perquè fa mal.

Raó

• Ens dóna el coneixement de la veritat i la falsedat.
• Descobreix els objectes com verdaderament es troben en la natura.
• No indueix a actuar, només ens mostra els camins.

Gust

• Proporciona el sentiment de bellesa i la lletjor, del vici i la virtut.
• Posseeix una facultat que pot despertar un sentiment, creant un objecte nou per a nosaltres.
• Proporciona plaer o dolor, i això és la causa de la felicitat o la infelicitat.