El comerç i els intercanvis a Espanya

2. El comerç i els intercanvis. El comerç exterior espanyol

2.1. Les característiques principals del comerç

• La forta concentració de la demanda a les zones urbanes i industrials.

• El gran volum de la demanda permet una especialització creixent del comerç dedicat a la mercaderia.

• L'augment notable del volum total dels intercanvis, ja que es comercia amb tota mena de productes. (la facilitat, la capacitat, l'especialització i el baix preu del transport)

• Es fan estudis comercials per tenir un coneixement més gran sobre les tendències i les preferències de la demanda.

• Al llarg del procés d'intercanvi, el producte passa per diferents intermediaris i hi intervenen entitats financeres.

• La creació de grans empreses comercials.

2.2. El creixement del sector comercial

L'expansió dels intercanvis internacionals es deu bàsicament a dos factors:

• Liberalització del mercat: l'eliminació progressiva de barreres al lliure comerç va ser impulsada en primer lloc per l'acord general sobre aranzels i comerç i per l'organització mundial del comerç. La supressió d'aranzels ha permès a les empreses crear xarxes d'intercanvi.

Però, malgrat la mundialització del comerç, aquest es distribueix de manera desigual.

• Noves tecnologies: les noves tecnologies de la informació i de la comunicació han permès tenir coneixement dels mercats i de les seves peculiaritats.

2.3. El comerç internacional

El comerç internacional representa l'intercanvi de béns i mercaderies de cada país amb altres països.

El comerç internacional espanyol

Espanya està integrada en el bloc comercial de la Unió Europea, que reuneix països altament industrialitzats amb un comerç molt actiu entre els seus membres i amb l'exterior.

Espanya comercia dins de la UE al voltant del 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial espanyola és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia.

2.4. La balança de pagaments

La balança de pagaments indica el conjunt de transaccions econòmiques que un estat realitza amb l'exterior. Es subdivideix en:

• Balança per compte de capital. Inclou les transferències de capitals públics i privats.

• Balança de compte financer. Registre inversions directes i financeres i reserves dels bancs nacionals, entre d'altres.

• Balança per compte corrent. Comptabilitzar ingressos i pagaments per comerç, serveis, rendes i transferències. S'hi inclouen: (balanç comercial, de serveis, de rendes, de transferències)

La balança de pagaments a Espanya

La balança comercial presenta un dèficit elevat pel valor de la importació de productes energètics.

• La balança de vendes també sol ser deficitària, a causa de l'endeutament extern de l'economia espanyola.

• La balança de serveis sol tenir superàvit gràcies al turisme.

3. Les característiques del comerç interior a Espanya

3.1. Els canvis de comercialització

El comerç interior espanyol es caracteritza per la dualitat, de manera que hi coexisteixen un gran nombre d'empreses petites juntament amb empreses comercials grans, de capital nacional o multinacional.

Els canals de distribució dels béns d'equipament

Els béns d'equipament no necessiten gaires intermediaris perquè es fabriquen per encàrrec. En la comercialització es practica molt sovint el leasing (llogar la maquinària i pagar-ne una renda amb possibilitat de compra) i el renting (inclou el manteniment i la seguretat de possibles sinistres però sense possibilitat de compra).

Els canals de distribució dels béns de consum

Els aliments frescos exigeixen una comercialització ràpida i una llarga cadena d'intermediaris, de manera que de vegades el consumidor acaba pagant-ho cinc vegades més car que en l'origen. Això afavoreix la creació de cooperatives.

La comercialització de bens de consum duradors com aliments enllaunats. Van guanyant terreny les grans superfícies comercials, els supermercats, els hipermercats i els grans magatzems que poden oferir preus més ajustats (ofereixen marques blanques, fan promocions i rebaixes).

Sovint la implantació d'una gran superfície ha comportat el tancament de petits comerços que no poden competir amb la imatge i els preus d'aquests grans centres.

3.2. Distribució del comerç interior al territori

La distribució del comerç interior depèn bàsicament del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un extens mercat amb un poder adquisitiu suficient i de la disponibilitat d'una xarxa de transport eficient.

Aquests factors afavoreixen que el comerç es localitzi a les comunitats amb més renda per càpita i a les localitats amb alta densitat de població i els barris urbans.

3.3. Les jerarquies urbanes i les àrees comercials

L'economia i la geografia s'interessen a conèixer les àrees comercials, és a dir, l'espai geogràfic al qual va la població preferentment per adquirir-hi articles que no són de primera necessitat o serveis especialitzats.

El fet de conèixer a quin lloc va la població per fer les compres permet establir una jerarquia urbana, delimitar unes àrees d'atracció i planificar el comerç. En la jerarquia més alta ja les grans ciutats: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa o Bilbao.