Comèdia, Tragèdia i Drama: Gèneres Teatrals Clau

Comèdia: Un Gènere Teatral Humorístic

La comèdia és un gènere teatral oposat a la tragèdia, relacionat amb la vida diària i que es desenvolupa amb un to humorístic i satíric.

Hi domina la crítica, la ridiculització i la moralització. Els personatges són tipus quotidians i el desenllaç sol ser just i feliç.

Es basava en històries d'amor en les quals els protagonistes havien de passar proves i obstacles que creaven solucions còmiques, arribant sempre a un final feliç.

La comèdia antiga tractava temes polítics i ridiculitzava els personatges i les seves actuacions.

Comèdia nova: es feia burla dels costums socials. Autors destacats són Aristòfanes i Menandre, i els romans Plaute i Terenci.

El gènere es renova entre els segles XVI i XVIII amb la Commedia dell'Arte.

Autors: Carlo Goldoni, Oscar Wilde, Joan Oliver, Josep Maria Benet i Jornet.

Text Predicatiu: Informació sobre el Futur

El text predicatiu té com a objectiu informar sobre estats i fets futurs. En els mitjans de comunicació, aquest tipus de text es concentra en les previsions del temps, econòmiques i polítiques.

Trets:

• Ús de perífrasis de probabilitat (deure + infinitiu).
• Utilització del temps condicional (mode subjuntiu o simple).
• Ús d'adverbis i locucions del tipus segurament, probablement, potser, i de temps...

Situació Comunicativa i Espai

En la situació comunicativa sempre hi ha necessàriament algú que parla en un lloc i en un temps determinats.

Espai:

• Grau pròxim: aquest, aquestes, aquesta (adverbi: aquí; pronom: això).
• Grau llunyà: aquell, aquella (adverbi: allà, allí; pronom: allò).

Hi ha adverbis i preposicions que tenen significats en relació a l'espai: fora, prop, lluny, dalt.

Bilingüisme i Conflictes Lingüístics

El bilingüisme és el contacte entre llengües.

• Individual: una persona és capaç de fer servir dues o més llengües.
• Social: en un mateix estat o ciutat s'utilitzen dues o més llengües, la pròpia i les forasteres.
• Territorial: espai geogràfic dividit en dues o més zones clarament delimitades segons els idiomes.

Conflictes lingüístics: confrontació en els àmbits més diversos per l'ús d'una llengua o d'una altra, per veure quina de les dues ocupa espais d'ús.

Llengua minoritària: té pocs parlants, però és utilitzada en tots els àmbits de la societat (suec).

Llengua minoritzada: es troba en una situació de desigualtat, usos públics com privats, dins el seu territori a causa de la presència d'una altra llengua (català).

Tragèdia: Un Gènere Teatral Seriós i Greu

La tragèdia va sorgir a Grècia al segle VI aC, i és una obra dramàtica que presenta una acció seriosa i greu.

La seva intenció era religiosa i es relacionava amb el culte als morts considerats herois.

Autors: Sòfocles (Antígona), Èsquil, Eurípides (Les Troianes).

Una acció seriosa (fortes passions que dominen els personatges: amor, venjança).

Personatges: figures rellevants o mítiques (déus, reis).

Els protagonistes viuen un conflicte que els encaminarà cap a la desgràcia final.

Estil elevat: la majoria de tragèdies són escrites en vers.

Shakespeare al segle XVIII, a França es va produir un retorn al model tràgic. Fins aquest moment s'havien respectat les regles de les tres unitats, sorgides de la Poètica d'Aristòtil i de l'Art Poètica d'Horaci.

• La unitat d'acció: l'argument de l'obra s'havia de basar només en una història i no es podia barrejar l'element tràgic amb el còmic.
• La unitat del lloc: l'acció s'havia de desenvolupar en un mateix lloc, fos a una ciutat, poble, paisatge concret.
• La unitat de temps: la durada de l'acció s'havia d'acoblar al màxim a la durada de la representació de l'obra.

Al segle XIX, aquesta rigidesa estructural va anar perdent força i el drama va obtenir més protagonisme al teatre contemporani.

El Drama: Un Gènere Teatral Versàtil

El drama té origen grec. Al segle XIX, el francès Victor Hugo, amb títols com Hernani i Cromwell, el va convertir en un gènere equiparable a la comèdia i a la tragèdia. En el drama es barregen els elements còmics, realistes o grotescos i els patètics o tràgics.