Compara el problema del canvi a heràclit- Parmènides, i la solució aportada per Plató

Plató discrepa en general amb els presocràtics, ja q aquests donaven molta importància al físic, mentre q x Plató, l'⚠️ és el formal (les idees), a +, aquests acceptaven el canvi en contraposició amb Plató, q ho nega, en considerar les idees com a ens immutables i eterns. ↔ els presocràtics, Plató discrepa amb Heràclit i coincideix amb Parmènides i Pitàgores.

PLATÓ vs HERÀCLIT

Plató discrepa amb Heràclit quant a la seva concepció de l'ésser com una cosa dinàmica, permanent i mortal, quant a la seva idea de mov, la qual il·lustra segons la següent frase: "Tot flueix, tot canvia, res roman". Per això diu q l'arkhé és el foc. D'altra banda, tmb afirma q l'equilibri de la natura és basa en la lluita de contraris, és a dir, si només predomínàs 1 element, no hi hauria natura. Pex: 1 arc sense corda no té sentit. Al contrari, Plató considera q l'únic veritable són les idees, i aquestes són estàtiques, universals i atemporals, de manera q la idea de moviment tan sols apareix en el seu Món Sensible, món en el qual, per altra banda, no es pot accedir al coneixement absolut. || Heràclit també afirma q hem de fiar-nos dels nostres sentits, ja q ens mostren la realitat tal com és, plena de multiplicitat i subjecta al canvi. Diu q hi ha un logos comú accessible a Tots aquells qu estan "desperts", el quals són pocs pq la majoría esteim "dormits", és a dir, q cadascun veiem la realitat a la nostra manera; mentre q Plató nega rotundament q aquests ens puguin ajudar a accedir a la veritat i sosté q ens fan caure en la més absoluta ignorància.

PLATÓ vs PARMÈNIDES

Plató coincideix amb Parmènides quant a la seva concepció de l'ésser com immutable. Per Parmènides l'ésser és indivisible, únic i atemporal i Plató aplicarà les característiques d'aquest filòsof a les idees del
Món Intel·ligible. Així mateix, tots dos filòsofs, defensen un clar dualisme antològic, ja q divideixen la realitat en dues versions: El Mundó Aparent i el Món Veritable, als quals Plató donarà el nom de Món Sensible i Món Intel·ligible. || Parmènides afirma q no hem de fiar-nos dels nostres sentits, ja q ens condueixen a l'error, a la mera opinió. De la mateixa manera opina Plató, q diu q és necessari per adquirir el coneixement sortir del Món Sensible per accedir al Món Intel·ligible. En altres paraules: hi ha (en Principi) dues vies: la de ser i la de no ser. La via de ser és afirmar q l'ésser és i q el no-ésser no és (l'ésser és una cosa inevitable). La via del no-ser és afirmar q l'ésser no és i q el no-ésser és. Però és absurd pensar el no-ser, per tant l'únic q olla ser pensat i dit és l'ésser. Això ens porta a unes conclusions: només hi ha un ésser; l'ésser sempre ha existit i existirà, és etern; l'ésser no olla experimentar cambio, és immutable; no té límits; ser i pensar són el =; i el cambio i el moviment són pura aparença.