Comerç Internacional, UE i Balança de Pagaments: Conceptes Clau

Comerç Internacional: Conceptes Clau i Teories

El Comerç Internacional és l’intercanvi de béns, serveis i capitals entre diferents països.

Raons del Comerç Internacional

Les raons es classifiquen en dues categories principals:

1. Diferències en els costos de producció.
2. Diferències en les característiques de la demanda i els gustos dels consumidors de cada país.

Avantatges del Lliure Comerç

El lliure comerç impulsa:

• L'especialització.
• L'augment de la productivitat i el benestar.
• La millora dels béns i la reducció dels seus costos.

Conceptes Econòmics Fonamentals

Frontera de Possibilitats de Producció (FPP)

Representa les combinacions màximes de béns que un país pot produir amb els seus recursos disponibles.

Avantatge Absolut

Un país pot produir més d’un bé que un altre país, utilitzant els mateixos recursos.

Avantatge Comparatiu

Un país pot produir un bé amb un cost d’oportunitat inferior enfront d'un altre país. Això condueix a l'especialització o a l'aplicació de mesures proteccionistes.

Mercantilisme i Mesures Proteccionistes

Mercantilisme (s. XVI-XVII)

Doctrina politicoeconòmica que defensa el mercat intern per impulsar l’estat nació. Considera que la prosperitat d’un estat depèn del capital (metalls preciosos) que tingui en el seu poder. Per això, la política econòmica s’ha d’orientar a aconseguir que les exportacions siguin superiors a les importacions.

Política Proteccionista

El Govern ha de dur a terme una política que afavoreixi les exportacions i dificulti les importacions, bàsicament mitjançant la imposició d’aranzels.

Arguments per al Proteccionisme

• Seguretat nacional i independència econòmica.
• Desenvolupament industrial.
• Superar desequilibris crònics en les relacions amb la resta del món.
• Ingressos fiscals.
• Protegir el nivell de vida i l’ocupació dels assalariats d’un país.

Instruments de Política Comercial

La Política Comercial és imposada pel Govern i inclou:

• Aranzels: Tribut aplicat als productes estrangers per elevar-ne el seu preu.
• Quotes a la importació: Restriccions quantitatives a les importacions.
• Subvencions a l’exportació: Ajudes als fabricants nacionals per poder exportar a preus baixos.
• Dúmping: Vendre un producte a l’estranger més barat que el seu preu en el mercat interior (normalment quan hi ha poca demanda local i s'ha de vendre a l'estranger).
• Barreres no aranzelàries: Regulacions administratives que discriminen els béns estrangers.

Organismes i Blocs Regionals

OMC i GATT

L'Organització Mundial del Comerç (OMC) i l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT) defensen el lliure comerç.

Blocs Regionals

Els països s’uneixen mitjançant la política dels blocs regionals, eliminant qualsevol restricció comercial entre ells.

Tipus de Blocs Regionals

1. Àrees de Lliure Comerç: No tenen aranzels interns, però els seus membres disposen de llibertat per a establir els aranzels que vulguin enfront de la resta del món.
2. Unions Duaneres: Grups de països que tenen un aranzel comú enfront de la resta del món i eliminen les duanes entre els seus membres.
3. Mercats Comuns: Unions duaneres amb un sistema comú de legislació que permet la lliure circulació interior de béns, serveis, capital i mà d’obra.

La Unió Europea: Mercat Comú i Institucions

El Mercat Comú Europeu

Des de finals de la dècada dels cinquanta, els països europeus membres de la Unió Europea (UE) actual han desenvolupat un mercat comú en què hi ha mínimes barreres al comerç. El primer pas va ser l’eliminació de totes les barreres reguladores i aranzelàries internes al comerç.

Per assolir aquests objectius, la UE disposa de la legislació comunitària, el pressupost i els òrgans i les institucions necessàries.

Principals Institucions de la UE

• Comissió Europea: Òrgan executiu. Dissenya les polítiques i les presenta al Consell de Ministres perquè les aprovin.
• Consell de Ministres: Òrgan decisori més important. Hi ha un membre del Consell de cada país que representa el seu govern nacional.
• Parlament Europeu: Els membres són escollits pels ciutadans del país. La Comissió li consulta les propostes abans de presentar-les.
• Tribunal de Justícia: Independent de les altres institucions. Funció: estudiar i solucionar si un país ha trencat els acords que estableix la Comissió.

Finançament de la UE

El finançament prové de quatre fonts principals:

1. Impost sobre el Valor Afegit (IVA).
2. Aranzels sobre productes agrícoles importats (per igualar preus).
3. Drets de duana.
4. Aportacions anuals dels països membres en funció del Producte Nacional Brut (PNB).

Polítiques Comunitàries de la UE

Política Agrícola Comuna (PAC)

És la principal política, on s’hi gasta les dues terceres parts del pressupost amb l’objectiu d’augmentar la renda dels agricultors.

Altres Polítiques i Instruments

Altres polítiques inclouen la política regional (reduir diferències entre diverses regions de països) i la política social (en formació professional per als desocupats).

Els instruments utilitzats són:

1. Fons estructurals.
2. FEOGA Garantia (per als agricultors).
3. Fons de Cohesió (igualar el benestar econòmic entre els països de la UE).

La Balança de Pagaments: Estructura i Funció

Definició i Funció

La Balança de Pagaments és el registre sistemàtic de les transaccions econòmiques ocorregudes durant un temps determinat entre els residents d’un país i els residents de la resta del món. Comptabilitza els ingressos (procedents d'estrangers) i els pagaments (fets a estrangers).

Estructura de la Balança de Pagaments

S’estructura en els següents comptes:

• Compte Corrent: Mercaderies + serveis + rendes i transferències corrents.
• Compte de Capital: Transferències de capital + patents i drets d’autor.
• Compte Financer: Inversió directa + inversió de cartera + altres inversions + variació de reserves.
• Errors i Omissions.

El Saldo Final (suma de tots els comptes) ha de ser igual a zero.