Colosseu: L'Amfiteatre Flavi de Roma

Colosseu o Amfiteatre Flavi

Títol: Colosseu o Amfiteatre Flavi
Autor: desconegut (encarregat per l’emperador Flavi Vespasià)
Cronologia: s. I (72-80)
Materials: blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc
Estil: romà imperial
Localització: Roma

Context

El Colosseu es va començar a construir l’any 72 dC, durant el mandat de l’emperador Flavi Vespasià (69-79), i va ser inaugurat l’any 80 dC pel seu successor Tit (79-81), encara que no es va acabar completament fins a l’any 82 gràcies a la iniciativa de Domicià (81-96). Acabades les obres, el Colosseu es va convertir en l’amfiteatre més gran que s’havia construït mai. Durant gairebé 500 anys, s’hi celebraven nombrosos jocs a l’interior, fins i tot després de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident el 476 dC. L’abandonament i dos terratrèmols van provocar la ruïna parcial del monument, fet que el va convertir en una magnífica pedrera de marbre travertí per a la construcció d’altres edificis.

Descripció Formal

La part de la façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilobat o podi, que no es correspon amb els pisos interiors. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament decoratiu. El quart nivell, o àtic, està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. De baix a dalt, se superposen aquests ordres: dòric-toscà, jònic i corinti. L’últim pis, l’àtic, estava decorat amb lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal. La planta el·líptica defineix l’espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi ha la cavea, lloc on se situaven les graderies en les quals seien tots els espectadors que podrien arribar a acollir (50.000). L’accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. A partir d’aquí, una complexa organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d’aresta permetien la circulació per tot el recinte. Les comunicacions entre cada nivell es feien mitjançant escales i rampes que donaven accés a les grades a través d’unes portes anomenades vomitoris. Al subsòl hi havia una complexa obra de maons que albergava les diferents dependències de servei i les cel·les per a les feres, i estava dotada amb un sistema impermeabilitzat de conducció de l’aigua capaç de transformar l’arena en una gran piscina.

Entorn i Integració Urbanística

El Colosseu es va construir sobre les ruïnes del gran parc creat per Neron al voltant del seu palau, la domus àurea, concretament al lloc que ocupava el llac artificial. Estava situat en un dels extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma i proper al circ màxim. El paisatge urbà que envoltava aquest monument es va veure alterat l’any 1936 amb l’obertura de la via dei Fori Imperiali.

Funció, Contingut i Significat

S’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors i feres salvatges, i fins i tot s’hi escenificaven batalles històriques i naumàquies (batalles navals), per a les quals omplien l’arena d’aigua. L’entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social. La construcció del Colosseu va ser considerada un regal generós de l’emperador al poble, amb la qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la seva divinitat. L’emperador podia salvar o condemnar lluitadors aixecant o baixant el polze.

Models i Influències

L’amfiteatre, la planta el·líptica del qual sorgeix de la unió de dos teatres grecs, va ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi romà. La superposició d’ordres als diferents pisos era habitual en l’època hel·lenística. Ja havia estat utilitzada al teatre Marcello i va ser un model molt copiat posteriorment per arquitectes del Renaixement com Alberti, i del Barroc. Tant el sistema de graderies com les instal·lacions de l’arena al subsòl van ser un model molt seguit en la construcció d’altres amfiteatres.