Comerç Internacional i Nacionalisme Econòmic al Segle XIX

Característiques del Comerç Internacional al Segle XIX

La revolució dels transports va comportar un gran creixement del comerç internacional. Aquest creixement va ser molt desigual pel que fa a la participació en el comerç, tant entre els diferents països com entre els diferents productes. Hi va haver un clar predomini d'Europa sobre el comerç mundial, tant pel volum comercialitzat com pels beneficis obtinguts.

Divisió Internacional del Treball

Aquesta divisió va comportar que hi hagués països que s’especialitzarien en la producció de matèries primeres i d’altres que ho farien en manufactures. Les necessitats industrials d'Europa van fer integrar altres regions del món, que s'especialitzarien en produir allò que Europa necessitava. Aquests processos d'especialització van comportar que aquestes regions passessin a dependre de la demanda europea.

Especialitzar-se podia beneficiar (cercle virtuós) o no (cercle viciós).

El Cercle Virtuós

• Augment de l'especialització
• Més demanda del nostre producte
• Augment dels intercanvis
• Augment de l'eficiència en l'assignació de recursos
• Augment de la productivitat
• Reducció dels costos
• Augment dels salaris
• Augment de la demanda de mercat (reinici del cercle virtuós)
• Augment de la inversió en infraestructures de transport, finances i assegurances
• Disminució dels costos de transport
• Augment de la demanda de mercat

El Cercle Viciós

Tractat Cobden-Chevalier (1860)

Va ser un tractat de lliure comerç signat entre Gran Bretanya i França el 1860. Va afavorir el lliurecanvisme. En la difusió del lliurecanvisme va tenir un paper molt important la denominada "clàusula de nació més afavorida". Mitjançant aquesta clàusula, un país concedia a un altre la rebaixa automàtica dels aranzels pactats, i el país obtenia una tarifa més baixa. D'aquesta manera, qualsevol rebaixa aranzelària es difonia a molts més països que els que signaven el tractat.

Causes del Nacionalisme Econòmic

• La maduresa de les indústries nacionals, que permetien estalviar compres a l'estranger.
• La fi de la primera gran empenta de construcció de línies ferroviàries.
• Les dificultats de molts països monoexportadors de matèries primeres, els preus de les quals eren cada cop més desfavorables.
• La depressió econòmica, que va comportar la caiguda del poder de compra d'una part important de la població.
• La substitució de polítiques de creixement econòmic per polítiques d'industrialització protegida, primer pas cap al retorn general al proteccionisme.

Polítiques Governamentals i Nacionalisme Econòmic

Amb el nacionalisme econòmic, ja no es tractava de defensar la producció pròpia de la competència estrangera, sinó de posar la força de l'Estat al servei del capitalisme nacional. Això es va manifestar en:

• La reserva del mercat interior a través del proteccionisme.
• La captura per la força de mercats exteriors.
• La millora de les comunicacions, la sanitat i l'educació com a ajuda indirecta de l'Estat a l'economia.
• La defensa dels beneficis capitalistes tant enfront dels treballadors com dels consumidors, amb la tolerància de càrtels i monopolis.

Cal destacar que, fora d'Alemanya, aquestes últimes polítiques no van ser protegides per l'Estat i, fins i tot, van arribar a ser perseguides.

Estratègia de les Grans Empreses

Les grans empreses s'organitzaven a escala internacional amb la finalitat de salvar els obstacles que representava el proteccionisme i per mantenir els beneficis. En el primer cas, la solució era crear filials en altres països, normalment amb socis autòctons. Així, el que s'importava no eren productes, sinó capital, tècniques i tècnics.