El Comerç i les Corporacions Professionals a l'Antiga Roma
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,58 KB
El Comerç Marítim i els Grans Magatzems Romans
El Mont Testaccio és una muntanya artificial composta per les restes de més de 40 milions d'àmfores utilitzades per al transport d'oli d'oliva procedent d'Hispània i Àfrica. Les àmfores servien per transportar líquids, sobretot aigua, vi i oli.
Òstia: El Gran Port Comercial de Roma
S'ha trobat a Òstia un enorme magatzem d'unes 10 hectàrees de terreny que ens permet intuir el gran volum de mercaderies. Una altra evidència és el fòrum de la mateixa ciutat portuària, una veritable llotja, on estaven ubicades les corporacions de mercaders, així com les associacions dels que treballaven al port i controlaven les mercaderies: els mesuradors del blat, els que descarregaven els productes, els transportistes, etc.
Segurament serà fàcil d'imaginar el bullici d'un port important com el d'Òstia, si ens acostem i passegem per algun dels ports actuals repartits per tota la Mediterrània.
Les Corporacions de Mercaders (Gremis Romans)
Tanta activitat comercial requeria una gran organització, i per tenir més força com a grup dins d'aquest gran moviment econòmic, es van formar corporacions o associacions professionals en les quals col·laboraven tant els grans patrons com els plebeus assalariats. Existien corporacions de grans mercaders, com els majoristes de blat, vi i oli, empresaris que construïen, equipaven i mantenien en bon estat els vaixells, els enginyers navals, etc.
La majoria de corporacions estaven formades per petits mercaders, detallistes, i sobretot persones que tenien també un veritable ofici a més de venedors.
Oficis i Professions a l'Antiga Roma
A Roma, el més freqüent eren els oficis en què el venedor era al mateix temps el fabricant o artesà, o els que oferien els seus serveis manuals.
Corporacions del Sector Alimentari
- Mercaders de fruita (fructuarii)
- Venedors de vi (vinarii)
- Pescadors que pescaven i venien el peix (piscatores)
- Confiters (pastilliarii)
Corporacions del Comerç de Luxe
- Perfumistes (pigmentarii)
- Floricultors (rosarii)
- Talladors del marfil (eborarii)
- Joiers especialitzats en anells (anuarii)
Corporacions del Sector de la Confecció
- Artesans del lli (lintarii)
- Sabaters (sutores)
- Brodadors (plumarii)
- Tintorers (tinctores)
Artesans i Proveïdors de Serveis
Entre els primers trobem els artesans de la pell, que a més de treballar-la, també la venien en botigues o mercats; els fusters i ebenistes, els artesans del ferro i el bronze, etc.
Entre els que oferien els seus serveis hi havia els paletes (construcció), els que portaven mules i carretes (transport terrestre), els sirgadors i barquers (transport fluvial), els vigilants, porters i descarregadors (vigilància i manteniment de magatzems), etc. Entre els uns i els altres, no són d'estranyar les queixes que diversos escriptors ens han fet arribar, sobre el soroll quotidià d'eines i de tragí a la ciutat de Roma.
El Rol de la Dona en el Comerç Romà
A Roma, tant els venedors com els compradors solien ser sempre homes. Existeixen molt pocs documents que ens esmentin dones venedores; en alguns es parla d'una venedora peixatera, d'una modista i de dues venedores de llana. Les dones, com a compradores, només visitaven la modista i altres comerços exclusivament dedicats al sector femení.