Commutació, Multiplexació i ADSL: Conceptes Clau i Tecnologies

Commutació, Multiplexació i Tecnologies ADSL

Commutació: Procés pel qual s’estableix comunicació entre emissor i receptor a través d’un enllaç format a base de nodes (commutadors). Hi ha 3 tipus de commutació:

1. Commutació de circuits

Sistema de commutació que utilitza 3 fases: Establiment de la connexió, Transmissió i Finalització de la transmissió.

Tècniques:

• Dividir espais: Una comunicació entre dos extrems pot produir-se per enllaços diferents.
• Dividir el temps: Repetir el temps d’anada i tornada de la informació.

2. Commutació de paquets

Tècnica utilitzada per la transmissió de dades. Divideix la informació en petites unitats d’informació, anomenades “paquets”, i se li afegeix informació de control (bits). Això dona molta velocitat. Permeten ordenar, saber el destí, l’origen, el nº de paquet i sobretot ajuden en el control d’errors. Hi ha dos tipus de commutació:

• Per datagrames: Paquet independent dels altres.
• Circuits virtuals: S’envia una informació, s'estableix la ruta més ràpida i tots els paquets passen per aquesta mateixa.

3. Commutació de missatges

Paquets de grans dimensions, que requereixen que els nodes tinguin memòria (buffers). Ja no s'utilitza ara, era amb el telègraf.

Multiplexació

Conjunt de tècniques que permeten transmetre de forma simultània vàries senyals a través d’un mateix enllaç. Tècnica fonamental en informàtica. Crea milers de canals de comunicació sobre un mateix enllaç físic. Hi ha tres tipus:

FDM: Multiplexació per divisió de freqüència

Ha d'haver-hi una distància entre les portadores, si no, es solapen. Per exemple: si vull multiplexar un senyal que ocupa una banda entre 0 i 100 KHz no podré utilitzar una portadora de 90 KHz ja que es confondrà.

PDM: Multiplexació per divisió en el temps

Consisteix en el següent: Envia vàries senyals digitals per un mateix enllaç dividint el temps de transmissió entre els senyals a multiplexar. Al senyal digital que arriba a cada canal se li dona un temps, passat el qual el multiplexor comunica el següent canal.

WDM: Multiplexació per divisió de longitud d’ona

És superior a la FDM però no treballa amb senyals elèctriques sinó amb senyals òptiques, per fibra òptica.

DWDM: Evolució o millora de la WDM

ADSL

ADSL2

Distàncies més llargues. Pot arribar a 12 Mbps a una distància de 1500 m de bucle.

ADSL2+

Pot arribar a 20 Mbps a una distància de 2500 m de bucle. Menys consum d’energia i establiment més ràpid de connexió.

Altres ADSL

SDSL, HDSL, HDSL2, SHDSL, VDSL, VDSL2.

En una transmissió de dades ADSL2 i ADSL2+: Quines velocitats (taxa de bits), i distàncies màximes permeten?

• 12Mbps de baixada. Menys de 1.5kms de la central
• 2Mbps de pujada
• ADSL2 - 24Mbps de baixada (Menys de 1km de la central)
• 4Mbps de pujada (Menys de 1km de la central)
• Una pujada de banda de 2.2Mhz

Torre OSI digues en quin nivell es trobaria:

• a) Les targetes de xarxa: N/A
• b) El cable de xarxa: N/A
• c) El Switch i els seus protocols: N4
• d) El Router i els seus protocols
• e) El programa de correu electrònic: N1
• f) El protocol UDP: N4
• g) El Protocol HTTP: N1
• h) El protocol TCP: N4
• i) Els programes encarregats de xifrar la informació: N2
• j) Circuits detectors d’errors en la transmissió de trames de bits: N6

Enumera els nivells TCP/IP i digues quina funció té cada un d’ells.

• Nivell físic: Un exemple de protocol és el EIA RS-232, que defineix la utilització dels ports sèrie dels ordinadors.
• Nivell d’accés a la xarxa: Serien HDLC, LAPB, LLC, LAPD, ALOHA, CSMA, CSAMA/CD
• Nivell d’internet: El principal protocol utilitzat és IP (Internet Protocol)
• Nivell de transport: Els principals protocols utilitzats són TCP i UDP
• Nivell d’aplicació: Proporciona una comunicació entre procés o aplicacions en computadors diferents. A més de les aplicacions, aquest nivell s'ocupa de les possibles necessitats de presentació i de sessió. Els protocols més utilitzats amb TCP en el nivell 4 són: telnet, FTP, HTTP i SMTP, sobre el qual al seu torn es recolza MIME. El més utilitzat amb UDP en el nivell 4 és SMNP.

Dins de l’àrea de transmissions Wireless:

• a) L’estàndard IEEE 802.11g en quins paràmetres treballa. (Banda de freqüència, velocitat màxima i tècnica de transmissió) freq->2,4Ghz velocitat max: 54Mbps transmissió:OFDM
• a) Diferència principal entre el mode AD hoc i d’infraestructura en les xarxes Wireless El mètode adhoc es conectar els pc’s com si fos en sèrie una ip am laltre(10host màxim) i el wifi es conecten a un punt d’acces o varis

Diferència principal entre la WEP i WPA en les xarxes Wireless

• WEP = Utilitza 24 bits com a màxim com encriptació
• WPA = Utilitza 48 bits com a màxim com encriptació
• WPA-2 = Utilitza 48 bits com a màxim com encriptació.

Finestres de col·lisió (Slot Time): És el temps de propagació de les dades a transmetre des d'un extrem a l'altre, anar i tornar. La velocitat és inversament proporcional al temps

Calcula l'Slot Time en la transmissió d’una trama Ethernet de 64 bytes a la velocitat de 100 Mbps

64b->512bits

Finestra de col·lisió (temps)= Distància / velocitat de propagació //512 bits/100Mbps)= 5.12microsegons