La Comèdia Romana: Plaute i Terenci, Origen i Obres

Literatura Llatina: La Comèdia

Plaute i Terenci: Els Grans Comediògrafs

L'Arribada de la Comèdia a Roma

El gènere dramàtic de la comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega, ja que els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. Livi Andronic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui compongué un tipus de comèdia d’esperit romà.

Tipus de Comèdia a Roma

A Roma convivien dos tipus principals de comèdia:

• Fàbula palliata: La comèdia a la manera grega. L'acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges vestien el pallium.
• Fàbula togata: La comèdia d’ambient romà, en què els actors vestien la toga.

Les més ben rebudes pel públic eren les comèdies pal·liates.

La Vida i les Obres de Plaute (Titus Maccius Plautus)

Segons els estudiosos, el seu nom era Titus Maccius Plautus i va néixer a Sàrcina poc abans del 250 aC. Va anar a Roma de jove, on es dedicà al món del teatre i formà part d’una companyia de còmics. Amb els diners va decidir dedicar-se al comerç, però va fracassar i es va arruïnar. Després d’aquest període de penúries es va dedicar a escriure i representar les seves obres fins a l’any 184 aC, en què, segons Ciceró, va morir. Es va dedicar exclusivament a la comèdia pal·liata.

La tradició li atribueix 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques. Totes aquestes comèdies segueixen un fil argumental semblant: els membres d’una família es veuen obligats a una separació forçosa que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Aquestes situacions giren entorn d’un embolic que se sol resoldre feliçment.

Tipologia de Personatges Fixos Plautins

Plaute crea uns tipus de personatges fixos que li serveixen per fer riure el públic. Podem fer una classificació dels personatges en dues categories:

a) Personatges Protagonistes

• El vell (senex): És el pare estricte amb els fills i els esclaus. Normalment és l’objecte de les burles de l’argument.
• La matrona (matrona): Sol ser la mare de família, que Plaute presenta amb connotacions negatives. Té mal caràcter i malgasta els diners.
• El jove (adulescens): Normalment és el protagonista de les comèdies plautines. Sol estar enamorat d’una cortesana o d’una noia de bona posició.
• La jove (virgo): Sol ser una cortesana o una jove donzella. Si és una donzella, Plaute la presenta plena de vicis, però molt enamorada del seu amat.
• L’esclau (servus): És el vertader protagonista de les comèdies de Plaute: llest, murri, desvergonyit, que no s’atura davant de cap dificultat, que enganya per aconseguir el que vol. És intel·ligent i tots els personatges són titelles a les seves mans.

b) Personatges Secundaris

• El soldat (miles): Amb aquest personatge Plaute pretén ridiculitzar els militars en general. Presumeix de les seves conquestes, però en el fons és un covard i està faltat d’amants.
• El paràsit (parasitus): És un personatge còmic i astut que fa el que sigui per omplir el seu estómac.
• El prestador: Vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs sense interessar-se per les circumstàncies dels deutors.

Estil i Tècniques Dramàtiques de Plaute

Plaute s'inspirava en la Comèdia Nova Grega, però va saber donar a les seves obres un caràcter romà i un estil personal incorporant-hi tot un seguit de característiques pròpies:

• Contaminatio: És el procés de composició d'una comèdia a partir de dos o més originals.
• Música: Utilitza la combinació de parts dialogades i parts cantades que es recitaven acompanyades de música.

El gran mèrit de Plaute es troba en el llenguatge que utilitza: viu, ric, expressiu i completament nou. Crea un llenguatge amb molts jocs de paraules, juraments, insults, repeticions, refranys, malediccions, etc. El llenguatge que utilitza també és molt pur, amb les característiques morfològiques, lèxiques i sintàctiques del moment. Sap connectar amb els espectadors, tant de la plebs com de classe alta.

Quant a l'estructura, Plaute comença algunes de les seves comèdies amb un pròleg. Pel que fa a la divisió, Plaute escriu d'una manera contínua i sense cap separació. Per tant, l'entrada en escena dels personatges i la seva sortida marquen les diverses escenes.

La Vida i les Obres de Terenci (Publi Terenci Àfer)

Publi Terenci Àfer (segle II aC) fou un comediògraf posterior a Plaute, que mai no va aconseguir la popularitat del seu predecessor. Nascut a Cartago, va arribar de molt jove a Roma com a esclau. El seu amo el va educar i aviat li va concedir la llibertat. Va morir l'any 159 aC durant un viatge a Grècia.

Ens ha deixat sis comèdies que representen l'últim moment d'esplendor d'aquest gènere. Aquestes són:

1. Andria
2. Heautontimorumenos
3. Eunuchus
4. Phormio
5. Hecyra
6. Adelphoe

Les comèdies de Terenci estan perfectament calculades, són reflexives i no deixen via lliure a l'espontaneïtat. Gràcies a aquestes característiques, se sol identificar Terenci com el comediògraf de la humanitas.

El llenguatge de les comèdies de Terenci és més refinat que el de Plaute i defuig els acudits grollers, les frases fetes, els refranys, etc. Terenci no fou tan ben acollit com Plaute, ja que les seves obres no van ser acceptades per una bona part d'espectadors.