Colosseu i Panteó de Roma: Arquitectura i Història

Colosseu o Amfiteatre Flavi: Autor desconegut, però encarregat per Flavi Vespasià (inaugurat l’any 80 pel seu successor Tit). Cronologia: s.I, Tipologia: amfiteatre, Materials: blocs de marbre, travertí, formigó, maó, pedra i estuc, Estil: romà imperial, Localització: Roma.

La part de la façana conservada està aixecada sobre un podi o estilòbat i té 4 nivells. Els 3 primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnates adosades que suporten un entaulament purament decoratiu. El 4t nivell està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. Ordre de baix a dalt: dòric-toscà, jònic i corinti. L’últim pis està decorat amb lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal que protegia els espectadors de les condicions meteorològiques. La planta el·líptica defineix l’espai de manera concèntrica. Al centre hi havia l’arena on es realitzaven espectacles i al voltant hi ha la càvea (amb lloc per a 50.000 persones). L’accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. Les galeries anulars i radials permetien la circulació per tot el recinte. Les comunicacions entre nivells es feien per mitjà d’escales i rampes que donaven accés a les grades. En el subsòl de l’arena hi havia les diferents dependències dels serveis i les cel·les per a les feres, dotades amb un sistema d’impermeabilitat capaç de transformar l’arena en una piscina.

Construït sobre les runes del gran parc creat per Neró, concretament en el lloc del llac artificial. Situat a l’extrem de la ciutat de Roma i proper al Circ Màxim, el paisatge urbà es va veure alterat el 1936.

Anomenat Colosseu per l’estàtua de 40 metres de l’emperador Neró. S’hi celebren nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors i feres, o fins i tot batalles històriques i naumàquies. L’entrada era gratuïta, considerada un regal generós de l’emperador al poble, potenciant la imatge de poder i glorificant la seva divinitat. L’emperador podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o abaixant el polze.

La planta el·líptica sorgeix de la unió de dos teatres grecs. La superposició d’ordres als diferents pisos era de l’època hel·lenística, un model molt copiat posteriorment per arquitectes del Renaixement i Barroc. El sistema de graderies i instal·lacions de l’arena va ser un model prototípic molt seguit en la construcció d’altres amfiteatres. Fins i tot ha servit de model per a instal·lacions esportives modernes.

Panteó de Roma: Autor desconegut, Cronologia: 118-128, Tipologia: temple, Materials: formigó, granit, maó, marbre i fusta, Estil: romà imperial, Localització: Camp de Mart. Va ser dut a terme per Agripa, general polític romà i gendre d’August. L’any 80 un incendi va destruir gairebé tot el temple.

Edifici sobre la plaça a través d’una pronaos o pòrtic octàstil amb 4 parelles de columnes d’ordre corinti monolítiques de granit, que sostenen un entaulament llis amb la inscripció del temple d’Agripa, coronat per un frontó triangular. Darrere el pòrtic s’aixeca el cos de transició que s’acoba al tambor que sosté la cúpula hemisfèrica de la cel·la. El tambor està construït a base de morter i maó. Sobre el tambor s’aixeca la cúpula coronada per un òcul de gairebé 9 m de diàmetre que serveix alhora per a la il·luminació i la ventilació. Les línies d’imposta delimiten tres pisos d’arcs de maó, la descàrrega dels quals converteix els contraforts integrats al mur, distribuint el pes de vuit pilars interns repartits per la planta. S’accedeix a través d’unes portes de bronze gegantines, flanquejades per dos nínxols o concavitats que tanquen les naus laterals. La cel·la és un espai circular amb mur obert a diverses capelles i fornícules intercalades; la cúpula té una altura de 43 metres, donant grandiositat a l’espai gràcies als cassetons, que s’empatiteixen a mesura que s’apropen a l’òcul zenital.

L’origen del Partenó havia d’estar envoltat per una plaça porticada que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada, però mai es va dur a terme. En el cor de la Roma actual, hi ha una integració total en l’entorn, malgrat les dimensions, perquè no supera l’altura dels edificis contigus i les proporcions són adequades perfectament a l’espai de la plaça que l’acull.

El temple està dedicat als déus de l’Olimp, tal com indica el significat del seu nom. L’interior és una representació de la cosmologia romana, amb 7 absis consagrats a les 7 divinitats celestes, i la gran cúpula simbolitza la volta celeste. L’òcul central és la representació del Sol, un espai d’unió entre l’home i la divinitat.

La volta i la cúpula eren conegudes als mons mesopotàmic i micènic, i utilitzades amb un gran nivell de perfecció pel poble etrusc. La transcendència de la cúpula en l’arquitectura occidental ha estat enorme, servint de model a Bramante (San Pietro in Montorio) i Miquel Àngel (cúpula de Santa Maria Assunta).