Comerç Internacional, Balança de Pagaments i Divises: Conceptes Essencials

Comerç Internacional: Conceptes Clau

El comerç internacional és fonamental per a l'economia global. A continuació, definim els seus conceptes principals:

• L’exportador: És qui lliura béns i serveis a un país estranger.
• L’importador: És qui rep béns i serveis d'un país estranger.
• El comerç exterior: Es refereix a l'intercanvi que es dona dins d'un mateix territori duaner, una zona geogràfica amb lliure circulació de mercaderies que no té per què coincidir necessàriament amb les fronteres polítiques d'un país.
• El comerç internacional: Està integrat pels béns i serveis que intercanvia un territori duaner amb la resta del món.

El Lliure Comerç

El lliure comerç és l'intercanvi de béns i serveis entre països sense barreres ni restriccions comercials.

Arguments a Favor del Lliure Comerç

• Millora del preu i la qualitat dels productes: La competència estrangera obliga les empreses locals a ser més eficients, cosa que redueix els preus i millora la qualitat.
• Més varietat i quantitat de béns i serveis: El comerç permet accedir a productes que no es produeixen al país, com el petroli en el cas d’Espanya.
• Economies d’escala: Els mercats més amplis afavorits per la reducció d’aranzels permeten augmentar la producció, abaixar costos i fer créixer empreses.
• Millor aprofitament dels factors de producció: Els països es poden especialitzar en allò que fan millor, cosa que augmenta la productivitat, l’ocupació i la riquesa.

El Proteccionisme

El proteccionisme és un conjunt d’actuacions que restringeixen l’entrada de productes estrangers amb la finalitat de protegir els interessos nacionals.

Objectius de les Mesures Proteccionistes

• Protecció d'indústries estratègiques: Com les relacionades amb la defensa nacional, considerades d'interès públic.
• Foment de la industrialització i creació d'ocupació: Substituir productes estrangers per nacionals i augmentar la renda nacional.
• Desenvolupament d'indústries emergents: Donar temps i suport a sectors nous perquè puguin créixer i competir.
• Recaptació de diners: Mitjançant impostos a les importacions, especialment útils per a països subdesenvolupats.

Mesures Proteccionistes Comunes

• Gravar amb impostos les importacions (aranzels): Poden ser específics (per unitat de producte) o ad valorem (pel valor del producte, en percentatge), amb l'objectiu d'encarir els productes estrangers i protegir els nacionals.
• Fixar quotes o contingents limitats de productes estrangers: Es limiten les quantitats de certs béns importats, com passava amb els automòbils japonesos a la UE.
• Establir polítiques comercials i industrials que afavoreixen les indústries nacionals: Ajuts i subvencions a empreses locals per donar-los avantatge competitiu.
• Barreres no aranzelàries: Obstacles no fiscals com burocràcia, normes de qualitat, etiquetatge especial o dipòsits previs per dificultar les importacions.

La Balança de Pagaments

La balança de pagaments és un document comptable que registra les transaccions econòmiques dutes a terme entre els residents d'un país i els de la resta del món durant un període de temps determinat, normalment un any.

Estructura de la Balança de Pagaments

• Balança per compte corrent:
  • Balança comercial: Exportacions i importacions de béns.
  • Balança de serveis: Turisme, assegurances, transports, comunicacions, etc.
  • Balança de rendes primàries: Salaris, lloguers, interessos i dividends.
  • Balança de rendes secundàries (transferències corrents): Remeses d'immigrants i emigrants, donacions, etc.
• Balança per compte de capital:
  • Transferències de capital: Fons de la UE per a infraestructures, etc.
  • Adquisició o venda d'actius no financers: Compravenda de patents, compravenda de terrenys, etc.
• Balança financera:
  • Inversió directa: Compravenda d'accions amb intenció d'intervenir en la gestió.
  • Inversió en cartera: Compravenda d'accions, participacions en empreses sense intenció de control.
  • Altres inversions: Concedir o rebre préstecs a/de la resta del món; obrir dipòsits a l'estranger o estrangers que obren dipòsits a Espanya.
  • Variació de reserves: Or, divises, etc.
• Errors i omissions: Partida d'ajust per quadrar la balança de pagaments.

Funcionament de la Balança de Pagaments

• Si el saldo de la balança per compte corrent + capital > 0 (llavors el saldo financer < 0): Hi ha més entrades de diners que sortides. Espanya té capacitat de finançament. Els espanyols poden: participar en empreses d'altres països, concedir préstecs a altres països o obrir dipòsits en altres països, o augmentar les reserves.
• Si el saldo de la balança per compte corrent + capital < 0 (llavors el saldo financer > 0): Hi ha més sortides de diners que entrades. Espanya té necessitat de finançament. Els espanyols han de: vendre a estrangers participacions d'empreses espanyoles, rebre préstecs d'altres països o permetre que els estrangers obrin dipòsits a Espanya, o disminuir les reserves (gastar els estalvis).

El Mercat de Divises

El tipus de canvi d’una divisa és el seu preu respecte d’una altra.

Variacions del Tipus de Canvi

El tipus de canvi és el valor d'una moneda en relació amb una altra, i es determina principalment per la llei de l'oferta i la demanda: si augmenta la demanda d'una divisa, el seu valor puja; si disminueix, baixa. També pot variar per l'acció de l'autoritat monetària, que pot provocar una revaloració (baixada del tipus) o una devaluació (pujada del tipus).

Sistemes Monetaris Internacionals

Un sistema monetari és un conjunt de regles d’actuació de les autoritats monetàries que té relació amb la fixació o variació de la cotització del preu de les divises.

Tipus de Sistemes Monetaris

• Flotació lliure: El valor de la divisa es determina únicament per l’oferta i la demanda, sense intervenció de l’autoritat monetària.
• Flotació bruta: Funciona com la flotació lliure, però amb possibles intervencions puntuals de l’autoritat monetària.
• Ajustable: El tipus de canvi es mou lliurement dins d’uns límits fixats; si se superen, l’autoritat monetària intervé.
• Fixe: Es fixa el valor de la moneda respecte a una altra (normalment una de forta, com el dòlar), per donar estabilitat i confiança.

El Subdesenvolupament

El subdesenvolupament es caracteritza per una sèrie de factors econòmics i socials:

• Baixa renda per càpita: Les persones tenen ingressos molt baixos, per això consumeixen poc i gairebé no poden estalviar.
• Estructura productiva primària: L’economia se centra en agricultura i mineria, exportant matèries primeres barates i important productes cars.
• Altes taxes de creixement demogràfic: Hi ha molta natalitat i la població creix ràpidament, però l’economia no genera prou riquesa per a tothom.
• Mercats petits i ineficients: Els mecanismes de mercat d’aquests països són molt imperfectes i deficients. A la pràctica, depenen de la inversió estrangera.
• Nivell d’infraestructures deficient: L’equipament que possibilita el creixement econòmic (carreteres, ports, xarxa elèctrica, etc.) és deficient o reduït.
• Formació cultural i social escassa: No és possible la fructificació de les inversions necessàries per a impulsar el creixement econòmic.