La Comèdia de Terenci: Educació i Amor en el Teatre Romà

Argument: La comèdia tracta sobre quin tipus d'educació és millor, una severa i rígida, o una altra més liberal i oberta. Tots dos models d'educació estan encarnats pels personatges de Demea i Mición, dos vells germans de temperament molt diferent: mentre que el primer és un pare molt estricte i preocupat pels seus dos fills, Esquino i Ctesifonte, el segon és un solter jovial i permissiu, que ha adoptat a un dels seus nebots, concretament a Esquino. Esquino, el jove educat de manera liberal, s'apodera de la cortesana Báquide, però no ho fa per satisfer els seus propis instints, com tots creuen, sinó que entregarà a la seva tímida germà Ctesifonte, que no s'atreveix a obrar per por del seu pare. En realitat, Esquino estava enamorat de Pàmfila, prototip de noia pobra però virtuosa. Al final, tot es descobreix, i els dos joves aconsegueixen casar-se amb la noia a la qual estimaven: Ctesifonte, amb la cortesana Báquide; Esquino, amb la virtuosa Pàmfila. Per la seva banda, el vell Demea renuncia als vells principis que havien guiat l'educació del seu fill.

Sis comèdies:

Adelphoi (Els germans), Andria (La noia d’Andros), Eunuchus (L’eunuc), Hecyra (La sogra), Heautontimorumenos (El qui es tortura a ell mateix), Phormio (Formió)

Estructura: Es divideix en 5 actes. El primer acte consta de 3 escenes, el segon, de 4, el tercer, de 5, el quart, de 7, i el cinquè, de 9.

Mición - Germà de Demea, adopta a Esquino i l'educa de manera liberal.

Demea - Germà de Mición, pare de Ctesifonte i d'Esquino. Educa de manera estricta a Ctesifonte.

Sanión - Mercader d'esclaus, amo de Báquide.

Esquino - Fill de Demea, educat per Mición amb gran llibertat.

Siro - Esclau de Mición.

Ctesifonte - Fill de Demea, criat pel seu propi pare Demea amb severitat.

Sóstrata - Vídua, veïna de Mición.

Pàmfila - Filla de Sóstrata.

Cántara - Nodrissa de Pàmfila.

Geta - Esclau de Sóstrata.

Hegión - Vell, amic proper del difunt marit de Sóstrata.

Dromón - Esclau a les ordres de Siro.

Báquide - Meretriz.

Calidia - Esclava robada per Esquino.

Estórax - Esclau de Mición.

Estefanión - Jove esclau de Mición.

Parmenón - Esclau d'Esquino.

Símulo - Pare de Pàmfila.

Publi Terenci Afer, pel que sembla, va néixer a Cartago l'any 194 aC. Hauria estat portat a Roma com a esclau de Gai Terenci Lucà. Aquest senador li oferí una educació i després l'alliberà. L'any 159 començà un viatge a Grècia, per l'interès de conèixer de primera mà la vida dels grecs, per tal de poder-la reflectir millor en les seves obres. Va morir en el decurs d'aquest viatge. Terenci entrà a formar part del cercle presidit per Publi Corneli Escipió Emilià, del qual formaven part altres intel·lectuals romans, i esdevingué l'intèrpret de les idees d'aquest nou món aristocràtic. El seu estil era la fabula palliata, la Comèdia Nova Grega. L'acció es desenvolupa sempre a Grècia, amb personatges de nom grec i amb vestuari grec (pallium), tot i que les situacions descrites són típicament romanes. Representa sempre les peripècies de la vida privada d'un món burgès, governat per l'atzar, amb una moral convencional. L'argument és ple d’embolics i confusions, però amb la promesa d’un final feliç; sovint amb la trobada d’un pare amb el seu fill o filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los per una marca o un objecte. També és molt usual el conflicte amorós, és a dir, una parella d’enamorats als quals el seu pare no els deixa casar-se.

Fragment o context: L'oposició entre els senes, és a dir, la postura de Mición absolutament liberal enfront de la de Demea, basada en l'obediència i l'autoritat, reflecteix un problema pedagògic molt analitzat a l'època de Terenci. D'una banda, l'educació liberal i hel·lenitzant representada pels Escipions; per un altre, l'educació romana tradicional, representada per aquells que condemnaven la cultura grega.