Comparació entre Descartes i Plató

Descartes dóna gran importància a la raó com a font primària de coneixement. En les seves "Meditacions metafísiques," utilitza el mètode del dubte metòdic per arribar a una certesa indubtable. La seva famosa frase "Cogito, ergo sum" (Penso, per tant sóc) expressa la seva confiança en la raó com a fonament del coneixement indiscutible. Plató, en contrast, té una visió diferent sobre el paper de la raó en la justificació del coneixement. En les seves obres, com ara "La República," Plató destaca la teoria de les idees i la reminiscència. Segons Plató, les ànimes ja posseïen el coneixement abans de la seva encarnació, i la raó no només és un procés analític, sinó també un record d'aquest coneixement preexistent.

Descartes considera que la raó està vinculada a la demostració i la deducció. La seva metodologia implica el raonament lògic i la demostració matemàtica com a mitjà per arribar a veritats indiscutibles. El seu enfocament és més lògic i analític, buscant fonaments indubtables mitjançant un procediment rigorós de pensament. En canvi, Plató sosté que la raó està relacionada amb la participació en les Formes ideals. Permet al pensador veure més enllà de les aparences sensibles i accedir a la realitat immutable de les Formes. És un acte de participació i record, no només un procés lògic i analític.

Comparació amb Plató

Un aspecte central que es pot comparar entre la filosofia de Descartes i la de Plató és el concepte de la font del coneixement i la confiança en la raó com a mitjà per arribar a la veritat.

Plató sosté que la font principal del coneixement és la raó intuïtiva, que permet a l'individu accedir a les formes ideals i eternes. Aquestes Formes són la realitat veritable i perfecta que subjau al món sensible. La raó a Plató es concep com una facultat que té la capacitat de recordar el coneixement preexistent que l'ànima tenia abans d'encarnar-se. La intuïció i la reflexió profunda permeten accedir a aquest coneixement transcendental.

En canvi, per a Descartes, la font del coneixement és la mateixa raó, però s'aparta de la tradició platònica en adoptar un enfocament més metodològic i analític. Utilitza el dubte metòdic per cercar certeses indubtables que fonamentin el coneixement.