Colosseu Romà i Aqüeducte de Tarragona: Arquitectura i Història Imperial

Colosseu o Amfiteatre Flavi

Desconegut. 72 - 80 dC

Documentació General

• Ubicació: Vall del Colosseu, Roma
• Materials: Morter cobert de maó, marbre, pedra i tova
• Estil: Romà imperial
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Dimensions: 155 m (ample) x 187 m (llarg); 524 m (perímetre)

Context Històric (S. I dC)

Després del regnat de Neró (68 dC), Vespasià (dinastia Flàvia) va emergir com a emperador. Durant el seu mandat, es va reforçar l'exèrcit, es va sufocar la rebel·lió jueva i es va iniciar una recuperació econòmica. Vespasià va emprendre grans obres públiques, incloent-hi el Colosseu. El seu fill, Tit (79-81 dC), va inaugurar l'amfiteatre i el seu arc de triomf. Durant el seu regnat, van ocórrer les catàstrofes de Pompeia i Herculà, i l'incendi de Roma.

Anàlisi Formal

Estil: Romà imperial

Elements de Suport

• Pilars
• Contraforts gruixuts
• Columnes adossades decoratives (diferents ordres)

Elements Suportats

• Arcs de mig punt
• Voltes de canó i aresta
• Entaulament (arquitraus, frisos i cornises)
• Càvea (sostinguda per voltes i pilastres)

Espai Interior

• Planta el·líptica amb espai concèntric
• Subsòl amb passadissos, escales, corredors voltats, habitacions i cambres
• Sistema de conducció d'aigua
• Arena central per a espectacles
• Càvea amb capacitat per a uns 50.000 espectadors

Espai Exterior

• Àtic amb lesenes (Domicià)
• Superposició d'ordres: dòric toscà, jònic i corinti (4 pisos)
• 80 accessos
• Estilòbat

Entorn i Integració Urbanística

Situat al llac dessecat de l'antiga Domus Aurea de Neró. Considerat l'edifici més gran de l'antiguitat, va ser un regal de Vespasià al poble. Es troba a prop dels fòrums romans i del Circ Màxim. El 1936, es va modificar el seu entorn amb l'obertura de la Via dels Fòrums Imperials.

Reconstrucció

• 240 pals de fusta per al velarium (tendal)
• Exterior recobert d'estuc
• Estàtues als intercolumnis (segon i tercer pis)
• Estàtua colossal de Neró

Interpretació: Contingut i Significat

El nom prové d'una estàtua colossal de Neró propera. Vespasià va utilitzar el botí de la rebel·lió jueva per construir-lo. A diferència d'altres amfiteatres, es va situar al centre de la ciutat. Tit el va acabar i inaugurar amb una festa de 100 dies. Domicià va afegir les galeries subterrànies i el quart pis. Simbolitza el poder i les gestes de Vespasià, amb una clara intenció propagandística.

Funció

Edifici públic, civil i lúdic. Ofereix espectacles gratuïts: lluites de gladiadors (munera), combats amb feres (venationes) i batalles navals (naumàquies). Es calcula que hi van morir entre 500.000 i un milió de persones. Els espectadors es distribuïen segons la seva categoria social. Va estar en ús uns 500 anys, fins al segle VI.

Models i Influències

Els amfiteatres són una tipologia arquitectònica romana, originada de la unió de dos teatres. La superposició d'ordres arquitectònics era típica de l'època hel·lenística, utilitzada al Teatre Marcel i posteriorment al Renaixement i Barroc. Algunes solucions constructives han influït en edificis esportius moderns.

Aqüeducte de les Ferreres

Desconegut. S. I dC

Documentació General

• Ubicació: Barranc dels Arcs, Tarragona
• Material: Pedra calcària
• Estil: Romà imperial
• Sistema: Voltat
• Dimensions: 26 x 249 m

Context Històric (S. I dC)

Tarraco, fundada pels germans Escipió el 218 aC, va adquirir importància estratègica. El 45 aC va esdevenir colònia romana i, amb August, capital de la Tarraconensis, iniciant un procés d'urbanització. L'estada d'August a Tarraco va accelerar la construcció d'infraestructures.

Anàlisi Formal

Estil: Romà imperial

Elements de Suport

• Pilars
• Murs

Elements Suportats

• Arcades de mig punt (dues fileres)
• Specus

Espai Exterior

S'utilitzà opus quadratum: carreus rectangulars col·locats sense argamassa.

Interpretació: Contingut i Significat

Símbol de la romanització i la submissió als models romans durant l'època d'August. Una llegenda medieval l'atribueix al diable, anomenant-lo Pont del Diable.

Funció

Un dels tres aqüeductes que abastien d'aigua Tarraco, en funcionament fins a l'Edat Mitjana. L'art oficial d'August reforçava el seu programa polític.

Models i Influències

Roma, amb més d'un milió d'habitants i 11 aqüeductes, necessitava gran quantitat d'aigua. Alguns aqüeductes possiblement van influir en el de les Ferreres.