Colosseu de Roma: Història, Arquitectura i Espectacles Romans

El Colosseu: Símbol de l'Antiga Roma

Orígens i Context Històric

Aquesta obra arquitectònica, coneguda com a Colosseu o Amfiteatre Flavi, va ser començada a construir sota el mandat de l'emperador Vespasià al segle I d.C., concretament entre el 72 i el 80 d.C., i va ser inaugurada l'any 80 d.C. per Tit. En aquell moment, l'Imperi Romà ja s'havia consolidat, amb un sistema polític liderat per un emperador i el territori dividit en províncies. Va ser un període de gran romanització i difusió cultural. Cal afegir que hi havia una sòlida estructura social, judicial, política i comercial; l'emperador representava el màxim poder, el cim de la jerarquia. Es va crear el dret romà i va ser un període de gran esplendor i expansió de l'Imperi Romà.

Arquitectura i Ubicació del Colosseu

Materials i Estil Constructiu

Aquest amfiteatre, construït amb blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc, es troba a Roma, una de les ciutats més grans de l'època, amb més d'un milió d'habitants al segle I d.C. Utilitza un estil romà imperial i es va edificar sobre les ruïnes d'un gran parc creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea.

Localització Estratègica a Roma

Està situat en un dels extrems de l'antic fòrum de la ciutat de Roma i proper al Circ Màxim.

El Nom: Origen i Significat

Aquesta obra arquitectònica s'anomena Colosseu per la gran estàtua colossal de 40 metres de l'emperador Neró, situada a prop del monument.

Espectacles i Vida Social al Colosseu

Tipus d'Espectacles Romans

En aquest recinte s'hi celebraven espectacles de lluita entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes). Fins i tot, s'hi escenificaven batalles històriques i naumàquies (batalles navals), per a les quals omplien l'arena d'aigua, tot i que eren molt cares i se'n van fer molt poques. Els espectacles fets en aquest amfiteatre eren molt diferents als grecs, ja que eren més grollers i només tenien una funció lúdica.

Organització Social de l'Audiència

L'entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social. La construcció de l'Amfiteatre Flavi va ser considerada un regal de l'emperador per al poble, amb el qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la seva divinitat. L'emperador podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o baixant el polze.

Estructura Interna: Arena, Càvea i Vomitoris

La Planta El·líptica i la Càvea

Aquesta obra arquitectònica s'erigeix sobre un podi o estilòbat. Té una forma oval, resultat de la unió de dos teatres. Pel que fa a la planta, és el·líptica i defineix l'espai de manera concèntrica. L'estructura s'aixeca amb una successió d'arcs de mig punt sobre pilars, que es repeteixen en cada nivell per suportar el pes. Al centre hi ha l'arena, on tenien lloc els espectacles, i al voltant hi ha la càvea, lloc on es situen les graderies en les quals s'asseien els 50.000 espectadors que podia arribar a acollir. L'emperador ocupava la primera graderia, i les primeres files estaven reservades als més rics, amb la distribució ascendent segons l'estatus social.

Accés i Circulació

L'accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. A partir d'aquí, hi ha una organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d'aresta que permetien la circulació per tot el recinte. Les comunicacions entre cada nivell es feien mitjançant escales i rampes que donaven accés a les graderies a través d'unes portes anomenades vomitoris.

El Subsòl: Hipogeu i Mecanismes

Sota l'arena, al subsòl, hi havia una estructura de maons que servia per guardar les diferents dependències de serveis. També hi havia cel·les per a les feres i estava dotada amb un sistema d'impermeabilització i conducció d'aigua capaç de transformar l'arena en una gran piscina per a les naumàquies.

La Façana Exterior: Ordres Arquitectònics

Pel que fa a la façana exterior, els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament purament decoratiu. Aquests pisos, mitjançant els arcs, marquen l'evolució estilística.

Primer Nivell: Ordre Toscà

El primer nivell utilitza columnes d'ordre toscà. La base està dividida en dos estereòbats i un estilòbat. El fust és totalment llis. Sobre el fust hi ha el collarí, que l'uneix al capitell. Aquest capitell es divideix en l'equí, que permet la transició de la forma cilíndrica a una de quadrada, i l'àbac. Sobre el capitell, trobem l'arquitrau, simple i sense ornamentacions. A continuació, el fris, totalment llis (sense tríglifs ni mètopes, a diferència de l'ordre dòric grec), i finalment, la cornisa.

Segon Nivell: Ordre Jònic

Al segon nivell hi ha les columnes d'estil jònic. La base de les quals està dividida en un tor i una escòcia. Sobre d'aquesta hi ha el fust, que és totalment llis i sense ornamentacions. Després trobem el capitell, que destaca per tenir les volutes, és a dir, la forma d'espiral pròpia d'aquest estil. A continuació hi ha l'arquitrau, dividit en tres franges superposades, i el fris, totalment llis. Per últim, trobem una cornisa elaborada i poc sortint. Hi havia també escultures que representaven déus i atletes.

Tercer Nivell: Ordre Corinti

El tercer nivell està format per columnes d'estil corinti. La base està dividida en dos bossells i dues escòcies. Dalt d'aquesta base hi ha el fust, que és totalment llis. Sobre d'aquest hi ha el capitell, que es caracteritza per estar decorat amb fulles d'acant, pròpies d'aquest estil, un estil molt utilitzat pels romans. A continuació trobem l'arquitrau, que està format per tres franges superposades. Sobre hi ha el fris, simple i sense ornamentacions, i per últim, trobem una cornisa elaborada i poc sortint. Hi havia escultures que representaven atletes i déus.

Quart Nivell o Àtic: Velarium i Decoració

El quart nivell, o àtic, està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. Estava decorat amb lesenes d'estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal (velarium) que protegia els espectadors de la pluja i del sol. També hi havia medallons decoratius amb representacions de déus.

Influència i Llegat del Colosseu

Inspiració Grega i Romana

L'Amfiteatre Flavi està molt influenciat pels teatres grecs, com el d'Epidaure, ja que aquesta tipologia, arquitectònicament pròpia dels romans, consistia en la unió de dos teatres. Es va influenciar en edificis com el Teatre de Marcel (segle I a.C.) i en la superposició d'ordres arquitectònics als diferents pisos, una característica pròpia de l'hel·lenisme.

Model per a Futures Construccions

Va servir com a model posterior per al Renaixement (Alberti) i el Barroc. Tant el sistema de graderies com les instal·lacions de l'arena al subsòl van ser un model prototípic molt seguit en la construcció d'altres amfiteatres. Fins i tot, algunes solucions han servit de model per a la construcció de recintes esportius moderns, entre els quals destaquen els estadis de futbol i les places de toros.

Amfiteatres Romans Notables

Altres amfiteatres romans destacats inclouen el de Nimes. A Espanya, destaquen els de Tarragona i Mèrida; a Itàlia, els de Verona i Pompeia, entre d'altres.