La comèdia de l'olla d'or

Autor: Plaute, Anfitrion y Casina obres autor

Subfenere: La fàbula payiata s va caracteritzar per tenir molts referents grecs dins d l’obra. Sempre la trama s sol desenvolupar a 1a ciutat grega, com al cas d la comèdia d l’oya. Tambe trobem models grecs quan analitzem l’etimologia dels noms dels personatges, ja q tots els noms tenen l seu referent en grec. Obres d traduccions directes o adaptacions d comèdies gregues.. Tambe s destaca q els personatges eren vestits a la grega i q l pròpi nom del gènere ve d’1 mantey tipic grec. Aquestes observacions s veuen quan l’obra s representada.

1.1: (Parlen Euclio i Estàfila)

Euclio vol fer fora a la seva esclava Estàfila perquè li fa x q trobi abans q ey l’or i, eya s pensa q l seu amo s’a tornat boig.

1.2: (Parlen Euclio i Estàfila)

Euclio li demana q vigili la casa molt be perquè no robin res. Euclio a d sortir a agafar unes monedes d plata perquè no volen q sospiti q te 1 3or.

2.1: (Parlen Eunòmia i Megador)

Eunòmia li proposa a Megador 1a esposa, però ey explica q li agrada la fiya d’Euclio.

2.2: (Parlen Megador i Euclio)

Megador s’apropa a Euclio per preguntar-li com s troba i Euclio s pensa q sap q te l’or. Megador li demana la mà d la seva fiya i Megador accepta amb la condicio q la fiya no aportarà cap dot. s casaran avui.

2.3: (Parlen Euclio i Estàfila)

Euclio li comenta a Estàfila q si a dit pel poble q la seva fiya te 1 dot i li comenta q s casarà avui. Estàfila s lamenta perquè totom s’adonarà q la fiya està embarassada.

2.4: (Parlen Àntrax, Congriò i Estròbil)

Parlen els 3 esclaus entre eys i Congriò explica q l seu amo te 1a fiya q s casarà. Comenten q Euclio s pobre i està boig.

2.5: (Parlen Àntrax, Congriò i Estròbil)

Reparteixen l menjar entre tots i parlen d tota la gent q i a a casa d l’amo.

2.6: (Parlen Estàfila, Estròbil i Congrò)

Congriò va a casa d l’amo per deixar l menjar fins q arribin els cuiners. Estàfila pregunta si s casaran l dia d Ceres i si i a vi. Estàfila diu q i a yenya i q entrin.

2.7: (Parla Estròbil)

Diu q la seva unica funcio d’avui s vigilar als cuiners.

2.8: (Parlen Eucliò i Congriò)

Eucliò va al mercat i veu q tot està molt car. Congriò li demana q busqui 1a oya mes gran pel menjar i Eucliò s lamenta perquè li estan robant l’or i li demanen 1a oya mes gran.

2.9: (Parla Àntrax)

Mana als cuiners l q an d fer i preparar d menjar.

3.1: (Parla Congriò)

s queixa q a casa d’Euclio l’an tractat malament a  ey i als seus cuiners i q els an pegat amb yenya.

3.2: (Parlen Euclio i Congriò)

s barayen perquè Eucliò sospita q no xa d xafardejar per la casa d’Euclio buscant l’or.

3.3: (Parlen Euclio i Congriò)

Euclio surt d casa seva amb l’oya i li diu a Congriò q ja pot entrar i q faci la seva feina, q s cuinar.

3.4: (Parla Euclio)

Pensa q Megador  a acceptat casar-s amb la seva fiya per robar-li l’oya i riure’’s d’ey perquè s pobre.

3.5: (Parlen Euclio i Megador)

Megador explica q les dones pobres s’aurien d casar amb omes rics sense oferir cap dot. Eucliò està d’acord.

3.6: (Parlen Euclio i Megador)

Euclio acusa Megador d’aver omplit casa seva d yadres, Megador, per solucionar-o, li diu q eys 2 beuran vi a la boda, però Euclio diu q no. Euclio pensa q l vol emborratxar per robar-li l’oya.

4.1: (Parla Estròbil)

Explica que li serveix molt bé al seu amo i que Licónides està enamorat de la filla d’Euclió i l’ha manat perquè espiï la casa.

4.2: (Parlen Estròbil i Euclió)

L’esclau escolta a Euclió resar a un déu per què no trobi ningú l’olla d’or. L’esclau l’escolta i es proposa descobrir on està l’olla.

