Comparació Locke vs. Plató: Teoria Política i Estat Ideal
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,6 KB
Comparació Locke - Plató
La teoria política de Plató està vinculada amb l’ètica i fonamentada en la Metafísica. Parteix de la base que només els que coneixen les idees de justícia i bé són capaços de dur-les a terme. D’altra banda, la teoria política de Locke és independent de la teoria del coneixement. Locke parla de la necessitat que existeixi un poder polític que sàpiga actuar en benefici del bé públic i que estigui legitimat pel consens dels ciutadans. Tots dos filòsofs opten per un “estat ideal”. Plató defensa la República, sustentada en la teoria de les idees, és a dir, una república on els filòsofs seran els governants ja que coneixen allò diví. Per contra, Locke defensa la societat civil/política, a la qual s’hi arriba mitjançant un pacte que estableix que tot poder s’ha d’exercir mitjançant el consentiment de la majoria. Fa una crítica a la idea d’una autoritat fonamentada en el dret diví. Quant a formes de govern, Plató defensa la monarquia i l’aristocràcia i troba injusta la democràcia. Locke, en canvi, defensa un govern més proper a la democràcia, tot i que no està en contra de la monarquia si aquesta es concentra en un parlament i no en el rei.
Text 1
L’altra objecció que he trobat que es fa contra el principi de les societats polítiques, tal com he esmentat, és aquesta (...) i quan ens l’hagin ensenyat, no tinc cap dubte que tota la humanitat s’avindrà fàcilment a retre-li obediència.
1. Expliqueu breument les idees principals del text
(i)- Locke es defensa davant una objecció que diu que les societats polítiques no es poden formar i legitimar com ell suggereix.
(ii)- Aquesta objecció es basa en indicar que com que tothom neix dins d’una societat on ja hi ha un govern, no té llibertat per formar-ne un de nou de la forma que Locke indica.
(iii)- La rèplica de Locke a l’objecció és: si aquesta objecció fos correcta, aleshores no hauria estat mai possible que hi hagués més d’un govern legítim (i desafia, retòricament, a que li indiquin quin és aquest únic governant legítim del món).
2. Expliqueu breument el significat que tenen en el text les expressions següents:
a)- «societats polítiques»: per contraposició a l’estat de naturalesa, agrupacions de persones que voluntàriament decideixen viure d’acord amb certs principis, regles, govern, etc.
b)- «govern legítim»: qui exerceix el poder sobre una comunitat d’una manera reconeguda, pactada, pels membres d’aquesta comunitat.