Comerç i Transport: Factors Clau de l'Economia Global

Comerç

El comerç consisteix en la compra i venda de mercaderies amb la finalitat de satisfer les necessitats de la població.

Comerç Interior

És el que té lloc dins d'un país. Pot ser:

• Comerç a l'engròs: dut a terme pels majoristes, que compren grans quantitats de mercaderies als productors i les venen a uns altres comerciants o empreses.
• Comerç al detall o a la menuda: que ven directament al públic petites quantitats.

Comerç Exterior

És el que fa un país amb uns altres països, que inclou les vendes de productes nacionals o exportacions i les compres de productes de l'exterior o importacions.

Balança Comercial

És la diferència entre els béns que un país ven a l'exterior i els que compra a uns altres països. Si el valor de les compres de béns a l'exterior (importacions) és inferior al valor de les vendes que es fan a uns altres països (exportacions), diem que és una balança comercial positiva. Quan les importacions superen les exportacions, la balança comercial és negativa.

Balança de Pagaments

Registra tots els intercanvis econòmics d'un país, tant de béns materials com de serveis. Quan en la balança de pagaments els ingressos superen les despeses, diem que és excedentària. Quan en la balança de pagaments els ingressos són més petits que les despeses, diem que és deficitària.

Comerç Internacional

Característiques del comerç actual:

• Mou quantitats enormes de productes molt diferents i necessita uns mitjans de transport d'una gran capacitat i eficàcia a preus raonables.
• Crea una xarxa de relacions d'àmbit mundial.
• És una activitat, juntament amb el transport, que ocupa moltes persones.
• Concentració creixent en un nombre reduït d'empreses.

Intercanvis Comercials Internacionals

Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional ha experimentat un desenvolupament que inclou espais cada vegada més amplis i augmenta constantment el seu valor econòmic. El volum i el valor d'intercanvis més grans es du a terme entre la Unió Europea, Japó, Xina, Àsia oriental i Estats Units. Els principals productes que comercien són els manufacturats. És molt important el comerç entre els països membres de la UE gràcies al desenvolupament d'una densa xarxa de transports. La resta de països del món participa d'una manera menys activa en el comerç mundial. Exporten matèries primeres, productes agrícoles i manufacturats.

Fluxos Comercials

Els intercanvis comercials produeixen un moviment entre venedors i compradors.

• Fluxos de matèries primeres: són bàsiques en els intercanvis comercials internacionals perquè els països productors no són sempre grans consumidors de les matèries primeres que extreuen, però són venedors. Representa al voltant del 40% dels intercanvis mundials. La matèria primera més important en el comerç mundial és el petroli.
• Fluxos de productes manufacturats: mobilitzen grans quantitats de diners que circulen constantment per tot el món. Poden fer préstecs bancaris, inversions, etc., comprar i vendre empreses o accions en borsa. Els fluxos més grans de capitals circulen entre els Estats Units, Japó i la UE. Els països més pobres participen molt poc en el mercat mundial de capitals.
• Fluxos d'informació: s'han generalitzat amb l'aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, que permeten difondre de manera immediata les notícies i el coneixement arreu del món. L'expansió de les noves tecnologies és molt desigual, de manera que la seva implantació depèn del grau de desenvolupament de cada país.

Blocs Comercials

La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular els fluxos. Tenen en comú: proximitat especial, unió duanera, redistribució industrial, front comú, complement i unió d'esforços.

Transport

És l'activitat per mitjà de la qual una persona o una mercaderia és traslladada d'un lloc a un altre. Carreteres, vies fèrries, ports i aeroports són les infraestructures necessàries per a la circulació dels mitjans de transport.

Funcions del Transport Actual

• Permet el desplaçament quotidià de la població.
• Possibilita el desplaçament a llocs molt allunyats.
• Fa possible la distribució de béns i de serveis.

Revolució dels Transports

L'objectiu principal és poder transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, d'una manera més ràpida, segura i econòmica. Els canvis més significatius són:

• L'augment del tonatge: s'ha produït sobretot en vaixells, camions i avions.
• Intermodalitat: permet combinar diversos elements.
• Augment de la velocitat: afecta el ferrocarril i l'avió.
• La millora en la infraestructura viària: el temps emprat en viatjar per carretera ha disminuït.
• Augment de la seguretat.
• Reducció del preu del transport.
• Avenços en les telecomunicacions.

Xarxes de Transport

Estan formades per eixos i línies que uneixen dos o més punts connectats els uns amb els altres en forma de malla o xarxa que s'estén en un territori de manera més o menys densa. El lloc central d'aquests eixos són els nusos de transport.

Estructures desiguals

A les àrees econòmicament més importants (Europa occidental, Estats Units o Canadà), la xarxa de transport és molt densa i això assegura el bon funcionament dels desplaçaments. Als països pobres, països relacionats amb els centres de poder i els espais poc habitats, les xarxes de transport són escasses i poc denses, com per exemple zones d'Àfrica i d'Amèrica del Sud.

Transport Terrestre

El sistema de transport més utilitzat és, amb molta diferència, el terrestre, que ha anat formant una densa xarxa d'infraestructures per tot el món, però no és homogènia.

Transport per Carretera

La carretera és la infraestructura més utilitzada per transportar persones i mercaderies. La xarxa de carreteres és la més estructurada i densa dels mitjans de transport terrestre.

Transport per Ferrocarril

És òptim per recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per a passatgers com per a mercaderies. El tren és un mitjà ràpid, segur i econòmic que permet desplaçar molta càrrega de productes pesants i voluminosos, però té un greu inconvenient: la rigidesa del traçat ferroviari. S'han desenvolupat millors tècniques perquè permeti una capacitat més gran de passatgers i de càrrega i més velocitat:

• Trens d'alta velocitat (TAV): ofereixen grans avantatges en distàncies mitjanes i les seves noves vies ocupen menys territori que una autopista. Consumeixen molta energia i són poc aptes per al transport de mercaderies, generen un gran impacte sobre el territori.
• Trens ràpids (TR): poden utilitzar infraestructures ja existents. Circulen a menys velocitat que els TAV, el cost de manteniment d'infraestructura com del consum d'energia són més baixos.

Transport Aeri

És el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i també per al transport de mercaderies lleugeres gràcies a la seva rapidesa i seguretat. És un transport car perquè els avions consumeixen molt carburant i necessiten un manteniment rigorós. Els aeroports exigeixen grans espais perquè el transport aeri sigui eficaç.

Transport Marítim

És la manera idònia per desplaçar a molta distància mercaderies pesants o perilloses a baix preu. De vegades es complementa amb el transport fluvial, perquè això sigui possible cal que els rius tinguin un règim regular i que no presentin cascades ni ràpids. Un dels inconvenients del transport marítim és la lentitud, per això es fa servir molt poc per al desplaçament de passatgers. Sovint s'hi transporten mercaderies perilloses, que suposen un risc per a l'ecosistema marí.