Comparació entre Plató i Mill: Llibertat individual vs. Estat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,29 KB
Comparació entre Plató i Mill: Llibertat i Estat
Comparació llibertat i estat: Plató estableix una clara correlació entre l'ànima i l'estat. Dependent del tipus d'ànima, l'individu serà governant, guardià, artesà o pagès. Mill no fa partició de l'ànima i deixa a lliure elecció de cadascú la professió que vol fer, i no els assigna treballs segons el tipus d'ànimes. Des d'aquest punt de vista, Plató és determinista i Mill no. Mill vol l'obligatorietat de l'ensenyament, mentre que Plató, segons el tipus d'ànima, assigna un tipus d'ensenyament o un altre. Mill creu que el govern ha de ser elegit per democràcia i creia en la democràcia representativa, mentre que Plató diu que el govern pertany a l'aristocràcia de la virtut, als savis (filòsofs). A més a més, creu que el devenir de l'estat condueix a la seva degradació, sent la forma d'estat més perfecta de govern l'aristocràcia del saber, seguida de la timocràcia, l'oligarquia, la democràcia i la tirania. Mentre que Mill pensa que la millor forma és la democràcia representativa.
Pedagogia
Depenent del tipus d’ànima tindran un ensenyament o un altre. En el grau més elevat està l’ensenyament dels governants que dura fins els 50 anys.
Creu que és important que es promogui la obligatorietat de l’ensenyament, independentment de la classe social d’una persona.
Política
El govern ideal és en el que manen els filòsofs. Parla d’un Estat que controla tots els aspectes de la vida dels que l’integren.
La democràcia és una de les formes injustes de govern (tot i que en la seva etapa crítica matisa una mica aquesta posició). L’Estat platònic no pretén avançar, ha d’estar sempre igual.
Defensor de la democràcia representativa i del liberalisme (mínima interferència de l’Estat en l’economia i en la vida privada de les persones).
Està influenciat per els ideals de la Il·lustració i per això serà partidari de que l’Estat busqui constantment el progrés.
Felicitat individual
Els interessos particulars han d’estar sotmesos al bé comú i si cal s’ha de sacrificar la felicitat individual per la col·lectiva.
Mentre la societat o l’Estat on visqui un individu sigui lliure i justa, aquest podrà exercir la seva llibertat i serà feliç. Ara bé, a la felicitat completa només s’hi arriba si tothom és feliç.