4.3: (Parla Euclió)

Explica que ha sentit com algú escarbava la terra i va cap al temple.

4.4: (Parlen Euclió i Estròbil)

Euclió atrapa a l’esclau i l’obliga a ensenyar-li les mans i la roba per comprovar que no té l’olla. Ho deixa estar perquè no troba res que tingui a veure amb l’olla.

4.5: (Parla Estròbil)

Comenta que espera que Euclió no sigui tan ximple de deixar l’or a prop, comença a celebrar la seva victòria.

4.6: (Parlen Euclió i Estròbil)

Euclió diu que enterrarà l’or a fora de les muralles, sota terra. L’esclau l’escolta i li avança.

4.7: (Parlen Licónides, Fèdria i Eunòmia)

Licónides li diu a la seva mare (Eunòmia) que va violar a Fèdria borratxo i que parli amb el pare. Fèdria comença a cridar i comença el part.

4.8: (Parla Estròbil)

Explica que va arribar al lloc abans que Eucliò i es va amagar a un arbre. Va veure on enterrava l’or Euclió , el roba i torna a casa.

4.9: (Parlen Euclió i Licónides)

Euclió comença a lamentar-se davant de la casa de Licónides que li han robat l’or i demanen ajuda. Licónides s’adona que Euclió està a casa seva i es pensa que està aquí perquè ja sap que la seva filla ha donat a llum.

4.10: (Parlen Euclió i Licónides)

Licónides es troba a Euclió i li confessa que ha violat la seva filla. Euclió es pensava que li confessaria que li havia robat l’olla quan anava borratxo. Licónides li demana que s’ha de quedar amb la seva filla i Euclió vol saber la veritat.

5.1: (Parlen Licónides i Estròbil)

L’esclau li explica que li ha robat l’olla d’or a Euclió i Licónides pensa que està boig. L’esclau se la vol entregar perquè li doni la llibertat ,però Licónides no se la dona i vol que torni l’olla.

La comèdia s’acaba aquí i es dedueix que l’esclau li torna l’olla a Euclió i Licónides es casa amb Fèdria.

Personatges estereotipats:

Strobilus servus: És el personatge curculius, ja que és un esclau astut, que roba i enganya al seu amo. Li roba l’olla a Euclió i el segueix fins on enterra l’enterra.

Euclio senex: És el personatge senex. És el pare de Fèdria, i compleix l’estereotip de pare vell. Deduïm que al final deixa que Licónides es casi amb la seva filla, així que fa d’ajuda del jove enamorat.

Staphyla anus: És anus perquè és una esclava vella i borratxa, però també és treballadora i obedient, és també dida de Fèdria. És insultada per Euclió i surt poc durant l’obra.

Eunomia matrona: És el personatge de matrona. Compleix l’estereotip de dona casada i dominant. Condiciona tant a Megador per aconseguir dona, com a renunciar a la dona a la qual Licónides estima.

Megadorus senex: És el personatge de senex. És un jove enamorat de la filla d’Euclió. Té una edat semblant a la d’Euclió. Megador és un home adinerat i no es preocupa pels seus diners, com per exemple a l’hora dels preparatius de la boda.

Pythodicus servvs: És el personatge de pedagogus. És un esclau prudent i sermonejador. Intenta influenciar als altres esclaus.

Congrio cocus: És el personatge de coquus. És l’esclau d’Euclió i el cuiner de la boda. Es acusat per Euclió de robar-li l’olla de casa, cosa que compleix l’estereotip de coquus. Es fa la víctima dient que li han pegat i s’encarrega de cuinar. Personatge còmic.

Anthrax cocus: És el personatge de coquus. És el cuiner i ajudant de Congrió. Mana als cuiners el que han de fer i parla amb els altres. Personatge còmic.

Lyconides adulescens: És adulescens. És un jove enamorat que no té la possibilitat d’aconseguir la noia que vol perquè ella s’ha de casar amb el seu tiet Megador. Lluita amb el seu tiet per l’amor de Fèdria.

Phaedria puella: És el personatge de puella. És una noia jove que ha sigut violada per Licónides. No ve d’una família rica, per tant, és pobre. S’ha de casar amb Megador.

Frigia Eleusia Tibicina: És una de les flautistes. No compleix cap estereotip.