Columnata de Sant Pere del Vaticà: Anàlisi i Significat

Columnata de Sant Pere del Vaticà

Documentació general

Títol: Columnata de Sant Pere del Vaticà

Autor: Bernini, Gian Lorenzo (1598-1680)

Cronologia: 1656-1667

Localització actual: Ciutat del Vaticà, a Roma (Itàlia)

Estil: Barroc

Sistema constructiu: Arquitravat

Dimensions: 15 m (alçada de les columnes)

Referents històrics

A Roma, al segle XVII, domina el poder papal, que té una autoritat temporal i espiritual. Roma és la síntesi de l'Església i l'Estat.

L'Església catòlica, després del Concili de Trent (1541-63), va renunciar als pobles protestants, però va establir una disciplina moral fèrria per als pobles que van continuar al si del catolicisme.

Estil

La columnata de Sant Pere del Vaticà és una obra arquitectònica del segle XVII d'estil barroc.

Bernini, com a arquitecte urbanista barroc, considera que la bellesa ja no es troba, com en el Renaixement, en les formes harmòniques.

Sinó que es cerca l'entitat del conjunt com una massa compacta, és a dir, es tracta de donar forma arquitectònica a una massa única, com si es tractés d'una escultura. I la bellesa radica en el moviment.

Donant lloc a una concepció de l'edifici i de l'espai unitari (no des d'un punt de vista de proporcions matemàtiques), sinó que entès com un espai dinàmic escultòric, il·lusionista i teatral. On s'utilitzen plantes derivades de traçats geomètrics complexos (oval, el·lipse), línies rectes i corbes.

Bernini utilitza materials constructius nobles: marbres de travertí, blancs i estucs.

Anàlisi formal: elements de suport i suportats

Presenta una columnata que suporta un entaulament coronat per una balustrada i una gran col·lecció d'estàtues.

Espai exterior i interior

Bernini, amb el disseny de la plaça de Sant Pere, dona solucions als problemes:

Uns eren d'ordre pràctic: la plaça havia de permetre la perfecta visió del Papa per part dels fidels per la benedicció urbi et orbe que es fa des de la façana de la basílica.

També calia salvar els desnivells del terreny i facilitar l'accés als palaus papals. Uns altres eren de tipus simbòlic: es dona una forma que es correspongués amb el sentit simbòlic d'una església que vol entendre la seva benedicció a tot el món.

Integració urbanística

La gran façana de la basílica no té un únic ideal punt d'observació, sinó la integració de tots ells (es trenca amb l'ideal de perspectiva central del Renaixement). Així, la visió de França queda sempre condicionada per les infinites possibilitats d'observació que ofereix la corbada columnata. La forma el·líptica d'aquesta segona plaça acompleix perfectament el desig de l'arquitecte d'integrar la basílica en l'entorn urbà.

Interpretació: contingut i significació

Els objectius de Bernini són crear un espai unitari que expressi la glorificació de l'Església contrareformista.

La columnata expressa de forma simbòlica els braços protectors de l'Església, abraçant a tota la humanitat. La columnata era, litúrgicament, el lloc dels no batejats. D'altres més crítics veuen en els dos braços unes tenalles, simbolitzant el poder opressiu de la nova Església romana.

La cúpula expressaria el paper de cap de la cristiandat.

I les estàtues de la columnata actuen com a columnes commemoratives de l'estabilitat de la fe.

Les fonts al costat de l'obelisc egipci (símbol pagà amb caràcter solar i còsmic).

Reflectint dues concepcions del món, la circular de Ptolemeu i l'el·líptica de Kepler de començaments del segle XVII.

Aconsegueix de crear una escenografia i una teatralitat arquitectònica capaces de commoure i de sorprendre els fidels, tot mostrant al món el poder universal de l'Església catòlica.

Funció

La funció era dotar Sant Pere d'un accés digne. L'arquitectura barroca no es va preocupar únicament dels edificis, sinó també dels carrers, les places i els jardins.

La columnata té una funció propagandística del poder temporal i espiritual de l'Església de la Contrareforma romana.

Les columnes acomplien una funció: eren el lloc destinat als no batejats, i proporcionaven un recorregut d'aixopluc a les processons, on podien ser espectadors de les benediccions papals.

Models i influències

Bernini rep la influència, en la plaça i columnata de Sant Pere del Vaticà, de la plaça de Pienza i la de Campidoglio, que presenten braços convergents cap a un eix.

La plaça de forma obliqua també es relaciona amb la solució de l'arquitecte Palladio al teatre de Vicenza.