La comèdia romana: Plaute i Terenci

La comèdia romana

El gènere còmic és un bon antidot contra les preocupacions del moment, per la qual cosa sempre ha tingut èxit en èpoques de dificultats especials, com és el cas del període en què van escriure Plaute i Terenci, els dos poetes còmics més importants de la literatura llatina.

Tots dos tenien un tipus de peça teatral que podríem anomenar comèdia a la grega, imitava els models procedents del teatre hel·lènic, en l'acció i els personatges. L'argument sempre es desenvolupa a les ciutats gregues i es coneixen amb el nom de fabulae palliatae, pel vestit típic que portaven els actors. També hi ha múltiples referències al món romà, plenes d'anacronismes.

Tit Macci Plaute

Important comediògraf llatí, només tenim dades incertes, sabem que va morir al 184 aC. Va nèixer a Sàrsina, ciutat de l'Úmbria, cap a l'any 251 aC.

Va ser actor abans que autor. Va viure la invasió d'Itàlia per part d'Anníbal i cap a l'any 215 aC va començar a escriure els versos de les vint-i-una comèdies que se li han atribuït: Amfitrió, La comèdia dels ases, La comèdia de l'olla, Les germanes Baquis, Els captius, Càsina, La comèdia del cistell, El corc, Epídic, Els germans Menecmes, El comerciant, El soldat fanfarró, La comèdia del fantasma, El persa, El petit cartaginès, Psèudol, L'escota, Estic, Les tres monedes, Truculent, La comèdia del bagul. Els arguments de la resta d'obres tenen molts punts en comú tret de l'Amfitrió:

• Un jove desdibuixat (adulescens) està enamorat d'una noia
• La noia, una esclava, està al servei d'un alcavot (Ieno) en un prostíbul.
• El pare del noi (senex), avar i unxic imbècil, desconeix la veritable personalitat del fill, i de vegades, està enamorat de la mateixa noia.
• Un esclau llest (seruus) ajuda el noi per ensarronar el pare i aconseguir els diners amb què compra la llibertat de la noia. Aquest és el personatge plautí més ben definit i el veritable heroi de la obra.
• La noia, no és d'origen servil sinó que és la filla perduda d'un amic del pare o similar. Reconeixement d'aquest gràcies a algun element que porta la noia a sobre.

Objectiu principal és provocar rialles, per això no es preocupava en donar coherència a l'acció, avançava inconnexa i caòtica i es resolia de manera sobtada, però no sorprenent. Les obres s'han qualificat com fabulae motoriae, trepidants, són comèdies d'embolic el mèrit està en la força còmica que tenen. Les reflexions moralitzants són escasses, Plaute situa l'acció a Grècia per criticar el món hel·lènic, sinònim de vici i comoditat en l'austeritat del món romà.

La poesia de Plaute és molt rica en ritmes variats que domina perfectament quan combina les parts declamades (diverbia) amb les parts cantades (cantica), amb volums considerables.

L'ús que fa de la llengua és el que li otorga la gran originalitat i importància. Ens ha transmès un model de llengua.

Publi Terenci Àfer

Terenci ocupa el lloc de Plaute no gaire temps després d'haver mort aquest, però en un moment històric de característiques molt diferents de l'anterior: Roma havia vençut els cartaginesos i en un laps de temps molt curt, passava de ser la ciutat més important d'Itàlia a ser la més important de la Mediterrània.

Va néixer a Cartago cap a l'any 194 aC i va arribar a Roma com a esclau de Gai Terenci Lucà, el qual va ser alliberat temps després. El poeta va entrar a formar part del grup d'intel·lectuals presidit per Publi Corneli Escipió Emilià conegut com el cercle dels Escipions, representava les posicions filohel·lèniques de la societat romana. La convicció de Terenci sobre la bondat de la influència de la cultura grega temps després. Aleshores, el poeta va entrar a formar part del grup d'intel·lectuals presidit per Publi Carneli Escipió Emilià, conegut amb el nom de cercle dels Escipions, que. com deus recordar, represenuva les posicions fihel-leniques de la societat romana enfroni del corren tradicionalista encapçalat per Marc Porci Cató. La convicció que Terenci tenia sobre la bondat de la influència de la cultura grega sobre el món romà el convertí en un interpret fidel de les idees polítiques d'aquest cercle Això va provocar que els seus col·legues dramaturgs intentessin desprestigiar-lo i l'acusessin de no ser el responsable de les seves comèdies, sinó de prestar el seu nom als veritables autors, Escipió i Leli, segons ells. Mentre censuraven Terenci, que era un llibert, atacaven indirectament les idees polítiques d'un clan molt poderós, el dels Escipions, que podia esdevenir un perill per a la república.