Comentario texto 3

COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES: Ausias MArch 1397-1459 Aquest text titulat ‘‘colguen les gents ab alegria festes’’ està escrit per Ausiàs March durant l’època de decadència de la poesia trobadoresca, base de la nostra poesia culta fins el Segle XV. Les característiques principals de la poesia trobadoresca són que és una poesia estructurada i rígida, formal, destinada a ser cantada, està escrita en occità, domina les lleis mètriques i retòriques, i utilitza tractats de poètica i lírica. Poc a poc s’esdevé un procés de desprovençalització que passa progressivament de l’ús de la llengua occitana a l’ús del català lliure d’occitanismes. Així, s’observa una evolució entres les obres de Pere March, Jordi de Sant Jordi i en aquest cas Ausiàs March, on cada vegada hi ha menys occitanismes. Ausiàs March fou cavaller i poeta, fill del també cavaller i poeta Pere March, va nàixer a Gandia cap al 1397. De molt jove prengué part en les expedicions que Alfons el Magnànim realitzà pel Mediterrani. Aquestes actuacions, brillants i arriscades, li foren recompensades pel rei, el qual li atorgà més terres de les que ja posseïa a Beniarjó per herència del seu pare. A partir dels vint-i-set anys ja no eixiria de la seua terra. Primer a Gandia, on administrava les seues propietats i més tard a València, on tingué una vida molt moguda i desordenada. Als quaranta anys es casà amb Isabel Martorell germana de Joanot Martorell i va enviduar dos anys després. El 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, que també va morir molt jove. Ausiàs March va morir el 3 de març de 1459 a València. Cinc fills bastards i cap de legítim li han estat reconeguts. La seua obra consta de quasi deu mil versos, cosa per la qual ha estat reconegut el més gran poeta de la literatura catalana. Tota la poesia escrita al Segle XVI a sigut un intent d’imitació d’aquest gran poeta. L’obra d’Ausiàs March està dividida en cants d’amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual, encara que en el seus poemes sempre parla dels seus amors. Aquest text en concret pertany al cicle ‘‘Lir entre Cards’’.

Tema: el millor que pot fer per la seua estimada es morir per amor.

Resum:resumir el text com que mentre la gent gaudeixen de l’oci i l’esport, Ausiàs ell està sol. No està amb la seua amada i dona a entendre que tot el món està amb la seua parella. Sent com un cuc irromp en el seu cor i el seu pensament. Si mor no podrà complir el seu desig de veure la seua amada. Però si ella arribara a plorar per ell, la seua mort haguera valgut la pena.

Estructura: Aquest text es argumentatiu per què tracta de convèncer al receptor, en aquest cas a la seua amada. L’estructura que segueix aquest text està composada per plantejament (1-8), nus (9-40) i desenllaç (41-44). Cal dir que aquest text està molt modalitzat i hi ha una gran presència de la 1a i 2a persona.

Funcions Llenguatge: trobem la funció estètica per què els accents estan sempre al mateix lloc, la funció expressiva per què tracta de donar consell (Lo rey xipre, presoner d’un heretge,en mon esguart no es malauyrat,car ço que vull no sera may finat,de mon desig no·m pora guarir metge), la funció apel·lativa per que tracta de canviar l’opinió del receptor, la seua amada (Lir entre carts, vos sabeu e yo seque·s pot be fer hom morir per amor), i la funció metal·língüística (per ço no·m plau la pratica dels vius).

Nivells: trobem al nivell fónico-fonológic pocs occitanismes (ab, dellay,...), que apareixen sobretot en frases fetes. A poc a poc es va veient com s’utilitzen menys occitanismes i es passa a un català més pròxim a dels nostres dies. A més, el ritme del text és la estrofa catalana clàssica o octava reial, composada de vuit versos decasíl·labs en art major, sessurats en la quarta i desena síl·laba, i de ritme consonant (ABBA CDDC), creucreuada i capcauada.

Nivell morfo-sintactic: l’estructurem en dixis, nexes i tipus d’oracions. En quant als dixis trobem dixis temporals (sera), dixis personals (mi) i dixis espacials (aquell). En referència als nexes trobem nexes adversatius (mas), nexes causals (que), nexes condicionals (si be) i nexes consecutius (tan que). Pel que fa a el tipus d’oracions que es troba al text hi ha un ús de causals, adversatius i comparatives, recursos que utilitza molt Ausiàs March per aconseguir el seu propòsit, convèncer la seua amada.

Nivell lexico-semantic: assenyalem que els camps léxics que més s’utilitzen son els referents a la mort (sepulcres, finir), religió (Déu), estat psicológic (pensa),... En quant a les figures retóriques que apareixen al text trobem hipèrboles (e vaja yo los sepulcres cerquant,interrogant animes infernades),  personificacions (E si la mort no·m dugues tal offensa), encavallaments (lo meu cors nuu, qui de plaer no pensade perdre pus que lo ymaginar), comparacions (entre la primera meitat del primer paràgraf (3-4) amb la segona part (5-8)), sinestèsia (car es hun verm qui romp la mia pensa, altre lo cor, qui may cessen de rompre), adagi (Cascu requer e vol a son senblant) i exemplum (Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetgee per tots temps brota la carn de nou).

COncl/Val:el text titulat ‘‘colguen les gents ab alegria festes’’ tracta de com Ausiàs està sol i vol morir de la pena que té, i què si morira i la seua amada plorara la seua mort, haguera valgut la pena.