La Comèdia Romana: De l'Influència Grega a Plaute i Terenci

L'Època Arcaica i la Influència Grega a Roma

Quan els romans van conquerir la Magna Grècia i van descobrir la civilització grega, van sorgir a Roma dues corrents oposades:

1. Una corrent antihel·lènica encapçalada per Cató, que deien que Grècia era una civilització lliurada als plaers i a la bona vida. Que eren un poble que Roma havia conquerit i, per tant, havia de ser neutralitzada. Els valors que s'havien d'ensenyar eren els típicament romans: autoritat i disciplina, respecte pels costums i tradicions dels avantpassats llatins.
2. Una corrent prohel·lènica encapçalada pels germans Escipió, que deien que la civilització grega havia de ser absorbida i els romans havien d'aprofitar tots els avenços en tots els camps culturals que havien assolit els grecs. La història ens mostra que va guanyar la corrent prohel·lènica i Roma va absorbir Grècia.

Després del contacte amb la civilització grega, els romans van demanar representacions teatrals de tipus grec. A Roma van tenir èxit les comèdies, els protagonistes de les quals eren els homes del carrer i la vida quotidiana. La comèdia podia ser pal·liata, quan el tema era grec i els personatges duien el pallium, i togata, perquè tractava assumptes romans i els actors duien la toga.

Plaute (Segle III aC): El Mestre de la Comèdia

És el millor comediògraf llatí. Es va dedicar al teatre, amb el qual es va enriquir. Va escriure moltes comèdies, dels quals ens resten 20 títols: Amphitruo, Aulularia, Miles Gloriosus; totes són pal·liates. Els arguments són presos de la Comèdia Nova grega, l'autor de la qual era Menandre, un bon coneixedor del poble romà. Plaute practicava la contaminatio.

• S'estructura en un pròleg que pretén disposar benèvolament dels espectadors, repartit en cinc actes amb vàries escenes.
• L'acció se situa sempre a Grècia.
• L'acció és complicada i recaragolada per mantenir l'atenció del públic. Sap crear situacions de gran força còmica.
• Presenta una societat de classe mitjana, viciosa, decadent i grotesca. Els personatges són paràsits que adulen per obtenir invitacions, esclaus astuts, soldats fanfarrons, noies que només pensen en l'amor.
• Els personatges parlen com el poble romà del seu temps, una llengua viva plena d'acudits i d'expressions del carrer.
• En les comèdies de Plaute, no s'hi han de buscar intents moralitzadors; no pretén educar sinó divertir, busca la riallada del públic.

Terenci (Segle II aC): La Comèdia Refinada

Terenci era un africà berber portat de jove a Roma com a esclau i alliberat després. A Roma va adquirir una extensa cultura. Va morir jove; per tant, només va escriure sis comèdies. El van criticar molt, dient que escrivia ajudat d'Escipió; també deien que introduïa personatges de les comèdies de Plaute. És un poeta més reflexiu i el seu art és més refinat que el de Plaute. Menandre va ser una de les fonts més explotades per Terenci. El rerefons tradicional i popular de Plaute va desaparèixer en el teatre de Terenci, que pretenia crear una comèdia ciutadana i sentimental. Com en el cas de Hecyra, aquesta obra va fracassar les dues primeres vegades que es va representar: la primera perquè el públic no l'escoltava, ja que estava pendent d'un funambulista, i la segona perquè el públic va escoltar que s'havia iniciat un combat de gladiadors. I amb Eunuchus va tenir molt èxit, perquè va accentuar més la comicitat i hi va posar més intriga. Homo sum: humani nihil a me alienum puto (Soc un home: res del que és humà em resulta indiferent).