Combustibles Fòssils: Petroli, Gas Natural i Carbó

Combustibles Fòssils: Recursos No Renovables

Els combustibles fòssils representen més del 80% de l’energia produïda al planeta.

Petroli

Formació

És una barreja de compostos orgànics. Es considera fòssil perquè deriva de la transformació de matèria orgànica procedent del zooplàncton i algues, que van quedar enterrades sota capes de sediments. A causa de la calor i la pressió durant centenars d’anys, es produeix el petroli. Quan no aflora a la superfície, es creen jaciments petrolífers per extreure'l.

Explotació

S’extreu mitjançant perforacions al mar o a la superfície terrestre. El petroli que s’extreu és petroli cru.

Transport

Es transporta principalment en vaixells petroliers (petroliers) i oleoductes (canonades gegants). En alguns casos, un cop refinat, es pot transportar per carretera en camions cisterna, tot i que és poc habitual.

Transformació i Usos

El petroli cru arriba a les refineries, ja que en estat cru no té tanta utilitat. Refinar consisteix a sotmetre el petroli cru a processos d'escalfament a alta temperatura per obtenir-ne diversos productes:

• Productes sòlids (asfalt)
• Olis pesats (lubricants)
• Gasoil (combustible i calefacció)
• Benzina
• Gasos (butà, propà)
• Plàstics, fibres tèxtils, etc.

Avantatges

• Eficiència energètica: Té un rendiment alt i regular en la producció d'energia.
• Versatilitat: Té molts usos derivats.
• Transport: El transport del petroli cru és relativament eficient i no excessivament car, tot i que presenta riscos.

Inconvenients

• No renovable: És un recurs limitat (peak oil) i es planteja un possible exhauriment a llarg termini.
• Contaminació: El seu ús com a font primària contamina molt, emetent CO2 que contribueix a l'efecte hivernacle, l'escalfament global i el canvi climàtic.
• Geopolítica: La concentració de reserves en determinats països provoca tensions i problemes internacionals.
• Riscos de transport: Existeix el risc d'accidents durant el transport (Ex.: un accident d'un petrolier pot causar marees negres).

Gas Natural

Formació

La seva formació està lligada als processos que van generar el petroli i, a vegades, el carbó. Depenent del jaciment, es troben diferents tipus de gas. Normalment, el component principal és el metà, que pot superar el 70-80% del total. També existeix la possibilitat de formar gas artificialment a partir de processos de descomposició de restes orgàniques (biogàs). Altres gasos associats inclouen el butà o el propà.

Transport

Es transporta principalment per gasoductes i, en forma líquida (GNL), en vaixells cisterna especials.

Usos

S'utilitza com a combustible per a la calefacció domèstica i industrial, per a la generació d'electricitat i, menys freqüentment, per produir benzina.

Avantatges

• Menys contaminant: Emet menys CO2 que el petroli i el carbó en la seva combustió.
• Alt rendiment: El seu rendiment en la producció d'energia, especialment elèctrica, és més alt que altres fòssils.

Inconvenients

• Impacte climàtic: Tot i ser menys contaminant, contribueix igualment al canvi climàtic, l'efecte hivernacle i l'escalfament global.
• Recurs limitat: És un recurs no renovable.
• Geopolítica: Les seves reserves estan concentrades en certs països, la qual cosa pot generar problemes geopolítics similars als del petroli.

Carbó

Formació

Es forma per la descomposició de vegetals terrestres acumulats en zones pantanoses de poca profunditat. Aquestes restes orgàniques es transformen mitjançant l'acció de bacteris anaeròbics (que no necessiten oxigen).

Transport

El seu transport és voluminós i pot ser costós.

Tipus de Carbó

• Torba: És la primera etapa de transformació (carbó mineral) i té el menor poder calorífic. Es troba en aiguamolls i pantans. S'usa principalment per a calefacció.
• Lignit: Segona etapa de transformació, amb menys contingut d'aigua que la torba. Es troba principalment en mines a cel obert. Té un poder calorífic baix i s'utilitza en centrals elèctriques.
• Hulla: Posseeix un alt poder calorífic. S'utilitza principalment en centrals elèctriques i alts forns.
• Antracita: És el carbó amb més contingut de carboni (més del 70%). Crema amb facilitat i té un alt poder calorífic.
• Coc (artificial): S'obté a partir de la destil·lació de l'hulla en absència d'aire.
• Carbó vegetal: S'obté cremant fusta amb poc oxigen.

Avantatges

• Abundància relativa: Encara hi ha reserves considerables en comparació amb el petroli o el gas.
• Energia concentrada: Proporciona una gran quantitat d'energia de forma relativament senzilla.

Inconvenients

• Extracció perillosa: Especialment en mines subterrànies.
• Recurs limitat: Encara que abundant, es pot arribar a exhaurir.
• Molt contaminant: El seu ús és el més contaminant dels combustibles fòssils. En cremar-se, emet grans quantitats de CO2 i sofre, que contribueix a la pluja àcida.
• Dependència: Malgrat els inconvenients, continua sent una font principal d'energia elèctrica i és indispensable per als alts forns en la producció de ferro i acer.