El Colosseu i l'Aqüeducte de les Ferreres: Obres Mestres Romanes

OBRA 17. EL COLOSSEU

El nom original és Amfiteatre Flavi. No es coneix el nom de l’arquitecte que el va construir. Es va aixecar entre el 72 i el 80 d.C. (segle I).

A) Context Històric

L’Imperi Romà ja estava consolidat (31 a.C.), en un moment de prosperitat i de relativa pau. En aquest moment, els romans s'estaven expandint cap a Britànnia i Germània. Mentre s’estava construint, l'obra coincideix amb l’explosió del volcà Vesuvi (podríem considerar-lo contemporani).

Es va començar a construir a l’època de l’emperador Flavi Vespasià. (Era un moment on morien molts cristians, ja que els posaven com a víctimes de les feres). Aquesta construcció va ser acabada quan ja hi havia un altre emperador, Tit (80 d.C.). Encara hi ha una última fase, que consisteix a aixecar el pis superior, l’any 82, amb Domicià d’emperador.

B) Estil i Comentari Formal

Aquesta obra pertany a l’estil Romà Imperial. Hi ha moltes tipologies d’edificis; els romans van innovar més amb les tipologies arquitectòniques: circs, teatres, termes, etc.

En aquest edifici veiem una característica: la importància que té la línia corba. Està ple d’arcs de mig punt, i els propis entaulaments que separen els pisos també són corbats. També podem observar una altra novetat: la creació d’espais lúdics públics. Un amfiteatre és el lloc d’espectacles públics, normalment violents. Altres amfiteatres destacats són els de Nimes, Tarragona i Verona. Altres obres de l'estil són l'Ara Pacis, el Panteó i la Columna Trajana.

Estructura i Materials

L’edifici està construït en pedra (carreus de pedra treballada). Té tres nivells principals i un d’afegit posteriorment. Cada nivell té 80 arcs de mig punt, aguantats amb pilars quadrangulars. (Els arcs els van inventar a Mesopotàmia. La seva funció és repartir el pes que tenen sobre els costats).

Decoració Exterior: Els Ordres Arquitectònics

A nivell exterior, la decoració és molt important. Entre els pilars hi ha semi-columnes adossades al pilar, de diferents estils:

• A la planta baixa: Ordre Toscà (semblant al Dòric, però amb base i sense estries).
• A la primera planta: Ordre Jònic.
• A la segona planta: Ordre Corinti.

L’última planta (la quarta) està feta amb un mur de pedra, sense arcs i amb finestres quadrangulars. Hi ha restes de semi-columnes Corínties, però s’han perdut molt més que en altres nivells. En aquest quart nivell hi havia repartits 24 màstils de fusta que aguantaven un tendal gegant que cobria tota la part del públic i donava ombra. No hi havia coberta, però sí un tendal (el *velarium*).

Cada nivell està separat per un entaulament que tenia funció decorativa. El sistema de suport, a més dels pilars, eren els contraforts, que eren perpendiculars al mur. Els contraforts, juntament amb el mur i els pilars quadrangulars, formaven l’estructura sustentant de l’edifici.

Parts Internes

És un espai el·líptic i concèntric. Les parts internes d’aquesta construcció són:

• L’Arena: L’espai central on hi havia els espectacles.
• La Cavea: La zona dels espectadors, al voltant de l’arena. Hi cabien uns 50.000 espectadors.
• Els Vomitoris: Les escales per on es podia accedir a la *Cavea* des de les galeries circumbul·latòries que hi havia sota les fileres.
• L'Hipogeu: Sota l’arena hi havia habitacions multifuncionals i sistemes d’ascensió.

C) Integració en l’Entorn

Aquest amfiteatre es trobava al final de la Via Sacra, carrer principal de l’antiga Roma, que unia el turó del Capitoli amb el turó del Palatí. Per sota es trobava la Cloaca Màxima.

Abans que hi hagués el Colosseu, era una zona pantanosa que van dessecar, on havien estat uns jardins de la *Domus Aurea* (palau de Neró). És una zona molt construïda on es troben moltes restes romanes.

D) Funció i Significació

Tenia una funció lúdica (per a la diversió de la plebs, les classes populars). Aquestes infraestructures lúdiques, sobretot els circs i amfiteatres, formaven part d’una política que els romans van adoptar: “Al poble se l’ha de tenir distret”. Un filòsof del segle XIX va dir que eren persones alienades, persones que vivien per les distraccions.

L’entrada era gratuïta; els homes rics s’encarregaven de pagar les representacions. La primera fila estava reservada per a les autoritats. També hi havia una zona presidencial, una tribuna especial.

Significació i Origen del Nom

El nom de Colosseu és d’origen medieval. Es creu que prové d’una antiga estàtua (dedicada al sol, com una divinitat, encarregada per Neró) que havia estat situada en aquell mateix indret. Era gegantina (d’uns 40 metres d’alçada) i d’època romana.

E) Models i Influències

L’amfiteatre és una tipologia arquitectònica d’invenció romana. Probablement cultures anteriors ja en tenien, però no n’hi ha evidències físiques que ho demostrin.

OBRA 18. AQÜEDUCTE DE LES FERRERES, TARRAGONA

Aquesta obra és d’autor desconegut. Està realitzada aproximadament cap a la primera meitat del segle I d.C., per tant, és del període Imperial. Probablement també podríem considerar que es va construir durant l’estada d’August a Tàrraco, per tant, del 24-22 a.C. (Període Republicà Tardà).

A) Context Històric

Tàrraco va ser fundada pels germans Escipió com a assentament militar l’any 218 a.C. Això va ser durant la Primera Guerra Púnica (romans contra cartaginesos). Quan els romans arriben a la península, la ciutat va adquirint, amb el pas del temps, una gran importància.

L’any 45 a.C. obté el títol de Colònia i sota el govern d’August es va convertir en capital de la província Tarraconensis (una de les tres ciutats importants de la Hispània romana). Tàrraco va creixent, i les necessitats d’aigua van augmentant. Van arribar a tenir fins a tres aqüeductes per poder cobrir les necessitats, ja que els seus hàbits culturals de tipus higiènic (banys) ho requerien. Els aqüeductes romans es remunten al segle IV a.C. (com l'Aqua Claudia, un exemple posterior).

B) Estil i Comentari Formal

Aquesta construcció pertany a l’estil Romà Republicà Tardà.

Comentari Formal i Materials

L’aqüeducte està fet amb pedra calcària local (de la pedrera del Mèdol). Les dimensions són:

• Llargada: 217 metres.
• Alçada màxima: 26 metres.
• Amplada dels arcs: 5,70 metres.
• Amplada de la canal (*specus*): 80 centímetres.

Està construït amb carreus de pedra. Si ens hi fixem, ens adonem que els carreus dels arcs (llisos) són diferents als de la zona dels pilars (encoixinats, una mica corbs). Els carreus que formen els arcs s’anomenen dovelles. Els blocs que sobresurten i dels quals sorgeixen altres elements s’anomenen impostes, i juntament amb la separació dels pisos i la canal (*specus*), queda remarcada la horitzontalitat.

Conducció de l'Aigua

La conducció d’aigua, que va cap a Tarragona, neix a 15 km de la ciutat, on avui en dia hi ha el poble de Puigdelfí, on s’agafava aigua del riu Francolí. Una vegada canalitzada l’aigua, s’emmagatzemava en un dipòsit anomenat *Castellum Aquae*, on es depurava i distribuïa per les cases en canonades de plom (avui en dia prohibides).