El Colosseu de Roma: Història, Arquitectura i Espectacles

L'Amfiteatre Flavi (El Colosseu)

Va ser escenari de grans lluites durant gairebé 500 anys; l’última de la qual tenim notícia es va celebrar l’any 523 sota les ordres del rei Teodoric. Va haver de deixar de ser usat quan, entre els segles V i VI, el Cristianisme, religió oficial de l’imperi, va prohibir les lluites de gladiadors i animals salvatges.

No podem oblidar que, malgrat ser una construcció arquitectònica magnífica i amb un simbolisme preciós de l’època clàssica, era utilitzat principalment per a la mort.

El Colosseu avui

Actualment és Patrimoni de la Humanitat, declarat l’any 1980, i una de les noves Set Meravelles del Món Modern, des del 2007.

L'exterior del Colosseu

L'exterior es compon de tres pisos d'arcades superposades i un àtic.

Primer pis: Ordre dòric toscà

Amb columnes sense estries i base. Té 80 arcades.

Segon pis: Ordre jònic

Es compon de base. El fust és més esvelt i té un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades.

Tercer pis: Ordre corinti

És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades.

L'àtic i el velarium

L’àtic massís està decorat amb lesenes d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquesta part del Colosseu es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per subjectar el “velarium”, que tenia la funció de protegir el Colosseu de la pluja i del sol.

L'interior del Colosseu

Els intercolumnis del segon i el tercer pis tenien escultures.

L'arena i l'hipogeu

La graderia envoltava l’arena, que era l’espai circular on es feien les celebracions. Sota l’arena hi havia un subsòl (l'hipogeu) ple de passadissos interns on hi havia els muntacàrregues per pujar les feres a l’arena. Aquest subsòl estava cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable.

Tenia un sistema impermeabilitzat per inundar l’arena i fer una piscina per a les batalles navals (naumàquies).

La càvea i els vomitoris

La càvea (graderies) no va utilitzar els desnivells del terreny per construir-se, sinó que es va construir superposant diverses voltes sobre pilastres que formen passadissos interiors. A l’interior hi cabien uns 50 mil espectadors.

Els accessos es deien vomitoris, que eren escales i rampes situades sota les arcades per accedir a les graderies superiors.

Els espectacles al Colosseu

Alguns dels espectacles que s’hi oferien eren:

• Les munera gladiatoria

  Lluites entre gladiadors (gladiatores). Els gladiadors eren homes condemnats a mort o a treballs forçosos, un esclau castigat pel senyor (dominus) o un ciutadà lliure que renunciava als seus drets o els perdia.

  Els gladiadors s'entrenaven en escoles especials, propietat d'un empresari (lanista), que llogava o venia els gladiadors a l'organitzador dels jocs.

  Hi havia diversos tipus de gladiadors, segons la seva indumentària i les armes que portaven:

  • Samnites
  • Gals
  • Tracis
  • Mirmillons
  • Reciaris
  • Essedaris
  • Equites

  Quan un dels lluitadors queia damunt l’arena vençut, demanava clemència a la multitud. Un alt magistrat o l´emperador, segons qui fos l´autoritat més important que presidia l´espectacle, era qui decidia perdonar-lo o feia que el vencedor el degollés (pollice verso).

  Els vencedors obtenien un palmell com a premi simbòlic, rebien regals i grans sumes de diners; l'haver rebut diversos palmells convertia un gladiador en un autèntic heroi: el seu rostre podia aparèixer en monedes, gerros i altres objectes, les dones queien rendides als seus peus i s'aixecaven estàtues en el seu honor.

  Fins i tot alguns emperadors (com és el cas de Còmode), animats per la fama que adquirien certs lluitadors, es van llançar a l´arena, encara que els seus combats estaven, per descomptat, arreglats.